A Cala Galdana s’està escrivint en directe una novel·la negra que ben bé podria ser digna de dur-se a la pantalla per un geni controvertit i fosc com ara Roman Polanski. Chinatown? Misteriosos abocaments al riu -d’altres amb més rigor científic en diuen torrent- de Cala Galdana. És un riu mític, cabdal per a Menorca. Recull les aigües de les muntanyes -hala, una altra vegada, putos científics, tossals?, pujols?- de tramuntana on es van alçar històrics castells. Homes inquiets i resolts que estimen el riu intenten trobar-ne l’origen. Remunten, cerquen canonades amagades per la malesa. No les troben. Continua el misteri.
Tres administracions regulen el trànsit del riu. D’oest a est. L’Estat, l’ajuntament de Ciutadella, l’ajuntament de Ferreries. La coordinació és imprescindible. Impera la més absoluta desunió. L’apatia de l’administració central i de l’ajuntament de Ciutadella, els dos màxims recaptadors ja que el gruix urbanitzat es troba a ponent, és descoratjadora. Les aigües de les dues urbanitzacions -Cala Galdana i Serpentona- són tractades per la depuradora que es troba al municipi de Ciutadella i que depèn del Govern Balear (el quart implicat i vinculat al primer actor). Se’ns diu als residents, i ho creiem, que es fan analítiques setmanals a les aigües depurades i que el líquid tractat per la depuradora surt cristal·lí quan és abocat al riu. Aquí, diuen, hi apareix la natura. Aquí, afirmen, hi apareixen les algues marines. Què hi fan les algues -una altra vegada els científics atents, no són algues, biològicament parlant són plantes aquàtiques amb arrel, tija, fulles, flors i fruits- a cent metres riu amunt? Ara hauríem de parlar del disseny defectuós del petit port esportiu. Inclús de presumptes antigues factures no pagades per part de l’ajuntament de Ciutadella -detall que m’ha arribat de bones fonts però que encara no he pogut confirmar- que va tenir com a conseqüència que l’empresa responsable deixés inacabada l’obra i diposités roques que impedeixen la regeneració natural del riu i provoquin aquesta incomprensible acumulació d’algues de vidriers -us he fotut, eh, estimats i admirats científics- en un tram del llit del riu. Participació d’un cinquè element. El Grup Ornitològic Balear, també molt estimat però ple de delicioses contradiccions. Limitant amb la seva influència pública el diminut port esportiu, deixant verge el curs tallat pel pont cap a la Font dels Desmais i fent ulls grossos a la presència de moixos assilvestrats que, amagats rere les canyes de la banda de Ciutadella i reposant pacients damunt el llit d’algues, cacen centenars i centenars d’ocells salvatges. En voleu més? Ah, el sisè element! Els Amics del Riu! Una organització opaca que manté una incomprensible llista d’espera de més de dos-cents propietaris d’embarcacions que no té cap mena de dinamisme perquè el dret a tenir un amarrador públic passa de pares a fills! Com el dret successori monàrquic! Més participants. Companyies de lloguer d’embarcacions a motor amb noms que fan referència als micos ocupant la rampa pública situada al cantó de Ciutadella i obstaculitzant amb els remolcs les voreres i els voltants del passeig marítim per on passegen els turistes. Veus exòtiques, colors variats. Només hi falta, per completar una novel·la negra com cal, l’aparició d’un cos amb aigua dolça als pulmons si ha estat trobat a la mar, o amb aigua salada als pulmons si ha estat trobat al torrent. I, per acabar, el títol. Serpentona, el nom de la urbanització caòtica de la banda de Ciutadella. O millor encara Serpentonatown. Com Chinatown però a la menorquina. Amb la presència dels animals simbòlics orientals com ara moixos, dragons, serps. Perquè, què vol dir Serpentona? Existeix un instrument musical antic caigut en desús anomenat serpent i, erròniament, serpentó. Femení d’aquesta paraula errada que fa referència a l’instrument musical i, a la vegada, a la forma serpentejant del riu de Cala Galdana? No ho sé. Qui ho pot afirmar? Sigui com sigui, a hores d’ara, el misteri dels abocaments il·legals al torrent de Cala Galdana continua sense resoldre’s i les serps administratives del curs fluvial -l’excepció és l’ajuntament de Ferreries que s’hi escarrassa de valent- prenen el sol, al costat dels moixos caçadors d’ocells, com si no hi hagués un demà.
