L’ estiu d’aquest 2021 m’ha agafat totalment desprevinguda. Encara que oficialment encara no és estiu… ell sembla haver decidit instal·lar-se ja entre nosaltres! A casa ens ha agafat, com us deia, ben descol·locats: amb el nòrdic en el llit i la roba d’entretemps en l’armari; nota mental: no comprar més roba de màniga tres quarts, tampoc aquells texans primets, ni qualsevol altra peça que, suposadament, pugui ser portada en aquest dies, setmanes, que es troben entre l’ hivern i l’estiu; quants anys fa que, la que ja tind, no la utilitzo?
L’altre matí vaig posar una rentadora amb tots els biquinis, vestits de bany, tovalloles, pareos, capells, gorres i altres peces que fan olor de platja. Aquest cap de setmana ja hem omplert el mur de la terrassa de colorit, amb ells. És arribar d’aquet capbussó en qualsevol cala, amb la meravellosa sensació de sentir-nos salats, despentinats, més salvatges i lliures, i escampar-los pel jardí i la terrassa. Són mesos en què hi haurà sorra en el cotxe, en el sòl de casa, en la bossa de la platja, fins i tot en algun dels racons del nostre cos. El maleter del cotxe serà un batiburrillo de kits de busseig amb ulleres i aletes de diferents mides i colors, para-sols, matalassos, alguns amb formes ben divertides, pilotes, pales… L’olor de crema solar i el d’aftersun omple l’illa: els supermercats, els carrers de Ciutadella, el sofà de casa, les terrasses dels bars i restaurants. Quelcom que sempre m’ha semblat súper divertit, alhora que sorprenent, és com tots els turistes o molts d’ells tenen un equipament estival diferent al meu, començant pels capells de palla; què fan amb ells la resta de mesos?
Però si hi ha alguna cosa que realment m’agrada de l’estiu és compartir aquesta sensació de llibertat: de pell salada, pèl despentinat, de sentir-me física i emocionalment lliure, connectada amb la naturalesa, amb totes les persones a les quals estimo i que vénen a casa uns dies. Tenir ca nostra plena de gent, desordenada, amb la nevera que no arriba a refredar les begudes, amb carmanyoles a la cuina en les quals queden restes d’alguna amanida de pasta o arròs que va ser el nostre menjar avui a la platja. Ampolles de gin en el congelador i restes d’espelmes dins i fora de casa que van anar apagant-se mentre nosaltres encara compartíem xerrada i riure, anit.
I és que tenim tantes ganes de viure’l, l’estiu, de viure’ns, a nosaltres junts, que totes les hores que passem plegats ens semblen poques. Allarguem els dies i escurcem les nits. Poc importa que, a l’endemà, soni el despertador que em recorda que jo no estic de vacances, que la feina m’espera. Unes horetes i torno a aquesta immersió a pulmó en la que m’omplo de moltes coses; sobretot m’omplo de tots ells.
Estimats, és estiu!! I quines ganes tinc de gaudir-lo! Bon estiu a tothom!!
