Aquest mes d’abril, dia 23, celebram la presència dels llibres en les nostres vides. I és interessant que en motiu d’aquesta presència ens animen a llegir, siguem capaços de descobrir el valor de la lectura. De llibres n’hi ha de tot tipus: literatura, història, poesia, música, religió, filosofia, art, cuina, pesca, esport… Qui no s’ha atrevit a llegir és que no ha creuat sa porta de qualsevol llibreria i no ha descobert el goig de trobar-se amb pàgines i pàgines escrites sobre el que més li interessa. És un gust veure llegir infants i joves, deixats mòbils i altres aparells, al costat d’uns pares que fan el mateix. Quan ho veig, que ho veig, ho aplaudesc.
Algú ha deixat escrit: Una casa sense llibres és com un cos sense ànima (Ciceró). La lectura és a la ment el que l’exercici és per al cos (Joseph Addison). La capacitat i el gust per a la lectura t’obre a tot allò que ja ha estat descobert per altres (A. Lincoln). Un infant que llegeix serà un adult que pensa…
La lectura ens obre portes, és com una finestra oberta al món. Què passaria si no obríssim mai les portes i les finestres de casa? Creuríem, innocents, que el món es redueix a les quatre parets que veiem cada dia i a les persones i coses que en ella habiten. I el món és més, molt més. Llegir és omplir-te de diverses vides i de diverses visions sobre qui som, com interpretam el què vivim i el per què vivim… La lectura ens convida a pensar, a escoltar opinions diverses o semblants a les nostres. I pensar i escoltar, ens fa conèixer millor qui som i la realitat que vivim. Sense llegir amb quietud, sense pensar serenament, és difícil que tinguem una ment oberta i flexible. Llegir, conversar, obrir-te als altres és omplir-te de vides, és enriquir-te. Qui no llegeix ni s’obre als demés només viu la seva vida. Qui llegeix i s’obre als demés, recull el nèctar de la profunditat i de la diversitat. Un fanàtic és producte de la ignorància o del tancament a una sola visió.
Què perjudica la lectura? La lectura perjudica clarament a la ignorància. Ignorant no és senzillament qui no té coneixements, més bé és qui no els vol tenir, qui es tanca a tenir-los, qui no desitja obrir-se a res i a ningú, qui pateix el síndrome de la sordesa i de la ceguesa voluntària. Un dels més grans aprenentatges que vivim és el d’aprendre a llegir. La lectura inquieta, desperta, motiva…, refusa la ignorància. La lectura variada refusa el fanatisme.
Groucho Marx, amb la seva fina ironia, comentava: La televisió és molt educativa. Quan m’adon que algú es disposa a obrir-la i a entretenir-se amb ella, em retir a una altra habitació i em pos a llegir. Llegir sempre ens indica un lloc per anar quan hem de quedar on estem, o quan volem quedar-hi per pròpia iniciativa. Llegir, com viatjar i caminar, és fer-nos amb tot allò que transcendeix el meu espai i el meu parer. Ja deia Cervantes: Qui llegeix molt i camina molt, veu molt i sap molt. Qui llegeix i camina sempre veu més enllà. La petja, el record, el pensament, la reflexió, l’aportació que ens deixa un llibre, un viatge, una caminada, és més important que el mateix llibre, viatge o caminada.
Com ja he assenyalat, es diu, i amb raó, que un lector viu mil vides abans de morir, qui no llegeix sols en viu una. I, aquesta que viu, pateix l’infermetat de manca d’oxigen. Sols obrint portes i finestres, sols vivint a l’intempèrie, a l’ample, podem ser reconfortats per l’oreig fresc i pels raigs càlids del sol de primavera que ens acompanya.
