Toni Riera i els seus ninots fets amb material reciclat Els ninots d’en Tonet són puzles creatius, peces úniques que es gesten a les platges de Menorca.

Toni Riera arriba a Menorca el 2003. La seva voluntat de voler conèixer l’illa, i les seves cales, el porten a passejar per tot el litoral, és llavors quan se n’adona de la quantitat de material que s’acumula a la costa menorquina; material al que ell li dóna una nova utilitat i converteix en originals ninots.

Toni Riera és tècnic en arts aplicades al mur i procediments pictòrics. Tot i haver-se format com a pintor “sempre he treballat amb objectes i el que de veritat m’agrada és treballar amb la plasticitat i el volum. He fet pintura però em faltava precisament això, el volum”. Toni arriba a Menorca, des de Lleida, l’any 2003. Fins aleshores treballava amb objectes en desús, domèstics, coses que trobava dins el dia a dia a les que donar una utilitat diferent, les convertia en art. “En arribar a Menorca vaig començar a anar a platges, era una manera de conèixer l’illa pam a pam; en aquestes passejades trobava material, molt de material, i em va venir al cap la idea de fer-lo servir i introduir-ho dins el meu procés creatiu. Així van començar a sortir les meves bestioles: els ninots d’en Tonet.”

Aquest artista plàstic ens ha obert les portes del seu taller situat a Maó; La Sucursal, situat a Dalt Sant Joan, és un espai creatiu que comparteix amb altres tres persones,  “avui dia resulta molt complicat poder tenir un taller propi, d’aquesta manera compartim despeses com poden ser el lloguer, la llum…”. Un lloc tranquil i amb molta llum, on l’art i la creativitat ho omplen tot. El seu racó de feina està ple de ninots i escultures a les que dóna vida damunt una taula gran i àmplia, i el material està classificat dintre de caixes: taps de plàstic, trossos de llenya, pals, soles de sabates, boies…

En Toni explica que el seu procés de creació comença a la platja, en contacte amb la natura i la terra; “quan arriba la tardor, i després dels temporals, passejo per les platges i és allà on trobo tot aquest material: una boia de pescador, un taco de fusta, soles de sabates… inclús he trobat rodes de camions i el para-xocs d’un cotxe. Al principi ho recollia tot, arribava a tenir veritables muntanyes de material, que no sempre utilitzava. Amb el temps m’he tornat més selectiu, ja tinc el cap preparat i quan vaig per les platges, si trobo quelcom, sé si té possibilitat d’arribar a ser útil. Associacions com Per La Mar Viva o 0 Plàstic Menorca m’estan llevant molta feina –diu entre rialles-, i jo encantat. A les platges, des del 2003 fins ara, hi ha una millora en quant a neteja del 80%. Fa any les platges no es feien netes, a llocs com Cala Mica hi havia muntanyes de residus. Progressivament, amb aquests col·lectius que han anat sortint, i que fan una feinada, el paisatge és molt més bonic.”  Els únics materials no reciclats que fa servir són claus i una pistola de silicona, així aferra les diferents peces i parts dels ninots, i les eines amb les que treballa: martells, alicates i pinzells per fer net.

Un atractiu afegit d’aquests ninots és que totes les peces són úniques, no hi ha cap d’igual “hi ha dies que faig una peça al dia, potser dos o tres… i després estic una setmana sense fer res. Normalment, quan més actiu estic més creativitat; una cosa porta a l’altra, i una peça em dirigeix a la següent, però no hi ha cap d’igual, perquè el material és tot diferent. Hi ha clients habituals, i també faig peces per encàrrec. Durant l’estiu vénen molts francesos, belgues, anglesos. Inclús hi ha clients que em contacten des del Japó i els Estats Units. Gent que valora molt l’art reciclat. A Menorca la gent, en qüestió d’art, és més clàssica, més de marines. Ara mateix sobrevisc com a artista,  i ho combino amb la feina de temporada.” Però Riera no només fa ninots i escultures, també fa instal·lacions, miralls, cadires, algun moble.

Com diu en Toni, la finalitat última de qualsevol creador és l’exposició de la seva feina, i saber què desperta en el públic, tenir un feedback, una crítica, sigui positiva… o no. Actualment està col·laborant al ReciclArt de Sitges, on exposa dues peces, i al DrapArt de Barcelona. Podem veure peces seves exposades a algunes galeries de Palma, Barcelona, Maó, Sitges i Lleida. “A Menorca he fet coses per l’Ajuntament de Maó, la Fira del Medi Ambient, també treballo per la biblioteca de Maó. De tant en tant faig tallers a festivals i a escoles, aquests últims dins el programa Viu la cultura del Govern Balear.”

Toni Riera penja fotografies de totes les peces que crea a les seves xarxes socials, Facebook i sobretot Instagram. Persona inquieta i vital que mima cada una de les seves creacions, llàstima que, com ell diu, “al món artístic, a no ser que siguis un tio conegut, que està consolidat i té un espai a diferents galeries que et puguin vendre les obres, és impossible viure d’això.”

Text: Mary Moro