Després de les porquejades, quedaven enrere els mesos de gener i febrer, i també, les festes de Carnaval, que es tancaven amb la típica anada a la vorera de la mar, o a un altre lloc, a menjar sobrassada al caliu, greixeres de peus de porc, beure vi. etc., abans d’entrar a les set setmanes de Quaresma, en què predominaven els “dejunis i abstinències” i la resada del rosari, cada dia, abans de sopar.
Per aquest temps, si les pluges no havien destorbat i la terra estava bé, es començava o ja s’havia començat a llaurar i compondre la terra d’estivada. Aquesta terra, se li donava un tracte especial. En primer lloc, destinaven unes tanques a aquest conreu. Tots aquells llocs de terra plana, i no tan plana, que llauraven per estivada, si es trobaven en una distància prudencial del poble, solien donar un hort o dos -tros de 60 passes en quadra, si era plana, o la seva equivalència, si no ho era- a la gent que en demanava un tros per fer melons, patates, síndries, etc. Això tenia la seva importància, perquè estava estipulat que l’estivader havia de dur un viatge de fems per hort que sembrava i, per tant, representava un abonament de la terra i un conreu gratuït per al pagès, que, a la llarga, significava una partida de quarteres de blat.
