El teletreball covid no s’acabarà amb l’estat d’alarma: “És com la mascareta, durarà mentre hi hagi pandèmia”

La feina en remot a les administracions pot posar en risc el dret a l’atenció als més vulnerables, alerten els experts
ACN Barcelona .- El teletreball covid –la modalitat de feina en remot “excepcional i menys garantista”– continuarà tot i l’aixecament de l’estat d’alarma, segons expliquen juristes i sindicalistes a l’ACN. En les últimes setmanes s’han detectat consultes d’empreses i treballadors sobre si la fi de la mesura excepcional tindrà conseqüències. La realitat és que la incidència real serà ben poca. “El teletreball covid anirà més vinculat al temps que portem mascareta que a l’estat d’alarma”, exemplifica l’advocat Pere Vidal. En un any, els índexs de teletreball han pujat exponencialment, sobretot entre els empleats públics, cosa que “beneficia treballadors i administració” però pot posar en risc el dret a l’atenció als més vulnerables, alerten els experts.
Els experts consultats per l’ACN coincideixen a dir que el teletreball-covid és una mesura de prevenció del virus que s’allargarà tant com duri la situació epidemiològica excepcional. Aquesta modalitat singular de feina a distància “segueix perfectament emparada” mentre hi hagi mesures de caràcter limitatiu “siguin estatals o autonòmiques”, indica el professor de dret administratiu de la Universitat de Barcelona, Joan Mauri. De fet, el Procicat continua determinant en les resolucions de restriccions per combatre la covid que sempre que no sigui impossible s’ha d’afavorir el teletreball.

“Passa el mateix que amb la mascareta, que és una mesura de prevenció que no es deixarà d’aplicar, sinó que durarà fins que les autoritats sanitàries considerin que no hi ha pandèmia”, exemplifica, en la mateixa línia, l’advocat d’Agusta Abogados Pere Vidal.

El Reial Decret 28/2020 establia dues modalitats de feina en remot, una d’habitual amb “un marc molt rígid” i una altra “menys garantista” i vinculada a l’emergència sanitària, segons Mauri. “El teletreball covid és teletreball amb menys garanties. L’única obligació per la part empresarial és el subministrament de mitjans”, afegeix el professor de dret administratiu.

Sindicats i assessors legals han rebut preguntes de treballadors i empresaris sobre si podran continuar teletreballant com fins ara, per la barrera psicològica que comporta la fi d’un règim legal excepcional. “És un tema que preocupa, tenim consultes de tota mena, de gent que té ganes de tornar a l’oficina perquè el teletreball se li està fent molt dur per la falta de contacte social i tot el contrari, gent que no voldria retornar al treball presencial perquè té por a la situació de possible contagi”, explica la secretària d’Acció Sindical de CCOO, Cristina Torre.

Les despeses

Amb l’aixecament de l’estat d’alarma les empreses podran continuar tenint la plantilla fent feina en remot sense acords individuals que recullin aspectes com el de la compensació de les despeses. La normativa deixa la porta oberta a la compensació de despeses a través d’acords entre sindicats i empreses però se n’han assolit molt pocs perquè la negociació col·lectiva està aturada, recorda l’advocat Pere Vidal. Els treballadors que ho vulguin poden acudir als jutjats per reclamar els rebuts de llum o d’Internet que han pagat de més però el jurista avisa que és “complicat” poder acreditar l’increment de despeses en relació amb les que tenien quan anaven a treballar cada dia a l’oficina.

Un dels pocs acords que s’ha assolit és el del conveni de les caixes d’estalvi i el de la banca, que va pactar una compensació de 55 euros al mes per fer feina a distància. La secretària d’Acció Sindical de CCOO assegura que la gran majoria d’acords per compensar les despeses establiran compensacions d’aproximadament aquesta quantitat. “Si els acords són molt superiors, les empreses no voldran que ningú teletreballi”, diu Torre.

El teletreball “ha caigut”

Abans de la pandèmia només el 4% d’ocupats treballaven en remot. El confinament domiciliari i les restriccions a la mobilitat van disparar fins al 30% aquests índexs. Un cop passat el primer sotrac, aquestes xifres han anat baixant i l’última versió de l’Enquesta de Població Activa dibuixa un escenari on el teletreball s’exerceix en l’11% dels casos. “Fa molts mesos que el teletreball ha caigut. No tanta gent com ens pensem està teletreballant”, assegura la secretària d’Acció Sindical de CCOO.

L’augment exponencial de la feina a distància va causar situacions en les quals els empleats no tenien els mitjans ni l’espai suficient per treballar. Torre afegeix que els problemes que s’han evidenciat amb el teletreball “deriven de la situació de precarietat dels treballadors”, com ara les dificultats per complir la jornada de treball i de cobrar les hores extra.

Tot i la proliferació de situacions precàries de teletreball, Inspecció pràcticament no ha rebut denúncies d’aquestes pràctiques, segons indiquen fonts del Departament de Treball. Els casos en què ha actuat la policia laboral catalana han sigut perquè no hi ha hagut un acord i l’empresa ha intentat imposar unilateralment a la feina a distància. La conselleria preveu que durant la segona meitat de l’any serà quan es posarà a prova l’efectivitat del Reial Decret i poden augmentar les denúncies a mesura que la situació sanitària es vagi normalitzant.

El teletreball a l’administració i els més vulnerables

Gran part de l’augment de la feina a distància es deu als empleats del sector públic. Mauri alerta que “en l’administració pública el marc és molt més flexible” que la de la resta d’empreses. Cada administració està definint el seu propi concepte de teletreball. Per exemple, el Ministeri de Política Territorial i Funció Pública va acordar recentment les bases d’un acord a l’administració estatal, que preveu que els empleats puguin fer feina des de casa 3 dies a la setmana.

La Generalitat va ser de les primeres administracions a adoptar una normativa just abans de l’esclat de la pandèmia i de moment encara no l’ha adaptat a la llei bàsica estatal. Una de les principals diferències entre les dues normatives és que la catalana no incloïa l’obligatorietat de l’administració de proporcionar els equips necessaris per treballar i l’estatal sí.

Mauri creu que el teletreball ha sigut positiu per administracions i empleats però es mostra preocupat pels efectes sobre la població amb més dificultats. El professor de dret administratiu a la UB assenyala que el teletreball a les administracions pot estar perjudicant els ciutadans més vulnerables que no tenen mitjans telemàtics. “El contacte amb les administracions públiques és un dret”, diu l’expert en dret administratiu, que avisa que el sistema “té buits que afecten les classes més febles de la població”. En aquest sentit, anima el Síndic de Greuges a seguir els passos dels seus homòlegs del País Basc i Valencià i a elaborar un informe per saber si la ciutadania té els canals suficients per mantenir el contacte amb l’administració.

Previsió de futur

A l’hora de fer una previsió sobre com quedarà el món del treball un cop aixecat l’estat d’alarma, els experts preveuen una “petita regressió” a les oficines en algunes plantilles que teletreballen al 100% a curt termini.

La professora d’IESE Business School i experta en direcció de persones, Mireia Las Heras preveu que ara s’enceti un període de transició fins a normalitzar que els treballadors puguin fer entre un 20 i un 60% de la jornada laboral en remot. “El treball en remot va molt més enllà del treball des de casa, que és una de les opcions, però una altra són les oficines satèl·lit o els coworkings”, ha explicat aquesta experta.

En aquest sentit, De las Heras creu que la llei de teletreball “haurà d’anar evolucionant” per adaptar-se a les necessitats de les companyies, ja que el redactat actual “té sentit per les grans empreses” però no tant per les petites.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *