Dimecres passat vàrem anar d’excursió a l’ermita del puig de Consolació al terme municipal de Santanyi situat al Sud-Est de l’illa de Mallorca. Un territori estimat i cantat pel seu gran poeta, Blai Bonet (1926-1997). És un lloc ideal per contemplar el mes de febrer, la blancor dels ametllers florits abundants a aquesta contrada que ofereixen un espectacle realment encisador. Feia molt de vent i aquells arbres de vells troncs negres embullats de branques, amollaven les seves flors talment papallones blanques i roses. Un cel blau sembrat de niguls de cotó acompanyava aquell dia de sol benèvol d’hivern, un dia que invitava a la poesia trescant pels nombrosos camins de terra batuda que envolten l’ermita. No es pot traduir amb paraules el que sentíem, era precís viure aquells instants per poder assaborir totes les sensacions percebudes pel cos i la ment. L’olor amarga que desprenien aquelles flors i l’estampa d’aquell paisatge que semblava nevat i ple de pau foren capaços de transportar-nos a un món idíl·lic oblidant per uns instants la situació sanitària que vivim. I de sobte ens varen venir a la memòria aquells versos del poeta modernista català Joan Maragall (1860-1911), que dedicà a “l’ametller” un del seus poemes, com a símbol de pau i d’esperança i que diu així:
A mig aire de la Serra,
veig un ametller florit.
Deu te guard bandera blanca,
ets la pau que s’anuncia,
entre el sol, núvols i vents…
No ets encara el millor temps
però en tens tota l’alegria.
Sempre seguesc amb un gran interès la participació de poetes i escriptors catalans que cada segon diumenge del mes de febrer, participen a la trobada que es fa davant la tomba del poeta Maragall, al cementeri de San Gervasi a Barcelona, on reciten, canten o interpreten alguns poemes propis i d’altres autors. És un esdeveniment que ja és tradició i que es va començar a celebrar el 1924, quan van plantar un ametller al costat de la tomba. Quin gest d’afecció més emocionant!
I quina sort per nosaltres poder trescar per aquests eterns camins de Mallorca que ens guien a través d’un món de poesia per a mi necessària, per ajudar-nos a suportar la monotonia de la vida quotidiana.
Perquè la poesia, més encara que altres formes d’art i de literatura, és experiència de vida d’altres homes i dones que també volgueren donar a conèixer a través de les paraules, un monument etern de bellesa d’esperit i d’amor per la condició humana. També, poesia és consolació que proporciona energia i és la fidel amiga dels matins glaçats i dels vespres d’insomnis. Com va dir el gran poeta simbolista francès Charles Baudelaire:
Es pot viure tres dies sense pa; però mai sense poesia.
