El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns un decret llei que inclou mesures per agilitar i facilitar l’accés de la ciutadania a les ajudes en matèria d’habitatge (especialment a les de lloguer) i altres mesures per incidir en la sortida a la llum dels habitatges buits dels grans tenidors i per poder destinar a distints usos, especialment a habitatge, els immobles que siguin objecte d’operacions entre ells. Són sempre immobles de grans tenidors a conseqüència d’execució hipotecària o dació en pagament.
El Decret llei també persegueix, entre altres objectius, reforçar la protecció dels habitatges públics i el seu ús correcte.
A més, el Decret llei aprovat avui pel Govern atén les peticions del sector de la construcció –un sector clau en la dinamització econòmica– i inclou la possibilitat que es puguin fer obres fins al 15 de juny, com a mínim, independentment que els ajuntaments que ho estimin oportú puguin allargar aquesta activitat més enllà si consideren que és compatible amb l’activitat turística que es pugui generar.
El Decret llei entrarà en vigor en el moment de la publicació, previsiblement, el 4 de maig, l’endemà de l’aprovació per part del Consell de Govern.
Les principals mesures del Decret llei són:
1. Millores sobre la tramitació i la concessió d’ajudes
Per a les ajudes al lloguer:
– S’elimina, amb caràcter permanent per a totes les convocatòries, l’obligació del sol•licitant d’acreditar el dipòsit de fiança (obligació que correspon al propietari). L’incompliment per part del propietari no pot impedir que el llogater pugui accedir a les ajudes al lloguer
– Es podran fer resolucions i pagaments parcials a mesura que es vagi completant la tramitació dels expedients.
– En les ajudes al lloguer (tot i que hi hagi tramitació via telemàtica) sempre hi haurà suport i atenció en persona.
Per a ajudes d’altres tipus (per exemple, de rehabilitació o accessibilitat):
– Es pot avançar al sol·licitant el 100 % de l’import de la subvenció.
– Es permet la justificació de despeses inferiors a 3.000 € mitjançant una declaració responsable.
Per a totes les convocatòries, es pot establir en les bases que la comprovació econòmica es faci mitjançant un mostreig dels documents acreditatius de la realització i el pagament de les despeses.
2. Mesures per treure a la llum més habitatges tancats dels grans tenidors o perquè l’Administració pugui adquirir més habitatges o terrenys que es traspassin entre ells
Per aconseguir aquest objectiu es disposarà dels instruments següents:
• S’estén la possibilitat que l’exercici del dret de tempteig i retracte de l’Administració de la Comunitat Autònoma (a través dels òrgans competents) en les operacions entre grans tenidors es pugui cedir a ajuntaments, consells insulars o entitats de capital majoritàriament públic mitjançant convenis. La gestió es podrà cedir a entitats del tercer sector.
Això permetrà multiplicar les possibilitats d’aprofitar sota el prisma de l’interès públic més immobles i també de distintes tipologies, a més d’aconseguir sòl.
Es multipliquen les possibilitats tant pressupostàriament com per tipologia d’immobles aprofitables. Un exemple il·lustra perfectament el major aprofitament que, en benefici de la ciutadania, tindrà aquesta cessió de l’exercici del dret de tempteig i retracte:
Per ser destinats a habitatge de lloguer, els habitatges dels grans tenidors que pot adquirir l’Administració han de tenir unes característiques assimilables als HPO. Per tant, no s’han pogut aprofitar habitatges unifamiliars dels grans tenidors. Aquest tipus d’habitatges, per exemple, podrien ser destinats a recursos socials d’allotjament o a habitatges tutelats per a determinats col·lectius per part de les institucions competents en cedir-los l’exercici del dret de tempteig i retracte.
• S’amplien les condicions del dret de tempteig i retracte i es reforcen les obligacions dels grans tenidors:
– El dret de retracte respecte d’operacions ja consumades entre grans tenidors s’amplia als dos mesos des que l’Administració en té coneixement (fins ara era únicament d’un mes, i s’ha observat que no era suficient).
– Es reforça l’obligació dels grans tenidors de col·laborar amb l’Administració: han d’aportar més informació sobre el comprador, les càrregues del bé o la identificació cadastral i registral. L’obligació és tant per al comprador com, subsidiàriament, per al venedor.
3. Mesures de protecció del règim dels HPO i de la funció social de l’habitatge
– Els HPO no poden ser objecte de sotsarrendament ni de cessió d’ús total o parcial sense control de l’Administració.
– El lloguer d’un HPO que un particular té en propietat s’ha de fer per un preu màxim que fixa l’Administració. Si se supera, es pot resoldre el contracte, a més de ser sancionable. Amb el Decret llei, s’introdueix una excepció, de manera que si el llogater és una persona o una família en situació de vulnerabilitat, pot seguir a l’habitatge, ajustant-se el preu al que marqui l’Administració, i es fixa l’obligació del propietari de retornar-li tot allò cobrat indegudament.
– Es dota els inspectors de més instruments per poder detectar infraccions en matèria d’habitatge, de manera que poden actuar sense identificar-se prèviament o, fins i tot, sota una identitat encoberta, per detectar infraccions de tot tipus en matèria d’habitatge.
– S’incrementa la lluita contra l’infrahabitatge i la seva comercialització, que fins ara era sancionable en els casos de lloguer i ara ho serà també en els casos de venda o qualsevol tipus de cessió.
4. Un règim sancionador més estricte per les infraccions d’habitatge
Es reforcen les multes coercitives (multes successives quan es reitera un incompliment en les obligacions).
Es passa de la possibilitat d’interposar tres multes successives a dotze. Cadascuna d’aquestes multes podrà arribar al 50 % de l’import de la sanció inicial o del contingut econòmic de l’actuació
Exemples: en el cas dels grans tenidors, la negativa reiterada a deixar accedir a un habitatge se sancionaria per l’incompliment concret i, llavors, si el gran tenidor no permet aquest accés, es podrien imposar multes successives del 50 % de l’import fins que es compleixi.
Respecte dels grans tenidors, se’n sanciona la falta de col·laboració amb infraccions específiques i més agreujades, tant quan pretenen impedir l’aflorament dels pisos buits com l’exercici del dret de tempteig i retracte. Per exemple:
– No facilitar la informació requerida o donar-la incompleta o incorrecta. Es qualifica com a greu (multa d’entre 3.001 i 30.000 €).
– No comunicar l’operació entre grans tenidors, tant al venedor com al comprador. Es qualifica com a molt greu (entre 30.001 i 90.000 €).
– No permetre l’accés als habitatges per a la inspecció corresponent. S’entén com a molt greu (de 30.001 a 90.000 €).
– No complir les obligacions amb la comunitat de propietaris, que passa a sancionar-se directament com una infracció greu, d’entre 3.001 i 30.000 €.
5. Aposta per la construcció sostenible d’habitatge públic
Finalment, el Decret llei deroga normatives tècniques antigues sobre el disseny i la qualitat dels HPO que avui són obsoletes i que impedeixen el desenvolupament del nou model arquitectònic que impulsa l’IBAVI aplicant el Codi tècnic de l’edificació –que supera les normatives que ara es deixaran d’aplicar– i la Llei de canvi climàtic de les Illes Balears.
