Un altre any ha arribat la nit dels reis mags. I és que aquest 2021, hem hagut de veure un altre cop a Menorca, un acte denigrant, ridiculitzador i segregador de la societat supremacista blanca, racista i xenòfoba. L’acte fals i enganyós de pintar persones blanques perquè semblin negres. Aquesta pràctica denominada Black Face és denunciada des de fa temps per part de persones negres i afro-descendents. Al context de l’estat espanyol concretament, llarga és la trajectòria de crítica i denúncia per part de col·lectius antiracistes com SOS RACISME o Afroféminas.
Un altre cop enguany, durant les cavalcades hem hagut de presenciar bé des de xxss bé des dels balcons o portals de ca nostra, persones blanques empastifades amb pintures negres. Són bastants els ajuntaments de l’illa que han optat per triar una persona que faci de rei Baltasar o patge reial, pintant-se la cara. De fet, la majoria dels ajuntaments menorquins ha tornat a fer la rua dels reis amb la caricaturització de persones negres representades per persones blanques maquillades, tot i la forta campanya de denúncia de l’any passat a aquesta pràctica racista. Però què és el Blackface? Fent-ne cinc cèntims:
L’associació SOS racisme defineix el blackface com “una pràctica que perpetua el racisme cap a les persones negres mitjançant la ridiculització i exageració dels seus trets característics, fent servir com a punt de partida el maquillatge que simula la pell negra i les perruques afro”.”Els orígens de ‘blackface’ ens traslladen als espectacles de joglars de mitjan segle XIX. Els artistes blancs van enfosquir la seva pell amb esmalt i suro, es van posar roba feta esquinçalls i van exagerar els seus trets per a lluir els estereotips «negres»”. Així ho declara el Museu Nacional d’Història i Cultura Afroamericana Smithsonian (NMAAHC).
Un fet clarament denigrant que reproduïa (i segueix reproduint) estereotips ancorats en un imaginari profundament racista, moltes vegades interseccionat també amb el masclisme i el classisme. Un imaginari que associa la negritud amb la inferioritat, la ignorància, la manca de principis, de moral, amb la mandra, la hipersexualització, la delinqüència i la violació.
La pràctica del blackfacing ha arribat al punt de normalitzar-se, no només en l’àmbit ”humorístic”, sinó també en espais culturals com la música i el cinema que no contractaven a les seves plantilles artistes racialitzats, perpetuant el patró segregacionista, arribant inclús a celebracions “tradicionals” com reis o carnaval. Clars exemples són: ”l’humorista” Thomas Dartmouth Rice, el cantant Al Jolson, els actors Shirley Temple, Judy Garland i Mickey Rooney entre altres.
Totes i cada una d’aquestes representacions, han generat un llegat perjudicial el qual s’ha anat expandint i alhora ha sigut adoptat per diferents cultures d’herència colonialista, les quals s’han acabat justificant amb la frase ”és tradició” o s’han transmès com una pràctica innòcua negant la seva connotació racista. Cal plantejar-se: per què és tradició?
El Museu Nacional d’Història i Cultura Afroamericana Smithsonian (NMAAHC) ho diu ben clar: ”Les actuacions de ‘negror’ de persones blanques amb vestits i maquillatge exagerats, no es poden separar de la burla racial i els estereotips.”
El blackfacing de la rua de reis al context menorquí, promoguda per les institucions públiques, nega la capacitat d’autorepresentació de les persones negres i la seva participació en la xarxa comunitària. És ridícul i vergonyós haver de seguir afrontant aquests actes racistes, i més provinents d’institucions públiques que haurien de serl’estàndard de referència de la població pel que fa a principis i pràctiques.
No ens valen els “no ho sabem”, no volem sentir les paraules de sempre “no s’ha presentat cap persona negra a la llista pública”: Cal qüestionar-se la blanquitud, la reproducció d’estereotips i les pràctiques segregacionistes que estem promovent a les nostres quotidianitats. Cal posar damunt la taula l’impacte de polítiques públiques, nonomés pel que fa a la visibilitat i representació de les persones racialitzades en els espais públics sinó també pel que fa a la participació i al ple exercici de drets a la xarxa comunitària i veïnal.
Ajuntaments, associacions i altres agents culturals: o mantenim el racisme institucional, o l’erradicam. Prou de falsos rituals de cavalcades que amaguen càrregues fortament racistes. RACISME NI A MENORCA NI AUMON.
Creo que al editor del artículo sobre el Black face, se le a ido la olla.
Un acto racista, de supremacía blanca, etc etc.
NO está bien lo de pintar la cara pero escribir ese tipo de cosas es para denunciar al editor.