Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, estic d’acord amb les tesis de VOX, del PP, de Ciutadans i dels barons del PSOE. Dit d’una altra manera, estic en contra dels indults als presos polítics catalans tancats injustament des de fa més de tres anys després d’haver estat condemnats per haver comès el terrible delicte de la democràcia, molt comú en les consolidades, consistent a posar urnes als col·legis electorals perquè la ciutadania pogués votar i decidir d’aquesta manera civilitzada el seu futur. Estic en contra d’aquests indults i de la manera com han estat plantejats: limitats i reversibles com si siguin samarretes cursis o caçadores o anoracs de dues cares de supermercats de roba barats que la gent es pot canviar quan un costat està brut o tacat.
Per sempre, i que serveixi de precedent, estic en contra de les tesis de VOX, del PP, de Ciutadans, del PSOE i de PODEM que s’oposen a l’amnistia. Dit d’una altra manera, estic en contra dels indults als presos polítics però estic rotundament a favor de l’amnistia. Si no has comès cap delicte com asseguren els tribunals belgues, alemanys i escocesos per quins set sous se’ls ha d’indultar? És com esborrar la netedat absoluta amb una goma. És impossible. I, el més terrible, no servirà per a solucionar el conflicte entre Catalunya i Espanya. Descontentarà els partits nacionalistes espanyols -VOX, PP, Ciutadans, PSOE-, als equidistants -PODEM- i a tots els partits independentistes. Que una cosa són els presoners polítics i les seves famílies i, l’altra, els partits i els ciutadans -el 52% a les darreres eleccions catalanes- que els han votat.
I, de l’altre costat, podem confiar en el govern del PSOE presidit per Pedro Sánchez? Si va fer servir la pandèmia, que ha provocat més de vuitanta mil morts i un percentatge terrible de defuncions i d’infectats per nombre d’habitants, guiant-se només per motivacions electoralistes i va mentir amb les xifres, per què la solució proposada, la intermèdia, aquella que no agrada a ningú, ha de ser l’encertada? Mirar pel partit i no pel país. Minimitzar el desgast polític i no la solució d’un problema que continuarà allà quan Pedro Sánchez es desperti -com va continuar al costat del llit de Rajoy i encara hi continua perquè l’expresident gallec encara dorm tapat amb el llençol teixit amb els bitllets d’una paga vitalícia- guia una vegada més el govern del PSOE.
Posem-nos en la tessitura. Es proclama l’indult. El Tribunal Suprem el ratifica. El rei Felip VI el signa. Els polítics presos surten de la presó. Continuen inhabilitats perquè l’indult s’anuncia parcial i, per tant, no poden recuperar la normalitat política. I les 3000 persones que estan patint represàlies? I els exiliats? I les multes? Què se’n fa de tot açò quan els nostres polítics despertin? El dinosaure continuarà allà, al costat del llit. I un dia arribaran les resolucions favorables del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg -els belgues, els escocesos i els alemanys ja han traçat el camí- i serà el moment dels partits independentistes catalans que tindran, ara sí, l’aval definitiu de la comunitat europea. Mentre aquest moment arriba els partits nacionalistes espanyols de dretes tornaran a agafar el camí que va propulsar l’independentisme que llavors era minoritari. Si la recollida de firmes per part del PP contra l’estatut de Catalunya va ser un error de l’alçada d’una catedral ja que l’acordat al Parlament hauria acontentat els catalans, la repetició de la jugada, ara recollint firmes contra els indults acabarà d’ampliar la base independentista que ara, no ho oblidem, ha superat per primera vegada en la història el 50%. En aquest context s’hauria de llegir l’editorial desesperat del diari El País, el butlletí oficial del socialisme, adreçat als catalans que deixa entreveure una terrible por. Aquesta vegada hi ha una diferència notable. L’estatut retallat pel Constitucional després de la recollida de firmes per part del PP hauria satisfet als catalans en cas de no haver estat escapçat barroerament. Ara, com he dit, és diferent. La concessió dels indults, i amb aquestes condicions limitades i de retroactivitat, no només no satisfaran als catalans -estatut retallat, indults retallats- sinó que seran percebuts com una nova i intolerable humiliació.
AMNISTIA. Pres del grec significa perdó i oblit dels delictes.
