Quants insectes s’han aferrat al vidre del teu cotxe en el darrer trajecte per la carretera? I quants es quedaven enganxats fa uns anys? Aquesta pregunta que podria ser tan banal és la que es fan molts científics arreu del món. I que aquesta setmana plantejam de la mà de Miquel Camps, coordinador de política territorial del GOB Menorca a les pàgines de El Iris. Ampliem la pregunta: què passa si desapareixen els insectes del nostre entorn?
D’on ha sorgit aquesta preocupació per la desaparició dels insectes?
És un fet observable a Menorca. Però a altres llocs fa alguns anys que s’està estudiant. De fet, a algunes zones d’Europa s’han detectat dos paràmetres que són importants per explicar el que està passant.
El primer és la davallada d’ocells lligats a àmbits agraris. El nombre d’aus que habiten els boscos es mantenen, però els que són a tanques o zones estepàries, han baixat molt.
El segon, que es va començar a observar arran de la investigació dels ocells, és la baixada de presència d’insectes. Que és molt més gran. Podria ser que vagin relacionats. Fixa’t quants insectes es posen al vidre del cotxe. Ara es pot travessar la carretera i no hi ha cap insecte que s’enganxi al vidre. Sense estudis, ja es veu una diferència. Les dades més significatives són d’algunes zones protegides d’Alemanya. La biomassa d’insectes que volen ha baixat un 70% en 40 anys. Ara es repliquen aquests estudis a altres països europeus i tenen resultats similars. Moltes altres espècies es poden veure afectades per aquesta davallada, perquè els insectes són baix de tot de la cadena tròfica.
I què pot passar si desapareix la base de la cadena tròfica?
Els científics avisen que hi ha un apocalipsis d’insectes, hi ha moltes espècies que desapareixen. I no en sabem les conseqüències que pot tenir. Però hi haurà plantes que depenen d’un grup concret d’insectes que no es podran reproduir. Sempre hem donat per fet que d’insectes n’hi ha a milions, però no n’hi ha tants.
Veníem a parlar d’insectes, però sembla que els ocells també minven.
Les alarmes van sorgir arran de la baixada d’ocells. Els que estan lligats a àmbit agrari són els que baixen més. Aquest fet es va observar a través d’un estudi de Gran Bretanya, on tenen molta afició pels ocells. A partir dels anys 80 es veu una baixada molt significativa. Els àmbits boscosos no han davallat tant. A zones humides ha fet una baixada més petita i més tardana. I els ocells marins baixen a partir de segle XXI, segurament lligada a pesca. A nivell europeu també s’està fent un estudi d’aquestes característiques anomenat Bird Life. El que se sap, per ara, és que a tots els països europeus es veu com tots els ocells baixen, però la minva més significativa és de quasi el 60% en àmbits agraris.
Què passa en un àmbit agrari perquè afecti tant a ocells i insectes?
Hi ha una suma de diverses coses: l’ús d’insecticides i pesticides a zones agràries, la desforestació o els canvis de models de gestió. La gestió agrària és més catastròfica que el canvi climàtic, amb els insectes. El sector agrari té poc pes econòmic, però gestiona mils d’hectàrees. Quan hi ha un canvi significatiu en la gestió agrària, l’entorn se’n ressent. A partir dels anys 40-50 del segle passat es va imposar el model intensiu, amb el qual es fumiga sistemàticament. I els efectes els comencem a notar ara. Hi ha llocs que no conceben sembrar i no fumigar, fumiguen perquè no hi hagi fongs, herbes o insectes. Després de dècades de fumigar, els insectes col·lapsen.
És per aquest motiu que segurament el procés de desaparició, tot i que es va notar abans amb els ocells, va ser a la inversa. Primer va minvar la població d’insectes. I aquesta minva, va afectar la població d’ocells.
Dius que un dels factors que han empès a aquesta desaparició és el model agrari, del qual ara en rallam molt a Menorca. Què està passant al nostre territori? També ens estem quedant sense insectes?
Fa uns 50 anys que estem en plena Revolució Verda, que necessita adobs químics, maquinària, productes tòxics, menjar que ve de fora… Segurament, aquest model s’està esgotant i és manco rendible econòmicament. A mesura que aquest model perd rendibilitat, els agricultors es veuen obligats a esprémer més el seu lloc i no es poden permetre tenir terres en descans. La terra no pot viure només dels químics, sinó de la biodiversitat natural. I aquests dos elements són incompatibles perquè la vida biològica no quadra amb la gestió química. A l’hora de la veritat, a Europa, s’acaben imposant els interessos de la indústria química i per açò costa molt donar-li la volta. Els canvis que venguin de dalt seran molt tímids. Però s’estan notant canvis des de baix. Molts de pagesos s’estan adonant que no ho poden aguantar més i fan un canvi de model.
I cap a on canvien?
Per exemple amb el retorn a la rotació de cultius, que és una cosa que es fa a Menorca. Aquest sistema permet que la fertilitat de la terra es recuperi. I aquell any en què una tanca descansa és beneficiós pels ocells, perquè aprofiten la regeneració de la terra. Llocs que tenen molts d’animals, no es poden permetre tenir una part del lloc descansant perquè necessiten tot el terreny per alimentar-los. El que repercuteix en què els ocells perdin espais de cria. Està clar que com més baixa el territori dedicat a guaret (terres en repòs) més baixen els ocells.
En el cas de Menorca, de cada vegada hi ha manco frisones i més mescla de races. Açò és perquè s’ha decidit canviar el bestiar, amb vaques més rústiques, que rendeixen més, amb altres races com la menorquina o la xerolesa. Amb manco caps de bestiar, es pot gestionar millor un lloc, sobretot si aquest bestiar s’adapta bé a l’entorn i no necessita químics per viure més anys o ser igual de productiu. No és cert que el camp no tengui sortida, com diuen molts que han viscut durant molts anys del sector lleter. Ni tampoc és cert que s’hagin de llevar les vaques. El secret és ser el màxim d’autosuficient dins del lloc: abaratir costos econòmics i mediambientals per tenir un sòl més sa.
Sembla que a Menorca podrem revertir la situació. Però, què passarà a altres llocs d’Europa?
Segurament hi haurà zones europees que tindran problemes seriosos per revertir la situació dels ocells i els insectes. Quan la mitjana de la baixada europea és del 60%, vol dir que hi ha països on deu haver baixat un 90%. Pens que en el cas de Menorca segurament no és tan greu, perquè hi ha moltes terres que fan rotació de cultiu i els llocs en intensiu reculen en tost de créixer. És una esperança. Els insectes tenen una gran capacitat de reproducció, sempre que no s’hagin esgotat els efectius. Fiam que si generam zones adequades, els insectes tornaran. El que passi a altres llocs com a les Castelles, serà molt més difícil de superar. El canvi, de totes maneres, està començant des de baix. Ja no es fia de les institucions, sinó que els mateixos pagesos són els que estan propiciant aquest canvi.
