Aquesta setmana passada el sòl de l’hotel estava ple de granets d’arròs. Un parella que s’allotjava en l’habitació número 8 havia comprat un paquet per a poder preparar-se menjar i gaudir de les cales sense estar pendents de l’hora de retorn o de si en el lloc triat hi hauria on aconseguir una mica d’aliment. Com sol succeir amb la majoria d’aquests embolcalls, amb pestanyetes que cal esquinçar per on el fabricant aconsella, es va trencar menys bé de l’imaginat… i voilà! arròs aquí i allà.
Durant dies he estat somrient imaginant el moment en el qual els va succeir, no pel fet en si, que resulta graciós… més aviat per la idea que em va venir a la ment, la possible resposta per què hi havia grans d’arròs en el sòl d’una habitació d’hotel. Després d’aquesta primera idea, em van venir algunes altres al capdavant: les diferents utilitats que se li pot donar, i jo conec, a un gra o molts d’arròs.
Vaig pensar en com cuinar-ho i em quedo amb un parell de versions d’aquest: l’arròs amb llet que fa el meu pare. Tot el ritual que comporta fer-lo, l’olor que impregna la cuina i la resta de la casa; la dedicació amb la qual emplena els recipients de fang, aquests recipients individuals que havien servit per a presentar anteriorment quallada o crema catalana. El toc de canyella com a guinda per a unes postres que ell, el meu pare, prepara amb molt d’amor i ens ofereix insistentment havent dinat. La segona seria la de l’arròs blanc bullit; encara que a casa som més d’arròs integral, qui no ha menjat arròs blanc, amb una miqueta d’oli, quan ha tingut mal de panxa o descomposició? Quina mare no ha anat rabent i veloç a l’armari de la cuina ple de pots amb pasta, llegums, pa ratllat i farina, a la recerca d’aquest magnífic antídot perquè nosaltres, per molt majors que siguem, sanem? A la meva casa continua sent un clàssic de la farmaciola familiar!
Fora de l’àmbit culinari, heu vist a aquestes persones que en les seves paradetas d’estiu, sobretot en llocs costaners, escriuen el teu nom en un gra d’arròs?! La primera vegada que vaig veure el cartell en una d’aquestes boniques parades, decorades de manera delicada, il·luminades i fresques, vaig haver de llegir-ho més d’una vegada: poso el teu nom en un gra d’arròs! I és real, ho fan!! Em sembla màgic. Una altra utilitat per a tots aquests grans que estaven escampats pel sòl de l’hotel en el qual treballo.
Però la meva idea primera, la inicial, no té res a veure amb qualsevol d’aquests usos que us he explicat abans, no. La idea primera que em va venir al capdavant en obrir la porta de l’habitació número 8 en la qual estava allotjada aquesta parella de jovenets va ser una altra ben diferent, i vaig somriure: vaig pensar en el matí després d’una nit de noces.
Vaig imaginar a una parella d’enamorats que havia despertat i les restes d’aquesta felicitat compartida el dia anterior estaven escampats pel sòl; alguns fins i tot seguien entre el cabell d’ella, en la butxaca de l’americana d’ell, i dins de les sabates de tots dos. Es despertarien i en contemplar-los es mirarien alegres i divertits. Els fets reals són menys de pel·lícula, i no tan glamurosos. Però encara avui dia continua apareixent algun gra d’arròs, jo somric imaginant l’escena dels jovençans i com ells també ho degueren fer en sentir aquesta catifa sota els seus peus.
Senyors fabricants dels paquets que contenen arròs, sàpiguen que m’han fet passar uns moments bonics imaginant tot això.
