Actes 8 Març

Les tapes italianes del Maramao Per Bep Al·lès, president de l'Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de Balears

Maramao és un nou concepte de tapes al cor de Ciutadella, a la cèntrica placeta del Santíssim o sa placeta de Cas Duc, com es coneix popularment aquest indret acull aquest interessant gastrobar que fusiona la tradició de la cuina italiana y l’espanyola, amb innovadores preparacions, amb una aposta clara pel producte fresc i elaborat al moment.

Destaca, a més de la seva cuina, la seva terrassa a peu de carrer, davant el Palau Martorell o dels Ducs d’Almenara Alta i Marquès d’Albranca, entre molts altres títols nobiliaris i a pocs metres del Seminari de Menorca i el Museu Diocesà.

Porta els fogons el xef executiu Massimo Mauri, que confesa que la cuina italiana sempre ha ocupat un lloc rellevant en la seva feina de cuiner, encara que la seva experiència, amb molts anys de bagatge i inclús com a xef executiu d’una de les principals i grans cadenes hotelers mallorquines, l’ha portat a modificar algunes elaboracions amb la finalitat de modernitzar-les, però sense intentar canviar la seva natura, les seves arrels. Mauri diu que per a ell, la feina d’un cuiner és la d’interpretar les receptes, com hi fa un músic amb una partitura. Aquesta és la filosofia que vol transmetre als seus clients des de la seva cuina personalitzada i amb un objectiu molt clar: “Atorgar al menjar el gust que té de manera natural, que el producte sigui el protagonista”.

A més de la cuina d’aquest gastrobar de tapes italianes, Massimo Mauri s’ofereix també com a xef a domicili, per aquelles persones que volen organitzar menjars a casa seva amb convidats i no tenen temps de cuinar o  bé la cuina no és el seu fort.

Però tornant al Maramao, si Mauri és qui comanda als fogons és la seva companya Margot qui comanda a la sala, la que sap atendre i recomanar les seves especialitats i també la seva ben assortida carta de vins i caves. De fet, Margot es va formar com especialista en vins per la prestigiosa Enoaula de Xavi Nolla.

Anar un fosquet a sopar de tapes al Maramao és més que una experiència gastronòmica, sensorial diria jo, i deixar-se aconsella i gaudir de les explosions de sabors, de la reinterpretació dels clàssics com el vitello tonnato que s’ha de provar, com s’ha de tastar també la seva xulla de porc ibèric cuita a baixa temperatura, o el taco de formatge parmesà amb salmó marinat i guacamole, a més d’especialitats italianes com la focaccia artesanal amb burrata, tomàtiga i olives Taggiasche”; o les seves perles de gorgonzola amb confitura de ceba que són tot un clàssic del Maramao.

També podem optar per propostes de cuina d’autor i del món com el maki de pasta cruixent amb espinacs, albergínia i mozzarella o el bacallà mantegat amb ciurons i lamina de polenta cruixent, com també les seves gambes en tempura i verdures o aquest estiu la fresca ensaladilla de remolatxa, tonyina, chili i carxofes o el seu salmorejo andalús de remolatxa.

Altres tapes que també cal provar són les seves patates braves o el raviolo fregit de sobrassada ibèrica.

Si optam per plats més contundents podem provar el seu cavatelli amb salsitxa, bolets i tomàtiga o si som dels que els hi agraden les hamburgueses, aquí tenen la Margot, que està elaborada amb 180 g de vedella, bacon, alvocat, tomàtiga, formatge cheddar i melmelada de ceba.

Un apartat apart mereixen les seves postres que s’han de provar, encara que sigui per a compartir: La seva creme bruleé amb regalèssia; o com a italians que són no poc mancat la panna cotta de llimona amb fruites vermelles, o el seu tiramisú en got i també el seu pastís del dia.

Viure una nova experiència en tapes gourmet i gaudir d’aquesta fusió entre dues de les principals cuines del Mediterrani, la italiana i l’espanyola, elaborades amb producte local de Menorca o amb producte escollit i de qualitat fa que les creacions de Massimo Mauri no et deixin indiferent.

Finalment, destacar també la seva carta de vins, amb una bona relació qualitat preu, i amb referències de vins de Menorca, i DO poc conegudes com la de Tres Riberas, Bierzo o Conca del Barberà, a més d’IGPs com la de Valdejalón i Extremadura. També una petita, però molt encertada, selecció de caves catalans.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.