Toni Sansaloni: “No ens mereixem que ens donin tanta canya» Per Llorenç Allès

Toni Sansaloni és el president de l’Associació Menorquina de Cafeteries, Bars i Restaurants de PIME Menorca. A la seva feina gestionant i dirigint el restaurant Rias Baixas, de Ferreries, suma reunions, telefonades i converses per intentar aconseguir el millor per al seu sector. I en aquests mesos de pandèmia i restriccions, aquesta feina es multiplica. Els bars i restaurants han estat moltes vegades al centre de la discussió política. D’aquests negocis en viuen desenes de menorquins i menorquines, i a les portes d’una temporada turística una altra vegada incerta, Sansaloni repassa el moment del sector.  

  • Com es presenta la temporada?
  • La miro amb una mica d’optimisme, i penso que anirà bé perquè la situació sanitària que tenim a Menorca és bona. Els països que tradicionalment ens envien turistes ens veuen bé i xerren bé de Menorca. Açò ens dóna un punt d’avantatge en relació a les altres illes. A nivell nacional ja ens va passar el mateix l’any passat, quan dins tota la incertesa del Covid, totes les famílies que tenen segones residències a Menorca van venir a passar les vacances aquí fins i tot amb el seus fills, que abans viatjaven a altres destins. És gent d’elevat poder adquisitiu, un turisme que amb menys quantitat de gent ha estat més profitós. És el perfil de visitant que cerca el producte local i el consumeix, el turista que que interessa a Menorca. El turisme de grans hotels és el que va sortir més perjudicat l’any passat.
  • Preveu una temporada per quedar satisfet, o simplement per salvar els mobles?
  • Encara serà una temporada per salvar els mobles. Si el ritme de vacunació és bo, potser a finals d’estiu el resultat podria ser un poc més bo que l’any passat. A nivell europeu ens duen avantatge en ritme de vacunació, i tal vegada açò serà bo pel turisme que ens pot venir de fora.
  • Quan creu que arrancarà la temporada d’enguany?
  • Es preveu que els touroperadors puguin començar a operar per Sant Joan, a finals de juny. He llegit que el Regne Unit ens considera ara mateix destí segur, i voldria creure que, així, els touroperadors fins i tot comnecen una mica abans. El touroperador és bo i dolent. Per una banda, és qui mou masses i fa borinar avions. La gent ha d’entendre que la meitat de la capacitat d’aquests avions es destina a la touroperació, i l’altra meitat dels bitllets es venen a nivell particular. Per tant, aquests avions també permeten que arribin turistes que no són de masses, i que són els que interessen més als negocis que tenim a PIME.
  • Per tant, la temporada podria arrancar el juny. FEl repte és arribar fins a aquesta data sense quedar pel camí…
  • Ja n’han quedat bastants pel camí. Els establiments que tenim obert tot l’any veim que amb les mesures de mantenir tancats els locals, s’ha prioritzat salvar la temporada, però no hi ha dret que els que tenim obert tot l’any ens haguem de sacrificar per a què la temporada comenci bé. S’hauria d’haver trobat un millor equilibri entre el comerç de tot l’any i no fer tant prioritària la temporada d’estiu.
  • Què s’hauria d’haver fet?
  • S’haurien d’haver pres les mesures a partir dels nivells i les condicions que el Govern balear va anunciar al principi de la desescalada. No s’hauria d’haver actuat igual a totes les illes. És cert, hem aconseguit algunes diferències a Menorca, però ha estat aixíperquè hem batallat bastant. Ells volen una mitjana d’afectació baixa a nivell de tot Balears, perquè Europa va dir que si es manté una mitja de 50 casos per 100.000 habitants, es podria touroperar amb regions d’Europa amb una situació similar. Si ens passam d’aquesta mitjana, ens perdrem la touroperació cap a Balears, i açò és el que volen evitar.
  • Em feia vostè la diferència entre aquells restauradors que obren tot l’any i aquells que ho fan només a l’estiu. Alguns pensen que la veritable caixa es fa a l’estiu, i que amb aquesta caixa es pot atravessar l’hivern menorquí…
  • La temporada d’hivern és més llarga que la d’estiu. Els mesos bons d’estiu són des de Sant Joan fins la primera setmana de setembre. Els comerços d’interior tenim menys volum, i açò fa que haguem de ser més constants per poder cobrir despeses cada mes. En canvi, els negocis de temporada obren, massifiquen aquells mesos, però després tanquen i durant els mesos flacs, no tenen despeses. Açò fa que els sigui més fàcil mantenir-se.
  • Aquesta diferència entre els restaurants de tot l’any i els de temporada…
  • Els establiments que tenim obert tot l’any potenciam més el producte local, aguantam més la imatge de l’illa i incentivam l’ús dels productes d’aquí. Alguns restaurants de temporada també empren el producte d’aquí, però els altres ho fem tot l’any. El suport als productors d’aquí es mostra en els petits i mitjans comerços que tenim sempre obert.
  • Us heu sentit prou escoltats pel Govern balear i pel Consell de Menorca?
  • Ens escolten, però no ens donen tot allò que voldríem. De la darrera reunió amb el conseller de Model Econòmic del Govern balear, vaig sortir dient que no estava del tot content. Em va satisfer poder obrir les terrasses una mica més els fosquets, un fet que pot anar bé a pizzeries i bars, sí, però la situació sanitària que tenim a Menorca, amb les condicions que va anunciar el principi el Govern, donava per suposat que podríem emprar un poc més d’interior als fosquets. Han canviat açò a la seva manera, no s’han atès a allò que ens van dir al principi que seria la desescalada.
  • Han canviat les regles a mitjan joc?
  • Jo crec que sí. És cert que aquest virus canvia i volen garantir que no tinguem una recaiguda, i demanen anar a poc a poc. Però hem de ser conseqüents: hem d’anar a poc a poc als llocs on el virus remet a poc a poc. Quan demanen un sacrifici a Menorca, el feim i ens posam a lloc. Haurien de permetre una mica més de llibertat a nivell de Menorca.
  • S’ha gestionat a la mallorquina?
  • Haurien de pensar més en la realitat de cada illa. Per exemple, aquesta norma d’obrir les terrasses només unes hores al vespre, a segons quins restaurants no ens ha afavorit. Si un client vol sopar bé i amb calma, no pot estar més d’una hora a l’exterior, amb fred. No és viable. En canvi, anar a picar cosa, fer quatre vinets, sí és viable. Que aprofitin els que poden, i noltros esperarem una mica més, a veure si el temps ens ajuda i podem començar a obrir també els vespres.
  • El seu és un discurs molt suau. He sentit crítiques molt més dures del sector de la restauració…
  • He vist que els sectors de Mallorca i Eivissa són molt crítics i segurament més radicals, però no han aconseguit res amb aquesta actitud. Crec que dialogant hem aconseguit més.

