Actes 8 Març

La nit jovial Per Carolina Torres Fernandez - @carolinatorres.live

Durant la meva vida hi ha hagut nits plenes de revelacions. Nits de finals d’hivern calmades, gens fredes i amb la foscor plena d’estrelles. Les record principalment durant la meva vida a Barcelona. Uns anys de molta plenitud professional. Amb molta feina i projectes realitzats.

Vivia al centre de la ciutat, al carrer Joaquim Costa 56 4t 1a, entre el MACBA i el Teatre Goya. Els últims anys acabava de treballar els dijous a última hora de la tarda i ja arribava a casa de vespre, excepte el mes de juny que encara hi havia una bona claror. L’última sessió que donava era al carrer de Moragues, just a sota l’Avinguda del Tibidabo. Sortia del centre amb la bici i agafava el carrer Balmes avall fins a Gran Via, després girava a la dreta cap a Plaça Universitat. Barcelona estava tranquil·la i preciosa, una ciutat que respir amb sentiment de casa per tot el que m’ha deixat rebre i donar.

Record frenar i aturar-me davant els semàfors de Plaça Universitat, els que queden just davant la farmàcia de la Ronda Sant Antoni 106, la meva mirada s’alçava cap amunt amb molta satisfacció fins a esbiaixar-se horitzontal cap al carrer Tallers, quan el semàfor es posava verd, pedalejava el raval nord fins a la meva llar. Coneixia a la gent del barri, ja era a casa.

També sent intocables les nits al balcó de l’àtic i l’olor a ciutat mediterrània. Estava agraïda per tant. Eren nits de primavera, algunes molt nítides perquè les ventades també pentinen el centre de la ciutat i aclareixen el cel fins i tot el de Ciutat Vella. Les nits de març ja feien olor a viatges i projectes. Eren nits que et feien sentir poderosa, tot era fàcil, encaixava, l’esforç d’anys era altament recompensat.

Marxava a dormir amb un somriure. Quan ets jove i fort, quan tot et va bé, creus amb un per sempre i sembla que res mai tornarà a fallar.

Eren nits amb el mateix cel que va impactar-me quan tenia vuit anys i vaig viatjar a Barcelona. Els meus pares ens volien ensenyar la ciutat i tots els seus racons.

Vam passar deu dies al centre, a l’Hotel Reding del carrer de Gravina, cantonada amb al carrer de Pelai. Tenc gravats a la ment els matins i nits en què mirava per la finestra de l’habitació de l’hotel i foradava amb la meva curiositat l’antiga façana de davant, tota grisa i amb els vidres i persianes d’alguns balcons trencats. Vaig sentir plenament que algun dia voldria experimentar la vida de ciutat i respondre a l’huracà de preguntes que va envair la meva infantesa. Per començar, mai havia vist una façana de pedra i que no fos blanca.

Les respostes d’aquelles preguntes s’han teixit durant quinze anys plens de vivències al mateix barri en edat adulta. I l’olor de la nit, ha estat la mateixa que la d’aquelles vacances infantils.

Les darreres nits a Barcelona que vaig viure amb aquest sentiment tan profund de conquista vital va ser el darrer any que vaig poder viatjar, era Setmana Santa de fa cinc anys a la costa sud del Marroc.

Les nits al Marroc i al desert proper me donaven frescor i una energia renovada per tornar a la Ciutat Comtal. Una infusió dolça de menta sota la nit i ella anava deixant anar els seus missatges de possibles futurs.

Després de cinc anys, la nit de dissabte dia tretze de març m’acull com totes aquelles nits, amb tantes estrelles com projectes i mirades de futur. Amb molta vida i esperança. Com aquelles nits a Barcelona, al Marroc, a Turquia, a USA… Una nit tranquil·la i amb possibilitats de futur. Creia que mai ho tornaria a sentir d’aquesta manera.

Sentir la lleugeresa de la nit té un efecte sedant i descalcificador. Et destapa per arropar-te quan et prepares per anar a dormir. Sense nusos ni interferències. Dormir bé, passar una bona nit, és clau per crear un dia amb enteresa, creatiu i ple.

Moltes nits m’han donat la força per afrontar dies difícils. A vegades el més important no és passar un bon dia, sinó una bona nit per enllaçar dies bons que serveixin de coixí per a fer rebotar els que vénen menys bons o amb experiències nocives. Don gràcies a les bones nits que són aquell reflex del dia que ens espera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.