Podem fiar-nos de les vacunes? Per Itziar Lecea

El personal sanitari i els dependents de les residències i geriàtrics de Menorca han rebut ja la vacuna contra la COVID-19. Amb l’aprovació per part de l’Organització Mundial de la Salut, en aquests moments s’està vacunant amb 3 solucions: la vacu- na de Pzifer/BioNTech, la de Moderna i la darrera en haver-se aprovat el seu ús, la d’Oxford/AstraZeneca. Però, fins a quin punt són fiables o segures aquests tipus de vacunes?

Què és l’ARN missatger i per què ha evolucionat tan ràpidament

Les vacunes de Pzifer i Moderna s’han elaborat amb la biotecnologia de ARN mis- satger. Les vacunes que s’havien emprat fins ara per prevenir i erradicar malalties com la diftèria o el papil·loma es basen a injectar en el pacient una versió “reduï- da” del virus, de manera que el cos crea anticossos davant l’amenaça a petita esca- la. En el moment en què la persona s’exposa al virus de manera natural, el cos està preparat per combatre’l sense gaires problemes. D’aquesta manera s’ha elaborat la vacuna d’Oxford/AstraZeneca. Però les dues que primer van rebre l’aprovació pel seu ús per part de l’OMS, es van fabricar amb un sistema diferent i “innovador”, basat en l’ARN missatger.

L’ARN missatger no és part del virus o una versió atenuada. És una peça d’in- formació que arriba al nostre sistema i li dona una ordre a escala cel·lular: fabricar una proteïna o part d’una proteïna, que desenvolupa una resposta immunitària. És aquesta resposta immunitària la que genera anticossos davant una amenaça quan un virus entra dintre del nostre cos.

El resultat de les vacunes que es basen en ARN missatger és, al final, el mateix que les que s’elaboren de forma tradicional. Preparen el cos amb un “simulacre” d’infecció perquè aquest crei, de manera controlada, els anticossos necessaris per prevenir emmalaltir quan el virus entra dintre de l’organisme. A efectes pràctics, les vacunes tradicionals i les basades en ARN missatger actuen de la mateixa manera, aconsegueixen el mateix fi. Però per camins diferents.

Així, per què la por quan ens rallen de vaccins d’ARN missatger? Per què s’ha arribat a dir que aquest tipus d’injeccions poden arribar a alterar el nostre ADN?

Katalin Karikó, el nom de dona darrera l’ARN missatger

Katalin Karikó

Tot i que els vaccins de Pzifer i Moderna són els primers que empren la biotecnolo- gia d’ARN missatger i s’injecten en persones, no és la primera vegada que s’estu- dia aquest sistema de vacunació per generar una resposta immunitària que prepa- ri el cos. Abans de l’arribada del SARS-CoV-2, causant de la COVID-19, s’havien es- tudiat versions de vacunes ARN contra malalties com el Zika, la ràbia, la influenza i el citomegalovirus. De fet, la biotecnologia ARN, que era està tan de moda a causa de la carrera per combatre la pandèmia sanitària, fa dècades que s’estudia. La dife- rència que ha marcat la COVID-19 ha estat la urgència a provar i verificar la segure- tat i eficàcia d’aquest tipus de vacuna en humans.

Per trobar els primers estudis sobre les vacunes amb base ARN missatger ens hem de remuntar als anys 90 del segle passat. Uns 30 anys. Va ser en aquell mo- ment quan una jove d’Hongria de nom Katalin Karikó va presentar estudi rere estudi per aconseguir finançament per desenvolupar la biotecnologia que ara és al vaccí de Pzifer i al de Moderna. Els inicis no van ser fàcils per aquesta jove bioquí- mica, que va haver d’emigrar als Estats Units amb el seu marit per poder desenvo- lupar la seva carrera professional.

Cap a l’any 2005, i ja integrada dintre de la comunitat d’investigadors de la Universitat de Pennsilvània, a Filadèlfia, Karikó va aconseguir desenvolupar una molècula humana clau: l’ARN missatger, que estimula la producció d’unes proteï- nes anomenades de “pic”, especialitzades a combatre malalties. En el camí d’aquest descobriment la va acompanyar el seu company Drew Weissman. Amb- dós noms sonen ara mateix com a possibles guanyadors de premi Nobel.

Per què s’ha tardat tant a provar aquesta biotecnologia que, a banda de pro- veir-nos amb vacunes prometedores, ajuda a fabricar vaccins de manera més ràpi- da i eficient?

Com la ciència guanya la batalla al temps quan la necessitat sorgeix

Katalin Karikó

Un dels grans problemes de la ciència actual – i també de la de fa 30 anys – és el fi- nançament. Karikó va veure com moltes portes es tancaven a la seva idea de fabri- car vaccins amb base d’ARN missatger pel fet que ningú va voler posar doblers en un projecte que no semblava tenir rendiment econòmic. Però l’arribada del SARS- CoV-2 ha donat una oportunitat real a Karikó i Weissman. Provar la seva biotecno- logia en humans, després d’haver passat les fases pertinents de seguretat, és l’èxit que necessitaven fa 30 anys.

Es podria dir que la carrera per trobar una solució a la COVID-19 s’ha fet en un temps rècord. Però una de les possibles solucions fa més de 30 anys que era a les nostres mans. El que ha influït en la rapidesa de la fabricació de les vacunes ha estat, entre altres, la urgència per combatre una pandèmia mundial que va més ràpi- da que el sistema sanitari. I és precisament aquesta urgència la que ha ajudat al fet que la ciència hagi donat una passa de gegant en menys d’un any, després d’es- perar una oportunitat des de fa 30 anys.

Què ha influït en la fabricació i la validació de les tres vacunes que a dia d’avui tenim disponibles i ja s’estan injectant?

Primer, l’emergència sanitària. El problema global i el col·lapse dels hospitals per la rapidesa amb què el virus es contagia, su- mat al temps mitjà d’incubació. Aquesta emergència ha aconseguit desviar els fons necessaris en investigació, una àrea que, en els moments en què estem sans, sol quedar oblidada. El segon motiu que ha influït en una ràpida troballa de vacunes eficients és la quantitat de pacients en les quals s’ha pogut provar. La mostra de població sobre la qual s’ha pogut estudiar la malaltia, per desgràcia, és enorme. El que ajuda a aconseguir el màxim d’informació sobre el virus i treballar sobre la va- cuna amb tota aquesta informació. Que, tot sigui dit, s’ha compartit entre països per primera vegada. La col·laboració ha estat clau. El tercer motiu és el desenvolu- pament de diferents vaccins des de diferents laboratoris al mateix temps. Quan un problema sanitari afecta de forma global, els investigadors s’han vist abocats a un “moment de glòria” no cercat que els ha elevat a rang “d’herois”, amb el super poder d’una vacuna que, pel que sabem fins ara, almenys ajuda a evitar els efectes més greus de la malaltia.

En resum: la necessitat imperiosa de fer rodar el món i els doblers invertits han ajudat a donar llum a una part de la societat que, mentre no és necessària, és del tot oblidada: la investigació. Karikó no és la primera dona que ha hagut d’esperar anys per veure els resultats de la seva feina. Ni, segurament, serà la darrera.

Des d’aquesta setmana està disponible a un web desenvolupat pel Govern de les Illes Balears, tota la informació sobre el procés de vacunació a les Illes. Així com la diferència entre les tres solucions que per ara s’han aprovat i s’estan injectant. Pots veure aquesta informació a vacunacovid.ibsalut.es

Balearia #MeVoySeguro

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *