Lina Mascaró: “L’empresa, ara, està més preparada que fa un any, però manté l’ADN de sempre” Per Llorenç Allès

Foto: Ester Villaescusa

Menorca pot presumir de tenir l’empresària de l’any segons CaixaBank. I en una illa cada vegada més perillosament depenent del turisme, la distingida és la presidenta d’una indústria. Pot ser que en prenguem nota. Lina Mascaró Pons lidera el Grup Mascaró, una de les empreses de calçat més emblemàtiques de Menorca i gosaria a dir que d’Espanya. Poc amant de les entrevistes i de les distincions, ens obre les portes del seu despatx per analitzar el moment econòmic actual i el futur d’una empresa que veu amb optimisme i responsabilitat. Fa molt pocs dies, per exemple, han obert botiga a la ciutat de Xi’an, a molt poca distància del mausoleu que acull l’exèrcit de guerrers de terracota.

 

  • A finals de 2019 llegíem noticies relatives a la seva empresa, que tenia un pla estratègic per duplicar la seva producció en cinc anys. Poc després arribava el coronavirus. Com ha afectat a aquest objectiu?
  • El pla que vam aprovar és ambiciós, i el virus ha estat un parèntesi. El Pla segueix endavant, però hem hagut de plantejar-nos què fem ara i què deixam per més endavant. La part positiva és que hem accelerat uns objectius que tal vegada haguéssim tardat anys a implantar. Hem digitalitzat l’empresa, una acció que hauríem d’haver fet abans, i ha estat molt profitós. També hem professionalitzat l’empresa, una passa que feia falta i no es feia. Són iniciatives que tal vegada s’haguessin escomès en dos o tres anys, i ho hem fet ara. Han estat uns mesos durs i complicats, amb molta incertesa, i encara ho són. Però a la vegada, ha estat un aprenentatge.
  • Què ha après vostè?
  • A pensar més les coses i a cultivar la calma. Tal vegada abans et podies permetre pensar menys perquè podies rectificar més ràpid, i ara ja no és així. Aquesta situació ens ha fet reflexionar sobre moltes coses.
  • La Covid ha deixat empreses pel camí, d’altres han quedat molt tocades i provocat també que altres es reinventessin. Quin ha estat l’efecte de la Covid sobre Mascaró?
  • Els canvis en fan por a tots, però el canvi és futur i evolució. Açò passa a nivell d’empresa i també a nivell personal. Si no hi ha canvi, no hi ha futur. Canviar implica risc, sí, però també futur. Aquesta pandèmia ha provocat canvis. Noltros ens havíem acomodat, estàvem a la zona de comfort, que impedeix anar cap endavant. Fins i tot diria que estàvem una mica encallats. El virus ha provocat aquests canvis que fan que l’empresa d’un any cap aquí sigui una altra. Ara és molt més professional i està millor preparada per afrontar el futur. El virus ha accelerat uns canvis que eren necessaris, que noltros no vèiem o no volíem veure. Ara som més optimistes.
  • És un missatge sorprenent, aquest de que ara són més optimistes.
  • Gràcies als canvis que hem fet durant tot aquest any, des de març de 2020, açò és una altra empresa. També és cert que durant aquest temps hem creat un comitè de direcció molt més professional, incorporant talent extern. La combinació de gent de tota la vida amb gent nova ens pot dur molt enfora.
  • En els darrers mesos han hagut de negociar un acord amb la plantilla, que implica que aquest any els treballadors tenen assegurada menys feina que abans…
  • Tenim menys comandes que abans, i si no haguéssim fet res, potser el resultat hagués estat molt dolent. Les botigues de Londres encara estan tancades perquè al Regne Unit està tot tancat. Els nous clients i l’increment de la venda online no compensa la baixada, ara mateix. Clar que recuperarem el volum anterior, n’estic segura, però açò vol temps.
  • Durant aquests mesos, durant aquesta negociació, alguns van arribar a dir que la continuïtat de l’empresa corria perill. En algun moment l’empresa ha estat en risc?
  • Hem fet feina des del primer minut tota la pandèmia, no hem aturat per fer tot el possible per a què l’empresa segueixi endavant i duri molts anys. Mascaró no corre cap perill.
  • I la seva plantilla?
  • Tampoc no corre cap perill. Ens hem adaptat a una nova realitat que ja és aquí. Les empreses que no hagin fet els deures pensant que tornarà la normalitat d’abans, potser passen pena. Si no ens haguéssim adaptat, potser sí haguéssim corregut perill. Però així com està l’empresa ara, no correm cap perill.
  • El futur de Mascaró passa per Ferreries?
  • Sí. El futur de Mascaró està lligat a Ferreries. Dir que l’empresa de fa un any no és la mateixa que ara és compatible amb que l’ADN segueix essent el mateix. Som una empresa familiar, ara professionalitzada, i per açò hi ha futur.
  • El Pla estratègic del que parlàvem al principi implicar que l’empresa creixi a Ferreries?
  • El meu desig seria créixer a Ferreries. Ja tenim una oficina a Barcelona, i a Madrid. Potser obrim altres oficines, qui sap, però la seu social és a Ferreries. M’encantaria haver de duplicar plantilla, haver d’incrementar hores… Mascaró passa per Ferreries, sense dubte. Potser en algun moment la gent ha estat intranquil·la. Jo també hi he estat. Sempre he tingut confiança, i l’equip directiu ho ha lluitat molt, però és cert que tothom estava espantat. La situació està controlada, i adaptada a la nova realitat. Ha baixat la producció, és evident, i ens hi hem adaptat. Si la producció creix, ens tornarem a adaptar. Una empresa no és una foto fixa.
  • He llegit que durant aquests mesos s’ha accelerat el creixement al mercat asiàtic i s’ha returat el mercat europeu.
  • És evident que el mercat europeu està estancat. A Àsia ara mateix hi ha més ànims. Vam arribar a un acord amb un soci franquiciat a Xina que obre les botigues de Mascaró. Aquests dies n’ha obert una nova.
  • Com és la gestió i la relació amb els clients i les botigues en un temps de virus i de distanciament?
  • Et relaciones d’una altra manera, tot és més digital. A mi personalment no m’agrada, perquè prefereixo el contacte humà amb el client, veure’ns, tocar la sabata… Però ens hem adaptat. Venem a través de fotos, de zoom, de teams… Hem cercat un altre camí per aproximar-nos a ells.
  • Quina diferència amb aquells temps en què els representants s’estaven a casa seva fins i tot diversos dies!
  • I tant, i la meva mare els feia ous fregits amb patates fregides per sopar! Açò ho hem mantingut sempre que hem pogut, i per desgràcia ara no ho podem fer. Esperem que torni.
  • Què ha après vostè del seu pare per a gestionar aquesta empresa?
  • Noltros ara continuam l’empresa que ell va aixecar. D’ell he après a ser sincera amb mi mateixa, a ser com som, a liderar projectes essent com som, no d’una altra manera. Mon pare mai no em deia “has de fer açò” o “has de fer allò”. Em deixava ser mi mateixa, em deixava equivocar-me. Aquest és un lloc que vol sacrifici i esforç, sense dubte, però com que a mi m’agrada tant, per mi no és sacrifici i esforç. Jo xalo molt.
  • Pesa la responsabilitat d’assumir les regnes d’una empresa tant gran, aixecada pel seu pare, i que vostè ha de mantenir?
  • És una responsabilitat gran, sí, però no és una obligació. Si açò fos una llosa per mi, jo ja no seria aquí. Som persona humana, tenc una vida, i tenc una edat on no vull fer res que no em faci il·lusió o no m’agradi. Aquesta feina és un compromís amb mi mateixa, perquè jo vull que açò segueixi endavant. I no perquè aquesta empresa la va aixecar l’avi o el meu pare. També és per mi. Açò és part de la meva vida.
  • Li fa respecte que alguns puguin pensar que està on està per ser la filla de qui és?
  • Entenc perfectament que ho puguin pensar, i no em suposa cap problema. La part bona de professionalitzar una empresa és que tu pots liderar un projecte, però per fer-ho, has de tenir gent bona al teu voltant. Tenir un bon equip de disseny, de botigues, un equip comercial, financer, de producció… Liderar vol dir rodejar-te de bona gent. No m’agraden aquells que volen ser líders i que tot passi per ells. El mèrit és de la gent que ajuda a dur aquest projecte endavant.
  • Potser algun mèrit també té vostè, quan CaixaBank la va designar millor empresària d’Espanya…
  • Vaig quedar molt sorpresa, i quan m’ho van dir vaig pensar que s’havien equivocat. No m’agraden aquestes coses, però m’han dit que a vegades hem d’aprendre a pensar que si ens concedeixen un premi, potser és que n’hi ha algun motiu. Si açò pot ajudar a altres dones a visibilitzar que podem dur projectes endavant i que hi ha d’haver més dones als llocs directius, ben arribat sigui. El calçat, per exemple, fins fa poc, era un món d’homes, i cada vegada te trobes amb més dones.
  • Curiosament, un món d’homes en unes empreses que sobretot, feien calçat per a dones.
  • Per sort també ha canviat. I no vull dir que els homes no ho facin bé. Hem de seguir cap endavant, reduir la bretxa salarial que és ben real, i seguir lluitant per moltes coses. Seguirem endavant.
Balearia ¡Adelántate y reserva ya tus vacaciones!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *