Cristina Gómez, Consellera: “Iniciem un procés de record i recerca d’aquells que van partir des de Menorca a la Guerra del Rif i no van tornar mai”

Foto: David Arquimbau©

Cristina Gómez, Consellera Insular dOcupació, Habitatge i Cooperació Local ens presenta els actes del Consell pels propers 22 i 23 de juliol quan es compleixen 100 anys del Desastre dAnnual, el 22 de juliol de 1921, a la Guerra del Marroc o Guerra del Rif (1909-1927). Tot i el gran desconeixement daquesta confrontació, molts espanyols i molts menorquins van ser mobilitzats en aquella guerra colonial espanyola i el monument dalt El Toro recorda la mort de 57 dells. Ara, des del Consell fan una crida als familiars de combatents que vulguin assistir a l’acte memorial.

 El programa dactes “ANNUAL, 1921-2021” recorda uns fets històrics. Consellera Gómez, començem per explicar què va ser el Desastre dAnnual?

– El Desastre dAnnual, a prop de Melilla, s’emmarca dins la Guerra del Marroc o Guerra del Rif que es desenvolupa entre 1909 i 1927 al llavors Protectorat del Marroc, en l’últim intent del Regne dEspanya per dissimular la pèrdua de les darreres colònies l’any 1898. Només pel beneplàcit francés s’obtenen les terres del Rif a canvi de jugar com a contrapoder de les altres potències europees presents al continent africà, però va resultar ser un territori amb una orografía complicada i un poble liderat per Abd el-Krim que no va permetre que Espanya s’hi pogués establir ni tenir una presència plàcida. El Desastre com a tal,  va ser una batallà que va començar el 22 de juliol i va durar fins ben entrat el mes dagost i degut a una sèrie de males decisions preses pels comandaments espanyols van perdre la vida milers dhomes joves, que anaven retrocedint posicions per no haver assegurat el territori guanyat als berbers, que també van patir moltes baixes a la guerra. Aquest succès i tota la guerra han passat molt discretament a la Història dEspanya del segle XX, però a més dels milers de morts i desapareguts, també va comportar que en poc temps el Rei lliurés lEstat a Primo de Rivera en una nova dictadura, i també va ser al mateix terreny on diversos militars van guanyar popularitat i condecoracions i després protagonitzarien el cop destat aixecant-se contra la Segona República.

Foto: David Arquimbau©

 I quins són els actes que ha programat el Consell per aquest centenari? I per què?

– El Consell Insular de Menorca va aprovar una Declaració Institucional amb el suport unànime de tots els grups polítics per tal d’iniciar la reparació en loblit. Aquest proper dijous 22 de juliol dalt El Toro i coincidint amb el centenari del Desastre dAnnual es farà un acte en memòria dels qui van perdre la vida en aquella guerra també dita Guerra d’Àfrica. Per cert, des del Consell feim una crida als descendents i familiars que vulguin participar-hi. Ensoldemà, divendres 23 de juliol, a la seu de lInstitut Menorquí d’Estudis, lIME, projectarem el film Blocao, i a continuació, s’ha organitzat un col·loqui amb la participació del director del llargmetratge, Pere March Torrandell, lhistoriador menorquí, Miquel Àngel Casasnovas i a poder ser, alguna persona descendent dels desapareguts. A partir daquí i per recuperar la memòria històrica s’engega un procés de recerca que supervisarà l’IME i la seva secció d’Història per tal de tenir un estudi sobre els menorquins i totes les persones que van partir des de Menorca a la guerra. Són uns fets poc coneguts i molt menys estudiats, a més encara som a temps de recopil·lar testimonis indirectes a través de descendents, familiars o coneguts per així recollir la història oral.

CRIDA ALS FAMILIARS: El Consell Insular convida a lacte memorial als familiars dels combatents de Menorca a la Guerra del Rif (1909-1927). Contacte per telèfon 971 356 258 o correu maria.sintescampos@cime.es   

De quants homes de Menorca estem xerrant que van partir ara fa uns cent anys a la Guerra d’Àfrica? Hi ha molts familiars dells que coneixen aquests episodis vitals?

– Bé, precisament un dels objectius per als quals recordem ANNUAL, 1921-2021 la propera setmana, és per conèixer millor, amb estudis i recerca historicista, qui va participar, com van ser aquests successos… per clarificar i millorar la informació que disposam. Segons el llibre de Marcos Seguí “Guerra del Protectorado. Menorca en Marruecosdurant els anys que van partir militars cap al Rif, des de Menorca hagueren de ser més dun miler. En aquest llibre també s’exposa que els morts van ser més de 50. Els batallons i grups que es mobilitzen des de Menorca són en principi després del Desastre dAnnual, però em reafirm a dir que bona part del que feim és per encetar un procés dinvestigació sobre la qüestió, per clarificar i reparar la memòria del que allà va passar.

Com va sorgir la iniciativa? A partir de què es mou el Consell de Menorca per fer la Declaració Institucional? 

– La iniciativa és popular, com ja va passar a finals dels anys 20  – quan un periodista va liderar el reconeixement als soldats que van perdre la vida durant la confrontació i van erigir el monument dalt El Toro per subscripció popular – , enguany, un nebot dun dels 57 homes que son recordats a les làpides del monument i que ara té més de 70 anys, va proposar al Consell engegar aquest acte memorial. A partir daquí i veient el poc ressó i inclús el desconeixement de la població menorquina envers el tema, sinicia un procés per tal de recuperar i reparar la memòria daquells que van partir des de Menorca i no van tornar mai. No és un fet aïllat de Menorca, el desconeixement i en loblit que ha caigut la qüestió és notori arreu del territori espanyol. Tot i haver alguns historiadors que han tractar el tema i documentals també o inclús el famós informe Picasso d’aquells anys per depurar responsabilitats, han caigut en loblit tant les víctimes del desastre dAnnual com les de la guerra en general. 

 I passant ara d’aquells menorquins del 1921 a lactual 2021, Cristina, quins són els projectes que treballeu al Departament dOcupació, Habitatge i Cooperació Local del Consell que lideres, que incideixen més en la vida dels menorquins? 

– Doncs la Cooperació Local per exemple,  ja era fonamental per a la coordinació dels 8 ajuntaments, però s’ha convertit en un vehicle fonamental a l’hora de gestionar la pandèmia durant el darrer any i mig. Col·laboració, coordinació i cooperació per tirar endavant projectes pel bé de tots els menorquins i menorquines a cadascun dels pobles de lilla. Per altra banda dins lhabitatge social,  engegarem el primer centre de baixa exigència de Menorca, i també vuit pisos dallotjament temporal i dos de housing firsttambé promovem formes de tinença de lhabitatge diferentes al lloguer i la propietat, concretament, volem incentivar la creació de cooperatives dhabitatge en cessió d’ús amb cessió de sòl públic i construcció de ledificació per part de les cooperatives,  com a fòrmula òptima i innovadora de col.laboració blico-comunitària. També hem tret una línia d’ajuts tàctics contra la pobresa energètica. I a més,  lideram el projecte REGENERATE, amb fons europeus, per a la rehabilitació energètica dhabitatges a la nostra illa, i en aquest cas, la col.laboració blico-privada serà fonamental.

Sense oblidar la feina que duim feta amb l’Agenda Urbana i els  Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i que Menorca ha estat declarada Illa Pilot per a la implementació d’aquesta Agenda que ha de guiar la manera en que vivim dins les ciutats i als nostres ecosistemes. Serà una política fonamental i transversal que pretén convertir els nostres pobles i ciutats en comunitats més segures, inclusives, resilients i sostenibles.

 I per acabar, després de 6 anys en dos governs tripartits successius al Consell Insular de Menorca, com encara la segona part daquesta legislatura ara que hem passat lequador?

-Dins Podem a la primera legislatura i ara com  Unides Podem, estem fent tot el possible per deixar una illa millor,  que es preocupi i ocupi per la seva ciutadania. Les nostres àrees són la punta de llança dels drets civils i socials, i és una gran responsabilitat i honor ser-hi al capdavant. L’important no és el qui, sinó el què i el com, i amb açò esteim. Ara bé, per cultura i pràctica política, els governs de coalició han estat una rara avis en el nostre país – no tant a nivell local – però l’important és que la pràctica fa l’hàbit, no? El més important en els governs de coalició és treballar de forma coordinada, amb debat i negociació constant, cercant acords, que al final hauria de ser el funcionament normal en política, i en general, els càrrecs sempre hauriem destar a disposició de la ciutadania, escoltant el que diu. I voldria, per acabar, agrair  de tot cor la sensibilitat de moltíssima gent que sha activat durant aquesta pandèmia per tal dajudar als altres: vesins i vesines descala, sanitaris, sociosanitaris, serveis de neteja, mestres, personal de supermercats, i les entitats del tercer sector i de voluntariat així com els cossos de seguretat, tota aquella gent que en el seu dia a dia, ha estat vetllant pels altres, gràcies, gràcies, gràcies; recordar també a les petites empreses, autònoms, que han patit i continuen patint aquesta crisi social i econòmica en que ha derivat la pandèmia de la covid, i ja per acabar,  a tot el jovent, no són responsables del model de societat que els ha tocat viure, ni del desastre climàtic que està per venir si no hi posam remei, ans el contrari, han de ser els protagonistes del canvi de paradigma, de la revolució cap a un món més just i a on la vida sigui posada al centre de totes les polítiques públiques, dels eixos econòmic, social, mediambiental i de governança i procurar que ningú quedi endarrera.

Campanya oferta Baleària

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *