De dia 5 a dia 8 de març el Papa Francesc ha viatjat a Irak. El viatge del Papa tenia tots els ingredients d’haver estat cancel·lat a causa del temps de pandèmia que vivim i pels atemptats que hi ha hagut a Irak últimament. La intenció del Papa ha estat ser un “pelegrí de la pau”. La seva intenció: implorar a Déu el perdó i la reconciliació.
Ha estat la primera vegada que un Papa ha visitat aquest país. Ja hi va voler anar el Papa sant Joan Pau II, però no va ser possible per motius de seguretat. Els pocs dirigents que s’han atrevit a volar Irak durant aquest últim temps han quedat a la “zona verda” de Bagdad, àrea suposadament segura on hi ha les ambaixades i organismes internacionals. El Papa Francesc s’ha mogut en avió i helicòpter per bona part del país i ha utilitzat un cotxe blindat, i no sempre, per distàncies curtes. Ha visitat, entre d’altres, Bagdad, Mosul, Erbil, Ur on es suposa que va néixer Abraham, profeta de les tres religions monoteistes.
Francesc ha ofert un missatge d’apropament i d’ànim a la castigada minoria cristiana que ha quedat en el país (no arriba a l’1% de la població) i que s’ha mantingut heroica en la fe enmig d’un inexplicable patiment. I ha intentat, a més, que la seva presència servís per a pacificar i consolar a tot un poble establint, entre la diversitat de tots els seus membres, ponts de diàleg i d’apropament. Els cristians d’Irak han acollit aquest viatge amb alegria i esperança, afligits per dècades de discriminació i persecució.
La història dels cristians d’Irak és una història de martiri i testimoni de la fe fins entregar la vida. En aquests darrers anys i especialment després de Sadam Husein (2003), s’han succeït atacs contra esglésies, segrestaments i assassinats de cristians per part del yihadisme islàmic. Es calcula que abans de la caiguda de Sadam Husein hi havia en el país 1.5 milions de cristians en el territori iraquí, quan avui hi queden sols uns 400.000 mil.
L’any 2014 el grup terrorista Daesch va expulsar els cristians de Mosul i de la Planúria de Nínive, al nord del país, i va destruir i confiscar les propietats cristianes protagonitzant nous casos de segrestament i assassinat de cristians. Un autèntic genocidi en ple segle XXI, com així ho ha reconegut la Unió Europea i la ONU.
L’Església d’Irak és una Església pobre, que ho ha perdut tot en mans dels yihadistes, i molt perseguida. Avui es troba en risc de desaparèixer ja que la comunitat es veu empetitida, any rere any front la discriminació que viu, la manca de futur, l’emigració i els atacs terroristes. Tinguem present que el cristianisme va arribar a Irak de la mà de l’apòstol sant Tomàs, i que, com recull la Bíblia, Irak és la casa d’Abraham i el lloc de Nínive, on va ser enviat per Déu el profeta Jonàs.
El Papa s’ha trobat amb el líder xiïta Ali al Sistani. Ha estat una forma d’escenificar, junts, el refús a les corrents extremistes a dins de l’islam. I servirà sobretot per a mostrar la decisió dels dos a favor de la reconciliació i de la fraternitat. Decisió necessària no sols a Irak, també arreu del món.
Amb el Papa Francesc, hem volgut viure a prop d’ells totes les nostres diferents comunitats parroquials pregant a favor del diàleg, de la convivència i de la pau entre la diversitat de cultures i religions.
Raafad Gajo, 36 anys i ciutadà de Qaraqosh, ha dit: “És molt dur i quasi impossible per noltros com a cristians tornar a viure a Qaraqosh, ja que la ciutat ha quedat totalment destruïda. Les nostres cases, esglésies i tots els llocs sagrats van ser cremats, arrasats i van robar totes les nostres pertinences. Moltes famílies cristianes han deixat el país per a cercar una vida més tranquil·la, pensant en el futur dels fills. Tots ens demanam: Serà possible tornar a viure de nou aquí?”.
Siguem dialogants i pacífics. Eduquem a favor de la pau i del respecte front les diferències. Que ningú s’imposi a ningú emprant la força ni de les armes, ni de les paraules, ni dels gests.
