Com podem dur una vida més sostenible? Per Itziar Lecea

N’Ester Marquès és una ciutadellenca molt conscienciada amb la protecció del nostre entorn. Per aquest motiu va crear, fa poc més de dos mesos, un grup de Facebook on posa consells per reduir el consum de plàstic, reutilitzar materials que poden tenir una segona vida i alternatives als productes d’un sol ús. És conscient que ella tota sola poc pot fer pel medi ambient. Però, com a una faula que li agrada contar, el colibrí va posar les poques gotes d’aigua que va poder per apagar el foc del bosc. I va servir de cridar perquè els altres animals es sumessin a fer el mateix. Amb aquest esperit neix Zero Waste Menorca, que ja suma més de 200 persones al grup.

Petits canvis que ajuden a fer un món millor

Cada persona que viu a les Illes genera, aproximadament, 763 quilos de fems a l’any. Una quantitat més que considerable, sobretot tenint en compte que una gran part són residus plàstics. Per evitar aquesta gran quantitat de fems, n’Ester Marquès proposa fer petits canvis a la vida diària de cada un. “Canviar d’hàbits és difícil. Per açò crec que és important anar incorporant canvis a poc a poc i en la mesura de les nostres possibilitats”, comenta n’Ester. La idea de muntar un grup on compartir la seva experiència va sorgir arran de la recerca d’un producte que es diu percarbonat, i que s’empra per netejar. “No hi havia manera de trobar-ne enlloc. I quan vaig aconseguir un lloc on em van dir que en durien per comprar-ne a granel, vaig pensar que seria bona idea compartir-ho i facilitar la recerca a moltes altres persones”.

Assegura que la idea de fer un grup li feia una mica de vergonya, però va creure que la causa era més important que la seva timidesa. El desastre ambiental que ja amenaçava abans de la pandèmia, n’Ester el tenia clar. Però a causa de la seva professió, la d’infermera, enguany s’hi ha posat encara més seriosament a cercar alternatives sostenibles pel planeta. “Hem llançat un munt de mascaretes, guants…consumibles que, per desgràcia, no podem eliminar. Però sí que podem canviar moltes altres àrees de la nostra vida per tenir un món una mica millor. I tothom, fins i tot la persona manco conscienciada, pot ajudar amb un petit canvi”. Un exemple que ella creu que ha ajudat bastant a la causa és el fet d’haver de pagar les bosses de plàstic als supermercats. “Són els petits gestos els que ajuden al fet que, entre tots, puguem ajudar a millorar el nostre món”. A la feina, també veu com s’han anat aplicant els canvis que són possibles. “A les fonts d’aigua, els gots són de cartró. El paper que empram per eixugar-nos les mans és reciclat, ens han duit bates reutilitzables que es poden rentar. El sanitari és un àmbit una mica complicat, però alguna cosa es pot fer”.

Compartir coneixement per ajudar al medi ambient

“Cada dia es van afegint persones al grup, i gent del meu entorn m’ha dit que li han rallat de la iniciativa. I açò em motiva a seguir”, comenta n’Ester. Si bé sap que hi ha canvis en la vida diària que duen més feina, “la podem estalviar per altres bandes. Per exemple, anant a comprar amb els envasos propis. Sí, quan hi anem hem de tenir preparat tot l’arsenal. Però en arribar a casa només ho hem de guardar; mentre que si empram bosses de plàstic, també tenim la feina de treure el producte de la bossa, col·locar-lo al seu pot o fiambrera i llançar la bossa”.

A banda de donar consells que ella mateixa posa en pràctica a casa seva, ja sigui reutilizant o canviant estris diaris per opcions més sostenibles, n’Ester assegura que està aprenent coses noves. “Una opció que em va cridar molt l’atenció va ser una publicació on comentaven que es podia fer net el vidre de la xemeneia amb la mateixa cendra i un pedaç banyat, de manera que no es necessita cap producte químic”. Un altre exemple: “hi ha una persona que va emprar els cordons vells de sabates per cordar el dalt d’una taula. És qüestió de tenir manya i idees. A casa, per exemple, la meva germana és molt bona cosint i sempre té idees per emprar teles de roba que ja no empram. Quan va començar la pandèmia va anar molt bé, perquè va poder fer-nos mascaretes de tela, a les quals hi posàvem les tires de les mascaretes que jo emprava a la feina. I el meu marit té molta inventiva per reutilitzar coses que tampoc no empram. Amb un somier vell està fent ara un compostador”.

N’Ester creu que no hi ha problema sense solució i que, cercant i compartint, es poden trobar alternatives més sostenibles. Per exemple, les botelles de plàstic d’aigua. “Hi ha un comerç a Ciutadella que fa poc que ha començat a dur aigua envasada en vidre i a més retornable. Sí que és més cara, però és qüestió de prioritzar la despesa en productes que sabem que ajuden a respectar el medi ambient”.

Entra en vigor la prohibició de consumibles d’un sol ús

A partir de dia 20 de març està prohibida la venda, distribució i ús de productes d’un sol ús, una mesura que es contempla a la Llei Residus i Sòls Contaminats de les Illes Balears. Per n’Ester, aquesta llei “és un pas molt gros. Perquè el plàstic que pot durar molt anys, com una fiambrera, fa mal. Però no en fa tant com els gots de plàstic que s’empren una vegada. La quantitat de fems que podem estalviar és enorme. La llei ajudarà a conscienciar, igual que va ajudar el fet de pagar per les bosses de plàstic al supermercat”. Aquí resideix una de les bases del grup de Zero Waste Menorca, comenta n’Ester, “en procurar no fer tant de fems, en donar segona vida a materials que són difícils d’eliminar”.

Balearia #MeVoySeguro

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *