José Guillermo Díaz Montañés: “Si volem sortir forts de la crisi, hem de donar prioritat al sector turístic » Per Llorenç Allès

José Guillermo Díaz Montañés és el director general d’Artiem Hoteles, la cadena hotelera menorquina que gestiona tres establiments a Menorca, un a Madrid i un altre a Astúries. Juntament amb el seu equip, és l’artífex del creixement i consolidació d’una empresa familiar que ha creat segell propi, ha expandit la seva activitat fora de l’illa i ha aconseguit el reconeixement per la feina ben feta i la seva filosofia d’empresa. Tot i la situació actual, Artiem ha obert ja els seus hotels, a l’espera d’una temporada totalment incerta. 

• Com es presenta la temporada?
• Es presenta de menys a més. El ritme de vacunació es comença a accelerar, tots tenim ganes de sortir d’aquesta situació, viatjar i fer allò que no hem pogut fer durant aquest any, cosa que ajudarà a que hi hagi moviment. La industria turística no pot estar tant temps aturada, necessita moure’s, i tots posarem de la nostra part per aconseguir-ho. Serà un procés lent però ascendent. Juny serà millor que maig, juliol millor que juny, agost millor que juliol, setembre segurament millor que agost, i l’octubre ja veurem, perquè sembla que s’allargarà la temporada, però la crisi econòmica és molt dura, i la gent es mirarà molt la butxaca abans de fer cap despesa, amb la qual cosa alguna escapada que es podria fer abans tal vegada ara no es fa. Jo en principi som optimista. 
• Artiem ha decidit començar la temporada abans que altres, i ja tenen els cinc hotels oberts. És una decisió arriscada?
• Sempre hi ha riscos, però els assumim. Hem dibuixat l’escenari d’una temporada que va de menys a més. Si açò es compleix, tenim els riscos molt calculats i són baixos. En aquest any de pandèmia hem après a ser molt flexibles i a adaptar-nos ràpidament. Si succeís alguna cosa, som capaços de reaccionar més ràpid. 
• Considera que hi hauria d’haver més establiments que obrissin ja?
• És molt difícil fer generalitzacions, i jo puc parlar sobre què podem fer noltros, que és animar a la gent. Per exemple, hem obert l’Audax, a Cala Galdana, i hem vist com es posaven en marxa alguns comerços i restaurants, i a mi açò m’encanta, perquè suposa generar economia. Però cadascú coneix la seva situació, i és molt difícil posar-se a la pell d’un altre. M’encantaria que tothom es llancés, però entenc que hi ha circumstàncies que no són fàcils, i cadascú ha de fer allò que creu que és millor.
• Les mesures de seguretat per la Covid modifiquen molt el sistema de gestió d’un hotel? 
• Sí. Els processos són més laboriosos. També és cert que ara som més eficients que quan va començar tot. De totes maneres, allò que més incomoda no són les mesures que s’han d’implantar als establiments, sinó els canvis i la poca claredat de les mesures. Si et posen restriccions i les tens clares, t’adaptes amb més o menys dificultats. Però els canvis constants i les diferents interpretacions fan mal. El caos informatiu ha fet molt mal. La gent vol confiança i transparència. No podem estar enviant missatges equívocs i estar creant incertesa. A l’administració li he reclamat transparència, coses clares i que transmeti confiança. No només com a empresari, sinó també com a client. 

• Ha pogut fer arribar aquesta percepció als polítics? 
• Sí, i els he demanat que transmetin confiança i seguretat. Que xerrin clar, sense marejar a la ciutadania. La gent vol tenir les coses clares. 
• Creu que els potencials turistes tindran confiança per viatjar a Menorca, se sentiran segurs?
• Crec que sí. S’està fent feina per transmetre confiança. Els establiments reglats han fet els deures, s’han posat les piles, i són llocs segurs. Els contagis no es produeixen als hotels. Complim les mesures que ens exigeixen i més. El sector turístic ho està fent bé, en línies generals. 
• S’ha fet prou feina per vendre Menorca com una destinació segura? 
• Sempre es pot fer més. En aquest cas, crec que és més important mesurar molt bé allò que es diu i allò que no es diu. Hi ha declaracions que fan mal i creen desconfiança a l’exterior. 
• Més enllà de la confusió que es pugui haver generat, creu que les mesures que s’han pres i que afecten al sector turístic han estat adequades?
• S’haurien d’haver adoptat més mesures de franctirador, de microcirurgia, de confinar zones concretes… S’ha castigat a una població sencera, quan tal vegada era suficient amb un sector concret. S’ha avançat molt, també és cert, no s’assembla el que s’està fent ara amb el que es feia mesos enrere, però hauríem d’haver estat capaços de fer accions de franctirador. 
• Vostè ha dit que s’hauria de donar prioritat als treballadors del sector turístic a l’hora de vacunar. Per què?
• És gent que està en contacte directe amb els clients, com ho són per exemple les caixeres dels supermercats. En segon lloc, si som capaços de tenir un sector turístic segur, farà la feina de dinamitzador econòmic, com s’ha demostrat en crisis anteriors. No parlem només d’allotjament, sinó de distribució, restauració, serveis… Si volem sortir forts de la crisi, hem de donar prioritat al sector turístic. Si ho fem, reforçarem la imatge que donam a fora. Saber que aniràs a un restaurant on tots els treballadors estan vacunats és una gran acció de màrqueting. I si el restaurant funciona, els proveïdors del restaurant també, la distribució…
• Però prioritzar un sector per sobre d’un altre és com establir treballadors de primera i de segona…
• Partint de la base que hi ha uns col·lectius prioritaris, com la gent major, residents… Una vegada salvats aquests col·lectius vulnerables, prioritzar als que poden interessar més per a què la salut i l’economia funcionin, és una decisió que no castiga a ningú, al contrari. 

• A Menorca, per exemple, on començaria i acabaria el sector turístic?
• Començaria pel sector d’allotjament, que és el que permet que vingui gent i es quedi aquí. A més de mirar a qui es vacuna, crec que és necessari dir que no entenc què ha amb les vacunes. No sé si és problema d’Europa, d’Espanya, de Balears o de Menorca. Com pot ser que un país com Regne Unit vagi al ritme que va, o Estats Units, o Israel, i noltros no? Alguna cosa hauran fet bé ells i aquí no ho hem fet igual.  
• Li preocupa que el Regne Unit no hagi inclòs Menorca ni Espanya al semàfor verd que permetria als britànics venir sense després haver de passar quarantena?
• Me preocupa perquè demostra que hi ha països del nostre entorn que estan millor. Països que estan en verd i noltros no. Es retardarà un mes l’entrada dels turistes britànics, i açò és negatiu, però em preocupa també perquè vol dir que a nivell d’Espanya les coses es podrien haver fet millor. Hem d’analitzar què han fet els demés i què hem fet noltros, i aprendre la lliçó. 
• Diverses persones han comentat que aquesta temporada turística s’allargaria. Creu que serà així?
• La temporada es pot allargar, perquè els octubres i novembres són bons climatològicament parlant. També crec que hi ha molta gent que no ha viatjat els mesos d’abril i maig que podrien fer-ho perfectament els mesos d’octubre i novembre. I un altre element important és la touroperació. Fa pocs anys, els touroperadors feien rotacions en bloc, estiu i hivern. Quan acabava l’estiu, deixaven Balears i anaven a Canàries perquè començava l’hivern. Amb la pandèmia, la touroperació ha flexibilitzat molt les seves operacions, i pot quedar més temps a Balears i començar més tard a Canàries, o simultaniejar els dos destins a la vegada. Si hi ha demanda, els touroperadors, que són els que mouen molta gent, poden allargar una setmana o quinze dies més. Açò també requereix que noltros canviem el xip d’estiu-hivern, i deixem de tancar coses a partir del 30 d’octubre. Apostem i aguantem un temps més. Açò implica comerços, restaurants, o per exemple que les platges no deixin d’estar vigilades el 30 d’octubre. Es donen les condicions per allargar la temporada si les coses segueixen fins ara i si tots actuam i fem allò necessari per aconseguir-ho. 
• Per allargar la temporada hem d’esperar que hi hagi demanda, o mantenir l’oferta oberta esperant que això generi demanda?
• En aquest cas, tenim l’avantatge de que si s’allarga la temporada serà perquè l’octubre haurà estat molt bo, i el setembre ja sabrem si l’octubre serà molt bo o no. Tenim temps i marge i, si l’octubre és molt bo, aquesta tendència donarà ànims als negocis per aguantar i allargar un temps més el temps d’obertura. Les administracions també han de ser flexibles per fer que l’illa funcioni el novembre com ho faria el setembre. Segurament a mitjans setembre veurem si es pot allargar la temporada. Si açò fos possible, l’administració de cada illa hauria de dedicar pressupost per promocionar-la en temporada baixa, a la tardor. Crec que és possible. Noltros feim feina amb aquesta previsió, d’aguantar fins el 15 de novembre. 
• En una entrevista recent, vostè situava la tornada d’Artiem a la normalitat anterior a la pandèmia per a l’any 2022. Aquest 2021 serà un any de salvar mobles o d’aguantar pèrdues?
• Per al 2021 hem pronosticat unes vendes que suposen el 70 per cent de les que vam tenir el 2019. Açò vol dir que estarem fregant les pèrdues. A partir d’aquí, ja veurem. De totes maneres, hores d’ara veiem que la venda està essent molt més dinàmica de la que teníem prevista, i açò ens fa ser optimistes. Podríem arribar a finals de 2021 amb un resultat equilibrat, fet que ja seria positiu. El 2022 és quan podrem igualar els resultats de 2019. La incògnita és com afectarà la crisi econòmica a la despesa de viatges que faran els ciutadans. Si és una recuperació ràpida, potser el 2022 la gent viatjarà com ho feia el 2019, i si en canvi la recuperació és més lenta la gent es guardarà una mica més.