El descobriment dels elements Per Antoni Liz

A la prehistòria només es coneixien 7 metalls i 2 no metalls.

 ELEMENTS DE TEMPS PREHISTÒRICS

Els filòsofs antics pensaven que només hi havia quatre elements: Terra, aigua, aire i foc i que tots els materials emprats eren mescla d’aquests elements.

Els materials emprats eren pedra, llenya, óssos i més tard alguns metalls.

Es coneixien alguns metalls com or, plata i coure que es poden trobar lliures a la natura i altres que, amb el foc, eren fàcils d’obtenir: coure, estany, ferro, plom i bismut.

Es va aconseguir coure posant un mineral verd (malaquita, dihidròxid carbonat de coure) al foc.

 També és van conèixer dos elements no metàl·lics: Carboni i sofre.

El carboni es podia obtenir escalfant llenya, com es fa a les sitges i el sofre es trobava a les proximitats dels volcans i els egipcis ja l’empraven fa 7000 anys.

Fa uns 4000 anys es va començar a emprar estany mesclat amb el coure per fabricar instruments de bronze (armes, monedes, …). Aquests objectes de bronze, amb el temps reaccionen per formar carbonat de coure de color verd.

 El bismut també es coneixia però es confonia amb estany o plom.

ELEMENTS EN TEMPS D’ALQUÍMIA I INICIS DE LA QUÍMICA

A la taula inicial es mostra la data de descobriment de tots els altres elements.

El primer amb data d’obtenció és l’arsènic que ja era conegut des de l’antiguitat com a substància molt tòxica, i que l’any 1250 Roger Bacon i Albert  el gran van aïllar.

El 1606 l’alquimista Basil Valentine descobria l’antimoni.

El següent seria el fòsfor que va obtenir Henning Brandt el 1669 a partir de l’orina i experimentava la seua lluentor a les fosques.

Després es van trobar després alguns metalls:

– Cobalt (27): 1735, químic suec George Brandt.

– Platí (78): 1735, A de Ulloa

– Zinc (30): 1746, A Margraf.

– Niquel (28): 1751, A. Cronstedt.

Amb més dificultat es van descobrir després algunes substàncies en estat gasós:

– Hidrogen (1), 1766, Cavendish. (que també va mesurar la contant de gravitació.)

– Nitrogen (7), 1772. Daniel Rutherford. No confondre amb Ernest Rutherford que demostrava cap a 1912 que l’àtom era buit.

– Oxigen (8), 1774. J. Priestley.

– Clor (17), 1774. K. Scheele.

A finals del segle XVIII encara es descobrien els elements:

– Molibdé (42): 1778, K. Scheele

– Telur (52): 1782, F. Müller.

– Wolframi o Tugsté (74): 1783, J. I F. Elhuyar.

– Zirconi (40): 1789, M. Klaproth.

– Urani (92): 1789, M. Klaproth.

– Yterbi (39): 1794, J. Gadolin.

– Crom (24): 1797, L. Vauquelin.

– Beril·li (4): 1798, L. Vauquelin.

Cap a l’any 1800 només eren coneguts 29 elements dels 90 elements naturals.

 Durant els segles XIX i XX, amb el desenvolupament de la química, s’han anat descobrint la resta d’elements naturals i, posteriorment, els elements artificials a partir de substàncies radiactives, reaccions nuclears i acceleradors de partícules.

L’element Oganessó de nombre atòmic 118 (el darrer, per ara), i altres, es van obtenir l’any 2010.

Balearia ¡Adelántate y reserva ya tus vacaciones!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *