Maite Salord: “La Llei de la Reserva de la Biosfera ha de servir per impulsar el model d’illa que volem i fer complir allò que marca l’Estatut d’Autonomia” Per Llorenç Allès

Foto: Llorenç Allès

Menorca té molts reptes per endavant. Més enllà de la superació de la pandèmia i dels seus efectes colaterals, s’ha de trobar la manera de mantenir i preservar un entorn fràgil, accentuat per la insularitat i l’autoexigència pròpia dels menorquins i menorquines. Parlem d’aspectes com el model energètic, la generació de residus o la conservació d’espais emblemàtics com el Camí de Cavalls que no volen morir d’èxit. Qui gestiona aquests temes al Consell de Menorca és la vicepresidenta Maite Salord, qui darrerament ha pogut presentar un projecte que feia anys que s’arrossegava, com és l’obertura de les coves de Cala Blanca.

  • Com està responent la gent a l’obertura de les coves de Cala Blanca?
  • Molt bé. Sabíem que les coves generaven molta expectació, però s’han superat les nostres previsions. És un projecte que ve de molts anys enrere, i que mostra un resultat molt equilibrat. Amb una intervenció molt respectuosa, s’ha aconseguit que la cova llueixi amb totes les seves qualitats, que són moltes. Cal recordar que l’espai es trobava en un grau de degradació molt important, i s’ha fet una feina molt important de neteja i de restauració.
  • Per què s’ha tardat tants anys a obrir les coves?
  • Quan vaig arribar a la presidència del Consell, l’any 2015 em vaig trobar amb unes promeses de l’anterior equip de govern que eren impossibles de complir des del punt de vista legal. Hi havia un projecte que no es podia executar i un finançament perdut. Ens va tocar desfer els nusos que hi havia, tornar-nos a posar a la casella de sortida i fer tot allò necessari per tirar endavant. Açò passava per rebaixar expectatives de terminis, fer un projecte que fos executable -i per tant centrar-nos en la Cova de S’Aigua, juntament amb la cova nova que es va trobar, perquè estan dins terreny públic-, i recuperar el finançament. Vull recordar que en el passat mandat, el Govern balear, a través de l’AETIB, essent consellers Biel Barceló i Bel Busquets, ens va fer una aportació de 400.000 euros gràcies a la qual s’ha pogut fer aquesta obra. Entremig, allò que hem fet ha estat assessorar-nos amb l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, perquè una obra d’aquest tipus no s’havia fet mai a Menorca.

  • Quan podrem visitar la cova de Na Megaré?
  • Hem plantejat el projecte de les coves en tres fases, perquè no podem crear falses expectatives. Primer hi havia la Cova de S’Aigua, que ara s’ha obert. Després tenim la nova cova, que hem de veure si es pot obrir i fer-la visitable o com a mínim observable. Açò podria ser una realitat prest, als propers anys. Respecte a Na Megaré, mentre no hi hagi el Pla General de Ciutadella modificat, no es pot fer res, perquè no es troba en terreny públic.
Foto: Llorenç Allès
  • Parlem ara de l’Estratègia Menorca 2030, el Full de Ruta per a descarbonitzar l’illa i, entre altres objectius, aconseguir que el 85 per cent de l’energia que es consumeix a l’illa sigui renovable. Aquest projecte està endarrerit?
  • Aquesta estratègia té una gran virtut, i és que planifica el camí per a la descarbonització del sistema energètic de Menorca. Aquesta planificació és clau per poder actuar i anar fent les passes necessàries. Disposar d’aquesta estratègia ens permet optar a fons europeus, cosa que no seria possible sense aquesta full de ruta. Tenim una gran oportunitat damunt la taula. Una part de l’estratègia correspon a l’administració, i una altra part, a la iniciativa privada. En aquests moments tenim projectes molt importants d’iniciativa privada damunt la taula que en els propers anys han de ser una realitat. Per la part de l’administració, és molt important el paper de l’Oficina 2030, per assessorar a particulars i empreses per afrontar aquest camí d’implantació d’energies renovables i també d’estalvi energètic. En matèria d’autoconsum, crec que des de l’administració estem donant un molt bon exemple. El Consell de Menorca, per exemple, té autoconsum energètic a més d’una desena d’equipaments. Amb els ajuntaments estem impulsant les pèrgoles fotovoltaiques que s’estan posant a aparcaments dins sòl urbà. Crec que amb la suma de totes aquestes iniciatives, anam pel camí que marca l’estratègia. Per altra banda, tenim un projecte ambiciós a Milà, per convertir-lo en una zona de generació d’energia neta. Tot avança, però són projectes complicats i gens àgils.
  • Un dels punts sobre els que pivota l’estratègia és Son Salomó, i és un projecte que sembla que veim aturat.
  • Son Salomó és clau, i no està aturat. Però són projectes que no són fàcils.
  • Per arribar al 85 per cent d’energies renovables a Menorca, s’han d’incrementar els punts de generació, tant en sòl urbà com en sòl rústic. Els menorquins estem preparats per acollir totes aquestes instal·lacions?
  • L’exemple de Son Salomó ha de marcar el camí de trobar l’equilibri entre la preservació del paisatge i l’impuls de les energies renovables. No podem pretendre apostar per un model energètic i no ser conscients que té una sèrie d’actuacions afegides que han de ser-hi. Es tracta de trobar l’equilibri. Si una cosa ens destaca als menorquins és la capacitat que hem tingut de preservar el nostre entorn. Hem de ser conscients que estem en una situació d’emergència climàtica, i en certs aspectes s’ha de ser valent. S’ha de trobar l’equilibri entre la preservació del paisatge i la implantació de renovables. Necessitam les dues coses. De fet, el PTI va en aquest sentit, d’estudiar aquelles zones on l’impacte és menor i la instal·lació és més adequada. Hem de trobar l’equilibri.
  • L’equilibri passa per sacrificar sòl rústic?
  • Ha d’haver-hi instal·lacions de generació a sòl rústic, sí, però l’estratègia també dóna molta importància al sòl urbà. És fonamental emprar aparcaments públics, edificis, autoconsum… L’impuls és important, però hem de tenir clar que, només amb açò, no arribam a l’objectiu.
  • Hauran de convèncer molta gent de la necessitat de sacrificar sòl rústic per a instal·lacions de generació d’energies renovables?
  • Crec que la gent té clar que l’equilibri és necessari. I no empraria la paraula sacrificar, perquè totes aquestes instal·lacions són reversibles, i el territori torna a l’estat original una vegada es retiren. No fas cap actuació irreversible, hi ha la possibilitat de tornar enrere. Haurem d’acostumar la mirada a segons quines realitats.
  • Els fons europeus que s’han habilitat per a fer front a la pandèmia poden ser una bona oportunitat per a la transició energètica de Menorca?
  • Suposen una oportunitat perquè tenim una estratègia elaborada i sabem quin és el camí. Si quan haguessin sortit els fons europeus, ens haguéssim hagut de posar a pensar què volíem per Menorca, no hi arribàvem. Coneixem l’objectiu i el full de ruta i, si pel camí sorgeixen oportunitats tant importants com poden ser els fons europeus, l’objectiu és més a prop.
Foto: Llorenç Allès
  • Un dels grans reptes de Menorca és la transició energètica, i jo penso que un altre és el del tractament de residus.
  • En una illa Reserva de la Biosfera és fonamental la gestió de residus.
  • I se li dóna la importància que mereix?
  • Començam a fer-ho. I la ciutadania comença a veure la importància que té l’actuació de cadascú en aquesta matèria. S’ha aprovat definitivament el Pla Director Sectorial de Residus, que va lligat a la millora de la planta de tractament de residus Milà, que es converteix en una instal·lació modèlica a nivell de gestió de residus i separació. Estem impulsant, des del Consorci de Residus i Energia, un canvi de sistema cap a la recollida porta a porta, que ja es posa en marxa a Maó i Es Castell, amb un exemple de servei mancomunat entre municipis. Aquesta és una passa que ha de permetre incrementar de manera notable els percentatges de recuperació de residus. Anam cap a un canvi de paradigma en la gestió de residus.
  • Quins canvis suposarà al ciutadà el sistema de recollida porta a porta?
  • És un sistema que ja està implantat a moltes bandes, i funciona. La idea és que els residus que més generam seran els que més es recolliran. Cada dia hi haurà la recollida d’un tipus de residus, i açò obligarà al ciutadà a separar, perquè aquell que ho faci millor, ho veurà reflectit en positiu al seu rebut.
  • Com es potdràsaber si un ciutadà ho fa o no ho fa bé, i repercutir-ho al rebut?
  • Els residus estaran identificats i, a partir d’aquí, es podrà saber si les persones ho fem bé o no. El sistema no s’implantarà d’avui per demà. Donam molta importància a l’explicació i conscienciació. Hem d’ajudar i acompanyar a la ciutadania en aquest canvi. Tots tenim la voluntat i les ganes de que surti bé, i des de l’administració intentarem facilitar al màxim aquest canvi. La gent està conscienciada i ho veu clar. No podem fer declaracions d’emergència climàtica, i després no actuar en conseqüència al nostre dia a dia. Si cadascú dins el seu petit món no actua, difícilment revertirem la situació. La pandèmia ens ha fet veure la importància de viure en un entorn com Menorca: la salut del planeta és la nostra.
  • Un dels reptes que hi ha sobre la taula del Consell és l’elaboració d’una llei sobre la Reserva de la Biosfera. Com està aquest tema?
  • Aquest serà el tercer esborrany de Llei de Reserva de Biosfera que es prepararà. Fa anys que es xerra d’aquest tema. L’agost de 2019 vam contractar un jurista per redactar aquesta llei. Després va venir la pandèmia, ho va returar, i ara ja fem feina a nivell intern amb un esborrany per poder-lo obrir a participació ciutadana. La llei fa el seu camí, i dins aquest mandat, el Consell aprovarà una proposta que després s’elevarà al Parlament, que és qui l’ha d’aprovar definitivament.

  • Quins beneficis pot tenir per a Menorca tenir una Llei de Reserva de la Biosfera?
  • La llei té un doble objectiu a grans trets. D’una banda, el nivell competencial, per a què Menorca pugui exercir les competències que li corresponen i amb les dotacions corresponents. Poder impulsar des de Menorca el model d’illa que volem, sempre en base en allò que marca l’Estatut d’Autonomia, i fins i tot en certs aspectes poder ser més reivindicatiu.
  • Més reivindicatiu que allò que marca l’Estatut?
  • Un sempre ha de ser ambiciós. És una llei ambiciosa, i és evident que hi ha una línia competencial que és fonamental dins la llei, i després hi ha una línia de finançament econòmic. Enguany el Govern ens dóna 300.000 euros per a la Reserva de la Biosfera, però els hem hagut de reclamar i no són suficients. Aspiram a moltíssim més per poder dur a terme les competències que d’altra banda estem reclamant.
  • La Llei de Reserva de la Biosfera pot servir per superar l’Estatut d’Autonomia i descentralitzar més les competències?
  • L’Estatut d’Autonomia del 2007 és molt ambiciós, perquè col·loca els Consells com a Govern, i va representar una passa importantíssima.
  • La Llei, per tant, pot servir per reclamar que allò que marca l’Estatut pel que fa a competències es compleixi?
  • Sí.
  • En relació a la Reserva de la Biosfera, es disposa també d’un Pla d’Acció. Què aporta?
  • És fonamental, perquè marca les línies d’una governança diferent, molt adreçada a fer que Menorca sigui un exemple de sostenibilitat. És molt transversal. No és el Pla d’Acció de Medi Ambient, sinó que és el pla de tot el Consell i entre administracions i sector privat. Lligat a açò, tenim la marca Reserva de la Biosfera, que està obtenint una resposta molt positiva per part del sector empresarial de l’illa. És un compromís de sostenibilitat que suma a tota la feina que estem fent. La Reserva de la Biosfera no és una etiqueta. És contingut, i el contingut es tradueix en aquest Pla d’Acció.
  • Personalment, tenc la sensació que durant uns anys, el títol de Reserva de la Biosfera sí va ser poc més que una etiqueta, que il·lusionava a molta gent però que no sabíem exactament per a què servia ni què implicava.
  • El PTI de 2003 és una conseqüència d’aquesta declaració. Està totalment alineat amb la declaració. És molt més que un instrument urbanístic, va marcar el futur de Menorca, i si som on som, és gràcies al PTI. Crec que ara tenim molt clar que la Reserva de la Biosfera no és una etiqueta, sinó una realitat amb actuacions i compromisos tant per part de l’administració com del sector privat.
  • El sector privat ara sembla més convençut que mai.
  • Tothom veu la necessitat fonamental d’apostar per la sostenibilitat, i és evident. Alguns van més ràpid, altres més lents, però crec evident que el moviment va cap aquí.

  • Vostè és responsable també del Camí de Cavalls…
  • Sí, estem elaborant ara el catàleg de camins públics, que va molt lligat a la gestió del Camí de Cavalls. Allò que es pretén és que hi hagi una xarxa interior que pugui llevar pressió al Camí de. A partir d’aquest catàleg, els camins que són públics passen a ser inventari municipal, i a partir d’aquí s’han de gestionar, igual que el Camí de Cavalls. És una prioritat avançar en aquesta gestió, amb actuacions de millora sobre el terreny. Però les actuacions de millora al Camí de Cavalls són obres molt complicades. L’objectiu és que la gent empri el Camí, però que el seu ús no el malmeti.
  • Quan parlàvem d’energia, es referia vostè a la necessitat d’un equilibri. Al Camí de Cavalls s’ha de trobar un equilibri entre l’ús públic i la seva conservació?
  • Hi ha certs punts que presenten erosió i necessiten actuacions més importants, i estem detectant aquests punts i actuant.
  • El Camí de Cavalls ha passat de ser un espai públic recuperat per a la ciutadania a una via molt emprada i, fins i tot, massificada en alguns punts i moments. Quin és el límit del Camí de Cavalls?
  • L’equilibri l’ha de marcar un ús racional del Camí de Cavalls. L’objectiu és que el pugui emprar la gent, però s’ha d’emprar essent molt conscient de l’entorn on ens movem, i fent el manteniment necessari. Oferir-lo a menorquins i visitants, però amb una gestió que marqui…
  • S’ha de regular?
  • Tal vegada sí s’ha de regular. La majoria d’usuaris del Camí en fa un ús respectuós.
Balearia ¡Adelántate y reserva ya tus vacaciones!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *