-¿Iniciam aquest 2021 amb ganes de veure’ns lliures de pandèmies i de sortir d’aquest llarg temps que ens ha omplert d’incerteses, suspicàcies i dol. Haurem après alguna cosa?
-¿Haurem après a crear molt més un entorn i una seguretat saludable no tan sols ampliant, millorant i reconeixent la importància del món sanitari, sinó també proposant millores urbanes, descobrint el valor dels passejos pel camp, la importància de cuidar l’ecologia, l’alimentació i la bona relació entre tots?
-¿Creiem de ver que tot acabarà bé, que haurem après a tirar avant front diverses dificultats viscudes? ¿Cuidarem i valorarem més la importància de les persones majors i dels geriàtrics agraint-los tot el que ells han fet i segueixen fent a favor de la família, del poble, de la conservació d’uns valors que no ens convé ni marginar ni infravalorar-los?
-¿Tindrem present i serem més solidaris a favor de tants i tantes que viuen amb dificultats econòmiques a causa d’haver perdut el seu lloc de treball, la seva empresa… A causa de no haver pogut tenir oportunitat de fer feina o de viure a un lloc, a un país que sembla “deixat de la mà de… la solidaritat humana”?
-¿Comprendrem, acompanyarem i reconeixerem el dol de moltes famílies que, durant aquesta pandèmia, han perdut un familiar o viuen mancats d’esperança en què el sol sempre surt després de nits fosques o de dies plens de núvols i de boires?
-¿Haurem après a “resistir” i sabrem treure de nou, a flor de pell, el somriure, l’abraçada, el desig d’un bon dia o d’una bona nit quan algú passa al nostre costat pel carrer? ¿Guanyarem a les mascaretes que ens han amagat la nostra expressió facial, i demostrarem viva en noltros la delicadesa, la tendresa, la bona expressió?
-¿Sabrem de nou sortir de casa i tornarem a trepitjar l’espai comú de tots on aprenem, estant junts, a preocupar-nos per les necessitats dels nostres vesins, dels nostres conciutadans, de qui, vivint lluny del nostre espai, mereixen igualment la nostra atenció?
-¿Recuperarem prest la festa familiar ample i les festes de carrer i populars, que són una oportunitat “única” i “valuosa” per sentir que som comunitat, persones “obertes”, de cor ample, i no una espècie de búnkers individuals?
-¿Haurem après de ver a “cuidar-nos”, a aconseguir que aquest “nos” sigui cada vegada més gran i inclusiu fins arribar a abraçar a tothom sense excepcions, especialment a aquelles persones que viuen totes soles, algunes d’elles fins i tot pares i avis de les nostres famílies que esperen amb ganes la nostra visita presencial i diària o constant?
-Tindrà la “nova normalitat” un tast més fraternal, més proper, més ple d’aquella tendresa que ens fa vertaderament “humans”, “savis compromesos realment” en el compliment dels nostres deures a favor dels drets de tots?
El meu desig és aquest: Sí!
