La figura d’Àngel Ruiz i Pablo ressorgeix de la mà de Margarita Florit Per Itziar Lecea

El primer lligam de na Margarita, “Tita”, Florit amb la figura de l’escriptor Àngel Ruiz i Pablo, va ser de manera inconscient. Tenia tan sols 10 anys quan, asseguda al pati de butaques, va quedar fascinada per la representació de l’obra “L’amo en Xec de s’Uastrà”. Uns anys abans, la que ella mateixa anomena amorosament com a tia -era germana de la seva àvia, en realitat- Anita Piedrabuena Bagur, havia fet el debut de l’obra a l’OAR. Era l’any 1960. Aquest Sant Jordi, 61 després d’aquella primera representació de la ja popular obra costumista, na Margarita Florit s’endinsa com ningú en la figura de l’escriptor menorquí, la vida del qual ha anat lligada a la seva gairebé de manera màgica.

Un estudi fortuït

El passat Sant Jordi na Tita Florit presentà “Àngel Ruiz i Pablo, l’autor menorquí d’entre segles”. Són les Pàgines Menorquines núm. 25 (Editades pel Grup Setmanaris i Revistes SL), dintre de les quals hi podrem trobar el recorregut de la ruta literària que Florit va muntar alguns anys enrere per donar a conèixer la figura de l’autor. Mai, aquella fieta de 10 anys que va quedar tan fascinada per la representació de “L’Amo en Xec de S’Uastrà”, s’hagués pensat de publicar un quadern. “Som la major de cinc germans, i maig vaig ser massa bona estudiant”, assegura na Tita. Però amb el pas del temps, les inquietuds van anar sorgint. I, ja casada i amb fills, es va animar a estudiar. L’escriptor d’Es Castell va ser el tema del seu Treball de Fi de Màster, que va fer durant el curs 2014-2015 a la UIB, en l’especialitat de Llengua i Literatura Catalanes. “No és el mateix haver d’estudiar perquè toca, que endinsar-se en un tema que t’agrada. I la figura d’Àngel Ruiz i Pablo sempre ha estat molt lligada a la meva família”, diu somiosa na Tita. Primer, a través de la germana de la seva àvia, essent una de les actrius que va interpretar un paper en la primera representació de “L’amo en Xec de S’Uastrà”. Però també, i per damunt de tot, per l’admiració que tenia el seu pare, Guillermo Florit Piedrabuena, cap a l’escriptor.

Una de les peces que na Tita va recollir pel seu treball de fi de màster és, precisament, una conferència del seu pare de l’any 1965 i pronunciada al Cercle Artístic de Ciutadella, per commemorar el 100 aniversari del naixement de Ruiz i Pablo. Del seu pare, diu na Tita, troba el paral·lelisme d’estudiós autodidacte amb l’escriptor d’entre segles. A banda de ser, des del 1959, director de El Iris.

Fascinació per la figura

No és estrany que, amb tants lligams fortuïts, na Tita es decantés per Ruiz i Pablo pel seu treball de fi de màster, convertit posteriorment en una Ruta Literària que va fer per Ciutadella. I, ara en el nº25 de Pàgines Menorquines.

“La vida de Ruiz i Pablo va ser molt dura”, assegura. “Van ser diversos moments els que els van marcar durant la seva vida, la qual no li va ser gens fàcil”, diu na Tita. En remarca especialment x: quan va deixar d’escriure al Liberal de Maó i va començar a publicar, en un to totalment conservador i religiós, oposat al que havia escrit fins llavors; la mudança a Ciutadella l’any 1883 des de l’altra punta de l’illa amb la seva família i la mort d’un dels seus 14 fills; i la partida cap a Barcelona l’any 1911, deixant la seva “Roqueta” i la seva família per poder subsistir. Va ser en aquell moment quan Ruiz i Pablo va començar a escriure a La Vanguardia, tot i que la seva obra ja era extensa en formats tan dispars com la poesia i la novel·la costumista.

“Va ser una persona molt polifacètica dintre del món de les lletres”, assegura na Tita, “i ho va fer d’una manera totalment autodidacta”. Florit en remarca un aspecte important de la seva escriptura: “va ser molt defensor d’escriure en català. Al cap i a la fi, va escriure molt sobre el que el rodejava, sobre els llocs que habitava. Va ser un dels precursor de la literatura feta en català perquè trobava que l’expressió del costum, del seu entorn, havia de ser en la llengua pròpia”, explica. De fet, Ruiz i Pablo va participar l’any 1906 al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. I va ser propulsor dels Jocs Florals, l’any 1919.

De Ruiz i Pablo, Florit en destaca la versatilitat a l’hora d’emprar la llengua i el llegat escrit que va deixar. “Pel treball de fi de màster he recopilat més de 170 articles escrits per ell”, comenta. A banda de mencionar obres cabdals dintre de la carrera de Ruiz i Pablo com l’obra “Per fer gana”, un relat costumista centrat en la vida menorquina i expressat en la llengua pròpia de la terra.

Acabat el Treball de fi de màster, la vida va tornar a brindar a na Tita una oportunitat màgica per apropar-se a la figura de Ruiz i Pablo. Era l’any 2015, i l’IME, junt amb l’Ajuntament des Castell, van fer una commemoració per celebrar els 150 anys del naixement de l’escriptor. Va ser llavors quan tota la tasca ingent del màster es va convertir en una ruta literària que ara se’ns resumeix en el quadern nº25 de les Pàgines Menorquines. “En aquell moment, em vaig encarregar de fer la ruta literària de la banda de Ciutadella. I el professor Xavier Martín va fer la part d’Es Castell”, comenta na Tita. Des del nombre 5 del carrer del Roser, casa on va viure Ruiz i Pablo amb la seva família, fins a la Casa de Cultura o l’estàtua de Rafael Oleo i Quadrado, na Tita es centra en el lligam que tenen tots aquests espais i referències amb la vida i l’obra de l’escriptor d’entre segles. Una ruta que el lector pot seguir des de les pàgines que es presenten aquest Sant Jordi.

Balearia ¡Adelántate y reserva ya tus vacaciones!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *