Els angles morts, de Borja Bagunyà Per Eduard Riudavets

Vet aquí una novel·la que fa forat. Una novel·la immensa que et fa transitar per camins inesperats. Una novel·la que va més enllà de la narració episòdica. Una gran novel·la.

Fixem-nos ara en l’argument, traslladat literalment de la coberta del llibre… Els angles morts, de Borja Bagunyà.

Quan el seu rival s’emporta la plaça de catedràtic que tant desitjava, en Morella s’adona que necessita una idea per posar-se a escriure i fer avançar la seva carrera estancada. Durant la guàrdia de la Nit de Nadal, la Sesè, la seva dona, una ginecòloga, viu una experiència per a la qual no estava preparada. I mentrestant, l’Olof, fill d’un germà genial i inaguantable, arriba a Barcelona per passar-hi uns mesos.

Tres personatges, tres històries, tres vides i, de qualque manera, tres llenguatges. Amb en Morella vivim les misèries del món universitari, amb la Sesè l’obsessió de la tasca mèdica i amb l’Olof una mena de menyspreu cultural i generacional vestit de retòrica més aviat pedant. Tres vides que s’entrellacen talment una trena literària. No m’allargaré gaire en aquest aspecte de la novel·la, no tinc prou recursos ni coneixements per fer-ho, però si us vull comentar que la càustica descripció de les picabaralles acadèmiques  -farcida de parèntesis explicatius- es complementa amb el relat del quefer clínic de la Sesè, i ambdues amb la visió gairebé extraterrestre -o si t’ho mires bé massa terrenal- que té l’Olof de tot plegat. I orbitant entorn dels personatges principals una munió de satèl·lits de tota mena, des de llefiscosos arrogants a personatges patètics sense misericòrdia.

Deixau-me fer ara un apunt personal. He gaudit molt, molt, amb aquesta lectura. És ben cert que al principi em va desconcertar, però, full rere full, em va anar engrescant fins a convertir-me en un absolut entusiasta.

Els angles morts és una novel·la que cal llegir. Hi trobem ironia i drama, sarcasme i crítica…i  carretades de mala bava, gloriosa mala bava. Així la descripció de les classes d’en Morella o de l’entramat funcionarial, tant de la universitat com del sistema sanitari, són absolutament corrosives. I tot això transmès amb una prosa torrencial, oceànica, que et deixa sense alè…

Però, per altra part, hi ha un element força sorprenent. Sense poder esbrinar-ne els motius m’he sentit identificat amb situacions que viuen els personatges i, fins i tot, amb aspectes de la seva personalitat. Potser simplement és perquè he viscut, ni que sigui de moltíssim lluny, experiències similars, potser perquè tots portem a dintre un sac de frustracions, dèries, manies, obsessions i un bon pessic d’autocompassió. Malgrat que ens desagradi, tots hem pogut sentir-nos més petits “davant tota aquella efervescència acreditativa”, tots ens hem dolgut que ens facin “perdre el temps cobrint el que pensaven amb banalitats inofensives” o hem topat amb persones que aborden “qualsevol tema, com si el seu cervell ho hagués de tocar tot amb guants de làtex”. Vet-ho aquí.

Però vull ser sincer, també hi ha en mi quelcom del vell que esguarda els joves i es demana si són “solipsistes, un pèl Aspergers, molta info però poca substància” o bé que no tot “havien de ser grandiositats xipiriflàutiques i intensitats incomptables”.

Però, deixem estar ja les introspeccions. Com bé sabeu els que seguiu aquesta secció, no pretenc fer cap mena de crítica literària i menys d’una novel·la com aquesta, simplement recomanar-vos llibres que m’han agradat força, tot intentant explicar-ne els motius. Aleshores, a l’hora de posar gairebé el punt final a la ressenya, només em resta dir-vos que quan tingueu a les mans, com esper que faceu, Els angles morts, us deixeu emportar per la narració. Això ja basta. La seva força és tan gran que anireu cremant etapes, delerosos de què arribi la següent i alhora temorencs del possible desenllaç. Un desenllaç que, us ho confés, a mi inesperadament m’ha entendrit.

No cal afegir-hi més comentaris. Quan una novel·la et porta a coll d’aquesta manera, tens l’absoluta seguretat que estàs llegint quelcom excepcional, i això és, sense cap mena de dubte, Els angles morts.

 

 

 

 

 

 

Campanya oferta Baleària

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *