El Govern presenta al·legacions per demanar la fi de la moratòria de nous punts de connexió per potenciar les energies renovables

El Govern de les Illes Balears, a través de la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica ha presentat aquest divendres al·legacions a la disposició addicional quarta referent a la modificació de la disposició transitòria vuitena del Reial decret 1183/2020, de 29 de desembre, d’accés i connexió a les xarxes de transport i distribució d’energia elèctrica.

Així, el Govern considera que la moratòria de nous punts de connexió introduïda pel Reial decret 1183/2020 planteja un risc important d’execució d’una bona part dels projectes que han sol·licitat el finançament i imposa una paralització dels tràmits a tota mena de projectes, que no poden ni tan sols iniciar la seva tramitació administrativa i ambiental, fet que és especialment greu per als que aspiren a obtenir suport a la inversió mitjançant els programes SOLBAL, perquè el termini d’execució és a final de 2022.

En aquest sentit, l’objectiu del Govern amb aquestes al·legacions és que els projectes de fins a 5 MW en règims no peninsulars estiguin exclosos de la moratòria existent i es pugui evitar així un coll de d’ampolla en les sol·licituds de connexió a la xarxa de distribució amb l’aixecament de la moratòria.

Cal assenyalar que les limitacions territorials de les Illes Balears i l’alt grau de protecció mediambiental i territorial han donat lloc a una normativa que facilita la tramitació de projectes petits i dificulta la dels projectes més grans. Per tot això, el projecte mitjà d’energies renovables que es tramita i s’executa a les Illes Balears és una instal·lació solar fotovoltaica de 5 MW que evacua a xarxa de distribució.

El vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, ha asseverat que amb aquestes al·legacions «demanam una especificitat insular, ja que com a illes tenim un índex de penetració d’energies renovables molt menor que a la Península i, per tant, no podem estar esperant que surtin les quanties dels punts de connexió». Així mateix, ha afegit que «a les Illes Balears no hi ha especulació amb les energies renovables perquè el model és de projectes petits i no ens podem permetre que la falta de presa en consideració de la insularitat paralitzi un sector clau en la lluita contra el canvi climàtic i la recuperació econòmica. L’objectiu és accelerar la transició energètica i arribar a un 25 % d’energies renovables el 2023 a través de la democratització de l’energia», ha recordat.

En aquest sentit, la Vicepresidència ha instat a incloure dos nous paràgrafs finals de la disposició transitòria vuitena amb la redacció següent:

  • No obstant això, sí que seran admeses pels gestors de xarxa les sol·licituds d’accés i connexió de plantes de producció amb abocament a la xarxa destinades a l’autoconsum que es connectin a la xarxa de distribució d’energia elèctrica i que sol·licitin accés per una capacitat no superior a 100 kW.
  • Així mateix, en els sistemes no peninsulars, sí que seran admeses pels gestors de xarxa les sol·licituds d’accés i connexió de plantes de producció amb abocament a la xarxa que es connectin a la xarxa de distribució d’energia elèctrica i que sol·licitin accés per una capacitat no superior als 5 MW.

Per la seva banda, el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha indicat que «reclamar un règim específic per a territoris insulars és clau per accelerar la transició energètica a les illes, ja que som lluny dels percentatges de penetració d’energies renovables de la Península. Necessitam marcs regulatoris diferents, i aquest no és un cas excepcional».

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va publicar a final de l’any 2020 una moratòria per a punts de connexió a la xarxa tant per a nous consumidors com per a nous productors, ja que hi havia una alta especulació d’alts parcs que sol·licitaven molta potència de punt de connexió. No obstant això, aquesta especulació no es produeix a les Illes Balears. Així mateix, un altre factor d’aquesta moratòria que afecta les Illes Balears és el fet que, com a autoconsum fora d’urbà, no es pot sol·licitar aquest punt de connexió que podria dur a abocar els excedents a la xarxa.

En paraules del director gerent de l’Institut Balear de l’Energia, Ferran Rosa, «la moratòria actual bloqueja projectes com el de Trepuconet, amb un alt interès social i ambiental. L’aixecament de la moratòria per als projectes petits és fonamental per un correcte desenvolupament de les renovables a les Illes Balears».

El Pla Nacional d’Energia i Clima, així com la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, fixen objectius molt ambiciosos a mitjà i llarg termini respecte de la penetració d’energies renovables. Atenent criteris de garantia de subministrament i corresponsabilitat en la càrrega de l’impacte de les infraestructures que es derivin de la major penetració d’energies renovables, és necessari garantir que la major penetració d’energies renovables es dona de manera homogènia al llarg del territori nacional, i és especialment rellevant que aquestes s’implantin de manera important en els territoris insulars.

Malgrat els esforços legislatius, històricament les Illes Balears han trobat dificultats per aconseguir una alta penetració d’energies renovables, especialment a causa de les dimensions dels projectes que la geografia de les illes imposa i que dificulta, al seu torn, la consecució d’economies d’escala. A aquest fet s’hi afegeix l’alt cost del sòl rústic en el nostre territori, que es veu agreujat de manera notòria a Eivissa i a Formentera, així com els costs addicionals de trasllat de materials i equips.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *