Rata, un dels peixos que no ha de faltar al bullit de peix

Com gairebé cada dissabte he anat a fer la compra a la Plaça des Mercat de Ciutadella, on a més de visitar les paradetes de la pagesia per a fer compra de fruites, verdures, formatges i pa, entre altres coses, també m’agrada fer una volta per la peixateria i veure les captures del dia.

El bon temps ha fet que les barques hagin pogut sortir i hi ha un bon assortiment de peix damunt els mostradors i, després de molts, molts de mesos, tornam a veure gamba vermella de Ciutadella, que ha estat el que més ha demandat la gent aquest dissabte.

M’agrada veure els peixos, i pensar les receptes que es poden cuinar amb ells, que són moltes i variades, perquè si una cosa tenim a Menorca és un gran receptari de cuina marinera què, desgraciadament no ha arribat a les cuines dels restaurants i és, encara una desconeguda per als que ens visiten, com també ho comença a ser, i això és més que preocupant, per a les noves generacions de menorquins i menorquines que bé s’han deixat seduir pels plats d’altres cultures o bé han optat per aquells peixos congelats i semi preparats que els hi lleven, no sols feina davant els fogons, sinó cultura gastronòmica local.

Però tornant a Sa Plaça, un dels peixos que més m’ha cridat l’atenció ha estat una rata, el peix rata, de nom científic Uranoscopus scaber, el seu nom al·ludeix al seu aspecte, per a alguns poc agraciat. Té un cos gruixut i pla, amb cap gros, quadrat i amb la boca vertical dirigida cap amunt. És parenta de les aranyes i com elles té unes espines a cada banda del cos que, sortosament, no són verinoses. A la banda de Maó se la coneix com saltabardissa o salsaverdissa.

Viu als sorrals i fons fangosos, entre els vint i els cent metres, i es pesca per arrossegament. Viu soterrada a l’arena i posseeix una espina molt forta a la part superior de l’opercle que pot fer molt de mal. Té un òrgan elèctric darrere el cap.

La seva carn blanca i ferma té un gust exquisit i no sol mancar a les calderes, sopes i bullits de peix. A ca meva, record que momare sempre en posava al bullit de peix, i que era deliciosa acompanyada de les patates i una salsa maonesa o un bon allioli fet al morter.

La rata també em porta records literaris, lectures dels llibres de Pau Faner, que fins i tot en té un que es titula “Caps de rata” i que ens parla de la sopa de caps de rata que el seu pare, en Doro, cuinava a la Fonda Faner i era servida per en Marius, el conco den Pau, aquell personatge que semblava de ficció, tret d’una pel·lícula italiana de Fellini i que va ser tota una institució a la Ciutadella de la post guerra, quan els cambrers de les fondes anaven amb esmòquing blanc, servien els plats des de la safata o des de les soperes i demanaven sempre al comensal si havia quedat servit o volia repetir d’aquelles racions més que generoses.

Rata, aranya, vaca, graneu, morena, escórpora, congre blanc, morruda, càntera, pagell, gató, mussola, serrà, esparrall, variada, donzella… i tants de peixos ben nostres que no estan, desgraciadament encara, a les cartes dels restaurants d’una Menorca que l’any que ve ha de ser Regió Gastronòmica Europea.

Sopa de caps de rata de la Fonda Faner

Ingredients: 3 tomàtigues, 2 cebes grosses, 4 alls, 1 pebre verd, 1/2 col de cabdell, un parell de rates (peix), oli i sal.

Preparació: Primer sofregirem el peix dins un tià de terra, i el traurem per fer-ne un sofregit amb les cebes, alls, pebre i tomàtigues. Dins una olla bullirem la col de cabdell, uns 10 minuts, la traurem i donarem un bull als peixos rata ja sofregits. Els traurem, els triarem i els reservam.

Passarem el sofregit i la col bullida pel minipimer, hi afegirem el suc i els peixos nets d’espines. Ho farem bullir 10 minuts mentres fregim dins una paella un punyat, per comensal, de dauets de pa que posarem dins cada plat a l’hora de servir-la a la taula.

 

 

Balearia #MeVoySeguro

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *