Mònica Planella ha passat gran part de la seva vida treballant pel sector empresarial. Concretament, al sector primari. Diu que va ser l’atzar que la va posar en el camí de la gestió d’empreses, una vocació que va descobrir després d’haver estudiat Veterinària. Des de fa poques setmanes, és la nova gerent de la Fundació per a Persones amb Discapacitat Illa de Menorca, on, assegura, fa tàndem amb la direcció assistencial que desenvolupa Cristina Fernández.
Què ens pots contar sobre la teva experiència en gestió?
Vaig entrar a dintre del món empresarial a través de la veterinària, treballant en l’àmbit agroalimentari. Fa anys que vaig sentir la inquietud de reprendre la meva formació. I el 2017 vaig estudiar Administració i Direcció d’Empreses. Va ser durant el 2020 va sortir publicada l’oferta pública per la gerència de la Fundació per a persones amb discapacitat Illa de Menorca, i em va cridar l’atenció poder encarregar-me d’una gestió econòmica des del punt de vista social.
El sector primari també té un pes social. El bot ha estat gran en entrar a la Fundació?
Mentre em preparava per optar a la plaça vaig quedar sorpresa dels paral·lelismes que hi ha entre el sector primari, que és també un sector molt social, amb el que estic gestionant ara. El sector primari està constantment lluitant pel reconeixement social, i igual passa dintre del sector de la discapacitat. En ambdós casos hi ha una gran necessitat de recursos que s’han d’anar cercant d’aquí i d’allà. Dit això, són dos mons completament diferents, però que sí que tenen els seus punts en comú. El que té la Fundació és una estructura de direcció amb dues parts, que funcionen com un tàndem. Una part és la direcció tècnica, que és la responsable dels serveis assistencials. I l’altra, que em pertoca, és l’administrativa. I m’agrada més aquesta visió que la de gerència, perquè al cap i a la fi la meva missió és proporcionar recursos perquè el tàndem entre serveis assistencials i gestió rodin. La meva aportació és sobretot la d’aportar recursos als serveis assistencials, i d’aquesta manera la feina de la Fundació no s’atura.
Amb pandèmia, s’han aturat els serveis assistencials?
Tot al contrari, el què passa és que s’han hagut de reestructurar, perquè la pandèmia ha provocat una sèrie d’actuacions que han estat difícils tant per la gestió com pels mateixos usuaris. S’han hagut d’aturar serveis que són bàsics pels usuaris per mantenir un nivell de benestar determinat. Aquesta aturada de serveis ha suposat perdre el nivell de benestar que tant ha costat d’aconseguir. I que difícilment tornarem a recuperar. El que passa és que és un col·lectiu que no és visible, que no es queixa.
Quins són aquests punts que s’han aturat que han suposat una pèrdua de benestar dels usuaris?
Sobretot aquells que implicaven relacions socials, com els centres de dia, els centres ocupacionals, els de físics…es van haver d’aturar. En realitat, tots els serveis han patit, encara que estem tornant a funcionar amb mesures estrictes i una manca molt gran de recursos d’espai, entre altres. Cal recordar que dintre de la Fundació tenim els serveis ocupacionals, com el Social Càtering o Ligall, que són serveis productius. I, per altra banda, tenim els serveis assistencials: fisioteràpia, logoteràpia, salut mental, habitatges supervisats, centre de dia, centre ocupacional, centre de físics, serveis de formació, els d’inserció socio-laboral, i els serveis d’atenció primerenca a la infància i la joventut.
Però es van aturar serveis tan bàsics com el Càtering Social o han seguit amb la seva activitat?
El càtering si, ha estat una prioritat. De fet, s’ha hagut de reestructurar per donar cobertura a altres serveis de la Fundació que necessiten de menjador. A dia d’avui, et diria que tots els altres serveis també estan en marxa, però amb un format adaptat i amb certes limitacions, amb els inconvenients que suposa pels usuaris. Al final, com tota la societat.
Han quedat necessitats bàsiques sense cobrir?
Hem de pensar que les persones que atén la Fundació tenen necessitats bàsiques a cobrir que no tenim la majoria de la població. Tots recordam lo malament que ens feia sentir estar tancats a casa. Imagina ara el cas d’una persona que el simple fet de sortir o relacionar-se és una necessitat bàsica real, com menjar o dormir per la resta de persones. L’any passat vam fer, així i tot, 1.500 atencions a usuaris entre tots els serveis.
Quin és l’objectiu principal de la nova gerència?
L’objectiu principal és atendre de la millor manera possible a totes les persones que ho necessitin. Però també implicar a tota la societat en aquesta tasca. Pens que hauríem de ser tots més conscients de quina és la nostra realitat i les necessitats dels que ens envolten. I així implicar-nos tots en projectes com aquest. Aquí he conegut persones que no tenien discapacitat. I d’un dia per l’altra, han passat a ser usuaris dels serveis. Et fa reflexionar sobre la fragilitat del que som. I que és bonic poder tenir projectes com aquest, que d’una manera o altra podrà atendre d’una manera més adaptada les necessitats específiques de cada usuari. Noltros hem deixat d’anar al cine. Però ells han deixat de fer coses molt més importants pel seu benestar i la seva salut que anar al cine. Tenim persones que han perdut capacitats perquè no hem pogut donar els serveis assistencials de la manera que necessiten. M’agradaria poder fer entendre d’alguna manera que necessitem canviar la mirada i posar-la en perspectiva. La societat ens ajuda, perquè la Fundació és una entitat subvencionada. I noltros hauríem de ser capaços de també oferir un retorn a la societat, fent-la conscient de quina és la situació i que les coses són com són i entre tots fer el món una mica millor.
I què podem fer, a peu de carrer, per ajudar als usuaris de la Fundació?
A vegades amb molt poc faríem molt. Però com no sabem com fer-ho, ens agradaria poder mostrar-ho. En aquest sentit estem treballant en un àmbit tan senzill, però important com és la comunicació. Un fet tan petit com que t’ensenyin a emprar uns termes per adreçar-te a una persona amb una discapacitat i no uns altres, ja és una gran ajuda. És adquirir sensibilitat envers aquestes persones, posar-te en el seu lloc, crear una empatia per entendre que la discapacitat no defineix a la persona. I ser capaç de tractar-la des del seu punt de vista per ajudar-la de la manera que aquesta persona necessita.
Engegareu nous projectes per aquest 2021? Heu pogut augmentar recursos?
La prioritat és restablir amb tota la normalitat els serveis assistencials. I veure des del punt de vista de la gestió què puc aportar, junt amb na Cristina que porta la part assistencial. Pel que fa a la part econòmica, sí que és cert que hem tingut un increment, i arribam als 7 milions d’euros, que arriben del Consell Insular, el Govern Balear i autogeneració de recursos. Però el més important és atendre les necessitats que arriben, que en els darrers 5 anys s’han incrementat amb un 75% més d’atencions a usuaris.
