Crida a la castració de moixos per evitar la saturació Per Itziar Lecea

El Consell Insular ha posat en marxa una campanya, junt amb les protectores d’animals de Ciutadella i Maó, en la qual demanen responsabilitat als propietaris de moixos sense castrar. Fa anys que la superpoblació de felins és un fet que la Protectora d’Animals de Ciutadella denuncia i que intenta controlar a través del mètode CER (captura-esterilització-retorn) a les colònies silvestres. Però les ventrades que no controlen, les que arriben per part de propietaris d’un perfil molt concret, segueixen essent un problema greu sobre el qual el Consell vol posar ara el focus.

El cost de castrar. O no castrar.

En aquests moments hi ha uns 70 moixos al refugi de la Protectora d’Animals de Ciutadella per donar en adopció, quan la capacitat és de 60 animals. Durant aquest any, han arribat a mans de la Protectora 72 moixets, dels quals encara en queden 20. Com arriben tots aquests moixos petits a la Protectora? Alba Lledó, una de les persones voluntàries comenta que “les ventrades són normalment de persones que tenen ja moixos a casa seva, especialment a llocs com hortals, xalets o al camp. I són animals que no s’han castrat. El perfil d’aquest tipus de propietaris és de persones que els donen menjar, però no se’n fan càrrec d’altres atencions, com la castració o les malalties”.

A banda, comenta que el gran problema és la poca consciència sobre les conseqüències de no castrar una moixa o un moix. I comenta un cas recent d’una dona que “va adoptar una moixa de carrer molt mimosa. És a dir, devia ser d’algú que la va abandonar perquè si no s’han criat amb humans des de petits, els moixos no són ximples. Tots els moixos dòcils que viuen al carrer es perquè en un passat van ser d’algú que els han abandonat. Aquesta persona fa poc ens va contactar perquè havia arreplegat una moixa de carrer i li va fer il·lusió tenir moixets per quedar-se’n un. En va fer 4 que, suposadament, els tenia tots col·locats. Però a última hora un se li va fer enrere i ella s’ha hagut de quedar la mare i 2 moixets. El resultat ha estat que ha contactat amb la Protectora perquè l’ajudem a castrar als moixos perquè diu que és molt car. Ha agreujat el problema aportant 4 moixos més al món i a sobre demana ajuda perquè li surti més econòmic castrar a través nostre”.

En aquests moments, la Protectora dona tots els animals en adopció ja castrats o amb compromís de fer-ho si l’animal és molt petit. El cost de l’adopció és de 75€ dintre dels quals van incloses les despeses de castració, que a la Protectora en realitat li suposen 90€ per animal, aproximadament. “A banda, un animal adoptat de més de 6 mesos també se li ha fet un test d’immunodeficiència i leucèmia, dues de les malalties felines més greus, i s’ha desparasitat. Totes aquestes actuacions sumen 35€ més als 90€ de la castració. Pel que els 75€ que demanem per adoptar no cobreixen les despeses reals. Però així ens assegurem que l’animal està castrat”, comenta Lledó. El problema, diu, és que sempre és més golós un animalet regalat i que no ha costat doblers. “Se’ns afegeix que hi ha molta gent ho veu una aberració això de castrar, que és com mutilar a l’animal. Però nosaltres, que estem fartes de veure moixos malalts, famèlics, ferits o morts, considerem que el més cruel és dur més animals al món. Sobretot moixos i cans, quan hi ha les caneres plenes i molts viuen una vida miserable i tenen una pitjor mort”, assegura.

Un problema que es multiplica ràpidament

La campanya del Consell es centra en les conductes que els propietaris haurien de tenir envers el problema que suposa la superpoblació de felins. En concret, marca unes pautes sobre la tinència de moixos, entre les quals destaca que sempre és millor adoptar-lo i sempre castrar-lo. I que, en cas de voler assessorament perquè un moix ha aparegut per la casa o l’hortal, és important posar-se en contacte amb les protectores abans que neixin més animals.

També es marquen pautes pel que fa als moixos de carrer o assilvestrats i es fa èmfasi en la capacitat reproductora dels felins. Una moixa sense castrar, es mostra de manera gràfica al tríptic elaborat pel Consell, pot tenir fins a 12 moixos petits en un any. Que en 2 anys s’han convertit en més de 140 si no s’han castrat.

Lledó comenta que donen més de 100 moixos en adopció cada any només des de la Protectora d’Animals de Ciutadella. “Quan es té un animal, un ha de ser conscient en la responsabilitat que suposa, aixi com les despeses del seu manteniment i el compromís. I veiem com hi ha persones que per no pagar els 75€ de la quota d’adopció s’estima més agafar-ne del carrer o regalats, no els castra i després els abandona”.

La voluntària comenta que cada poc arriben missatges a la Protectora de persones que es volen desfer de felins. Però que solen ser missatges on el problema ja s’ha fet gran. “Tenim persones que ens escriuen quan una moixa els ha criat a casa seva i de cop es veu amb una moixada de 20 animalets. I això és un cost que la Protectora no té capacitat d’assumir. Quan en realitat, amb una castració, no s’hauria arribat a aquest extrem”.

Campanya oferta Baleària

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *