Pedraules: Estamperi (512) Per Joan Pons Pons

Na Rafaela Pons Florit de Ferreries, nascuda al lloc de Calafi Vell del mateix terme, antigament una necròpoli que ha estat catalogada com a bé arqueològic pel Consell Insular de Menorca, amb unes cases velles excavades en el marès de migjorn i que només van ser habitades en l’antiguitat, va fer 107 anys el passat dinou de gener d’aquest 2021. Segons les dades oficials és la persona més anciana de la nostra illa. Enguany els homenatges i les visites que va rebent des que és centenària han estat més discrets i respectuosos per culpa de la terrible pandèmia de la Covid-19. Nascuda, per tant, el 19 de gener de 1914, ha sobreviscut a la grip espanyola de l’any 1918 i ara està, com hi estem tots nosaltres, immersa de ple en una nova plaga vírica, aquesta del segle XXI, com si la humanitat, cada cent anys, hagués de passar una prova d’aquestes dimensions; la versió vírica i exterminadora de les guerres. Va ser visitada de forma escalonada pels seus quatre fills vius –Anfiano, Bosco, Joan i Nina-, pels seus onze néts i pels seus disset besnéts. La corporació municipal de Ferreries va respectar el confinament i va felicitar-la a través d’un gran ram de flors i d’unes paraules escrites amb l’orgull del paisanatge. La batlessa, a nivell personal, ja que havia estat una veïna de la família quan era fadrina, va visitar-la de manera discreta, amorosa i respectuosa. Encara que llunyanes des del punt de vista ideològic, l’àvia Coca, com se la coneix a Ferreries pel nom del marit mort fa anys, va valorar la visita.

Rafaela Pons Florit té el cap clar, una memòria prodigiosa, no hi sent gaire, ha perdut molt la vista i està impedida i conserva la coqueteria de la joventut. Conserva unes mans precioses. Només pren un protector d’estómac i un medicament per controlar la pressió arterial. A la seva casa del carrer Fred menja caramels que té a l’abast de la mà a la cadira de la taula camilla que mira cap al pati del carrer Bisbe Sever. La casa, també antiga, està situada entre el Centre Sociosanitari de Ferreries i el Geriàtric de la mateixa localitat com si formés un triangle màgic d’energia pregona. No va ni a l’un ni a l’altre. L’assistenta social –el seu regal va ser un deliciós i espectacular pastís- i una cuidadora la visiten a la casa i una infermera, parenta llunyana, també hi acudeix per les revisions rutinàries.

La meva dona, reneboda, va recórrer setze quilòmetres, vuit d’anada, vuit de tornada, a peu per anar a felicitar-la perquè tenim el cotxe espatllat. Va dur de Cala Galdana una branca fresca de pi perquè sap que Rafaela Pons Florit estima la platja i els seus preciosos pins que creixen damunt l’arena, arran de l’aigua. Jo encara no he pogut visitar-la i aquest escrit és el meu modest homenatge. Duu una agenda mental de les visites i segur que m’hi ha posat una creu. Religiosa, de dretes i del Reial Madrid, no té pèls a la llengua. Te les engalta sense variar l’expressió i, el que diu, t’agradi o no t’agradi, sempre té sentit.

Quin és el secret? La genètica? Les germanes, els germans van viure edats per damunt o per davall de la mitjana. La meva àvia materna era veïna i cosina seva i ens va deixar amb poc més de vuitanta anys. Es podria pensar que és l’alimentació. Pren una cullerada de mel de flors de Menorca cada dia. És bona cuinera. Un dels motius per no haver volgut anar al geriàtric de Ferreries ha estat el menjar. No és que el facin dolent, ans el contrari. El fa millor la seva filla Nina. La gran cuinera de la família era la seva sogra Antònia Florit Florit. Era cuinera de senyors i va estar llogada a Son Tem quan hi va residir desterrat per Franco el polític carlí Manuel Fal Conde. El nét de Rafaela Pons Florit, David de Coca de Sa Llagosta de Fornells, és un dels millors cuiners de Menorca.

Els ancians han estat els grans oblidats de la pandèmia. A vegades ha semblat com si l’Estat hagués sacrificat per desatenció tota una generació que van alçar el país després de les guerres, penúries i desgràcies del segle XX. Només per açò, l’amor als nostres majors, aquells que han fet un estamperi d’anys, hauria de ser un dels propòsits principals per aquest incert any 2021 que tot just ara ha començat.

ESTAMPERI. A Menorca, estamperi significa gran quantitat, multitud de gent o de coses escampades.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Balearia #MeVoySeguro

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *