El vent, aliat quan és de bonança i enemic mortal quan es desferma, és observat permanentment pels homes de la mar. Hom coneix els vents predominants al llarg de l’any: de Sant Miquel a Nadal, llebeigs i ponents; de desembre a març, les perilloses tramuntanades; de maig a juliol, els vents de bonança amb predomini de llevant, xaloc i gregal
A Menorca, el predomini del vent del nord i la duresa de la tramuntana i dels temporals d’hivern són un greu entrebanc per a la feina – ens diu Ballester al 1919-. “Qui no hagi viscut en semblant terra no se pot formar idea dels bramuls d’una tramuntanada”.
Mesura del temps
La direcció es mesura mitjançant el penell (veleta) segons els 360 graus geogràfics a intervals de 10 graus. A la mar s’utilitzen els 16 rumbs de la rosa del vents. Els anemòmetres mesuren la velocitat, expressada comunament en metres/segon i el nus (nudo, milla nàutica/hora).
A la mar la velocitat s’expressa en unitats de l’escala Beaufort. En l’actualitat s’utilitza el radar de vent per determinar-ne la velocitat i la direcció en una zona determinada.
