Actes 8 Març

Dos Sipiots acaba de publicar “Fresc i Espontani” Per Mary Moro

Dos Sipiots són una banda integrada per sis músics: Hugo -caixa i bateria-, Pau –baix-, Nasi i Pol -guitarra espanyola i veu-, Oscar -guitarra elèctrica i veu- i Joan –saxo-, amb una trajectòria de 12 anys. Encara que la situació actual no és la més adient per a qualsevol persona que es dediqui a compondre cançons i fer directes, ells han trobat nous camins perquè la seva música segueixi arribant a la gent. Hugo i Pol ens expliquen en què està embarcada la formació.

Acabeu de publicar Fresc i Espotani, el primer tema d’es recopilatori Jo i tu? Conta tu

– Sí, fins al 2020 vam treure discos físics: Mus amullam, Llàgrima viva, Engreixar per morir, però ara ningú escolta discos; això fa que, avui dia, produir un disc físic sigui una tonteria, i vam decidir que cançó que trèiem, cançó que publicàvem. Tenim un canal de YouTube, molt actiu, on anem traient recopilatoris per anys; el del 2020 va ser Mel de bresca,  i el d’aquest 2021 és Jo i tu? Conta tu.

D’alguna manera el món de la música s’ha anat transformant, ha anat evolucionant. Ara escoltes temes de diferents artistes, no només d’un.

– Tota la situació mundial generada arran de la pandèmia, com us ha afectat a nivell de concerts, vendes, ingressos? I els temes dels que parleu a les cançons, són uns altres?

– Actualment ingressos en tenim molt pocs, algú que compra una camiseta o un adhesiu, però concerts no hi ha. Nosaltres seguim produint i, a nivell de vídeo i àudio, costa una pasta. El passat estiu teníem concerts tancats i la pandèmia ens ho va aturar tot. A més, durant la quarantena hem produït més del que estàvem acostumats a fer, per tenir a la gent entretinguda i que pensés en altres coses.

La situació no ha fet que els temes i les lletres canviïn; sí que han anat canviant, però ha estat amb el pas dels anys. Abans parlàvem del dia a dia, de coses quotidianes. Ara, amb el temps, ens hem tornat més introspectius, més reflexius en les lletres, més profunds. Tal vegada la pandèmia sí que ha tingut un paper important, a l’hora de composar més; precisament Fresc i espontani la vam escriure les setmanes de confinament, i és una cançó molt reflexiva, profunda i analítica d’un mateix. Nosaltres també hem canviat, en molts aspectes, es nota a l’escoltar les primeres cançons, de fa 12 anys. Hem anat caminant amb la vida. La nostra és una relació de llarga durada, hem tingut la sort que ens hem ajuntat persones que volen construir. Mai l’ego per sobre de la relació.

Junt amb Orgànic heu enregistrar un videoclip, en col·laboració amb l’associació Per La Mar Viva, reivindicant la importància d’un sistema de devolució retorn que ajudi a la campanya estatal que exigeix al govern central que avant posi la salut humana als interessos de la indústria del plàstic.

– En Carlos de Per La Mar Viva es va posar en contacte amb nosaltres i de seguida vam parlar amb el grup Orgànic, que fan unes lletres amb un missatge molt pur, i vam composar conjuntament aquest tema. Hi ha un 80% de països de la Unió Europea que tenen un sistema de devolució retorn, que consisteix en que tot el que tornes, a unes màquines, et dóna duros per l’envàs. Aquí es va fer durant 3 o 4 mesos…  només tenim un 40% d’eficàcia de reciclatge. Es demana voler implementar de nou aquest sistema de devolució retorn. Quan compres una llauna gairebé pagues més pel material que pel contingut… Hauríem d’agrair i donar un reconeixement a tota aquesta gent que va amb una bossa i agafen i recullen plàstics. Gent que s’ajunta un diumenge i ho fa.

El feedback  que hem obtingut a partir del vídeo ha estat molt bo, nosaltres hem pogut posar mitjans audiovisuals per poder donar llum a tot això. Greenpeace va compartir la nostra cançó i molta gent que no coneixia aquesta problemàtica i el sistema, ara sí. Ha estat expressar amb veu i amb música aquesta inquietud.

– Com ha estat l’experiència de tornar a pujar i tocar dalt d’un escenari, gràcies al Festival Musical de Talent Jove?

– Gravar al Teatre des Born, dins d’aquest festival que organitza el Consell Insular per a joves menors de trenta anys, ha estat recuperar quelcom que ens agrada i trobem a faltar; una manera de donar una empenta a la cultura i que els grups poguessin sostenir la situació tan espantosa que vivim. Nosaltres ens salvem perquè aquesta no és la nostra feina, no estem donats d’alta com a músics professionals. La música és una afició que hem convertit en la nostra filosofia i forma de vida, resulta molt difícil viure de la música, són molts pocs els que ho fan. Abans amb la compra de discos, el circuit de l’artista era molt diferent, més ampli. Ara has d’ aconseguir seguidors que t’escoltin i vinguin als concerts, quan es poden fer. Trobem a faltar el contacte, necessitem a la gent, la nostra música és molt de fer xou de xalar, fem música propera. Per streaming sí veus qui està connectat, però no és el mateix que el contacte; necessitem veure com riuen, aplaudeixen, s’abracen, sentir que canten les cançons.

– Sembla que hi ha tot un boom de nous músics a Ciutadella, en general a tota Menorca. A què creieu que es degut?

– És veritat que hi ha molt de músics a Menorca, i músics de qualitat. Segurament tenir temps lliure, el temps que t’aporta l’illa ajudi. La gent que té talent, si té temps i es pot inspirar, com poder fer aquí amb la mar, el treu. Ara mateix, aquí mentre parlem, amb la guitarra, ja podria sortir una cançoneta. El fet de tenir temps, de viure tranquil… si et sents amenaçat o estressat és mal de fer treure la part creativa. Aquí estem molt tranquils, vivim bé. Veus coloms menjant pa a les taules, gallines que travessen el carrer. Tenir temps per un mateix és lo més polit de la vida, poder xalar i sense remordiments, i dir-ho! Això és la vida. Sembla que s’ha de plorar i dir el contrari, que està més ben valorat qui no té temps.

Sipiots segueixen donant forma a temes nous que aniran presentant per les xarxes socials, també projectes i col·laboracions amb altres músics, com Leonmanso. 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.