  • Quantes hores de reunions, telefonades i gestions hi ha darrera un càrrec com el seu?
  • Moltíssimes. Per exemple, són moltes hores per aconseguir que el conseller de Model Econòmic vingués a Menorca a reunir-se amb noltros. Ara, crec que tornarà a venir si fa falta, perquè li vam demostrar que amb noltros es pot xerrar i tenim un tarannà dialogant. Veig que a altres bandes, les reunions pràcticament no duren i es rompen per l’actitud massa dura d’algunes parts.
  • Des que va saltar la pandèmia, tots els sectors econòmics del país s’han vist afectats, però de qui més s’ha parlat ha estat de la restauració. I altres sectors ho han passat igual o pitjor. S’ha donat massa importància a la restauració en comparació a altres sectors?
  • Hi ha sectors com, per exemple, els autobusos de servei discrecional o els taxistes, que han quedat greument afectats. El servei discrecional l’any passat va facturar només un 4 per cent en relació a l’any anterior. De l’hosteleria se n’ha xerrat molt perquè en aquest país és molt normal que la gent surti a dinar, a prendre cosa… A un país on la festa ens agrada molt, aquest és un sector que està al punt de mira. Ara, no sé amb quin criteri ho analitzen, perquè ens donam compte que, a mesura que passen els mesos, cada vegada es veu més clar que els nostres establiments no són nuclis d’infecció. Les dades ho diuen així, i tot i així, estan capficats amb l’hosteleria. No ens mereixem tanta canya com la que ens donen.
  • Se us ha criticat, sí, però també se us han donat ajuts. Alguns sectors fins i tot han criticat que més que altres sectors que poden estar igual o més afectats…
  • El sector de l’hosteleria és on hi ha més fixos discontinus de tots els àmbits empresarials. Som el sector que ha demanat més ajudes perquè som el sector on hi ha més gent que fa feina.
  • Considerau que els ajuts rebuts són suficients?
  • No! A nivell de poble, per exemple, vam tenir un ajut de 700 euros per comerç. La taxa de fems d’un restaurant per any ja suposa aquest cost. Després s’han habilitat els ajuts de 1.500 euros al mes durant tres mesos. Són bastant correctes, però són molt lents i insuficients. L’altre ajut que es planteja a nivell estatal, a partir dels doblers que passaran d’Espanya a les comunitats autònomes, és molt complicat. Pràcticament ens obligarà a contractar un gestor per a què ens tramiti l’ajuda, de tant enrevessada com és. Encara estem xerrant amb l’administració per reestructurar alguns epígrafs perquè hi ha comerços que han quedat fora. No hauria de ser tant complicat, i no s’haurien de restringir segons quin tipus de comerços, com poden ser botigues de souvenirs o supermercats de vorera.
  • Què sent un restaurador com vostè quan veu que els bars s’han convertit en argument polític?
  • A Madrid ho empren com a eina política, i no hauria de ser així. No es tracta d’amollar a la gent desbocada, perquè estan saturant el servei sanitari de la comunitat. Tot s’ha de fer amb mesura. No hem de discriminar el sector de l’hosteleria, però tampoc no li hem de donar marge per tal que estigui funcionant tot el dia. S’ha de trobar un bon equilibri per tal que els sanitaris no passin pena. L’hosteleria no té la culpa de tot, i en canvi, no es regulen els altres àmbits.
  • La pandèmia ha demostrat que quan a Menorca ens tanquen l’aixeta del turisme, ho passam molt malament. Imagina vostè un restaurant que pugui viure a Menorca sense dependre del turisme?
  • No, no ho veig possible. Necessitam el globus d’oxigen dels tres mesos d’estiu. És un sacrifici, perquè són tres mesos molt feixucs, però els necessitam per mantenir el negoci.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.