Josep Juaneda, nou conseller de Medi Ambient i Reserva de Biosfera: “En Medi Ambient, hem de poder deixar una petjada amb la qual provoquem un canvi real d’hàbits” Per Itziar Lecea

Un cafè amb na Maite Salord va ser l’inici en política de Josep Juaneda, el nou conseller de Medi Ambient i Reserva de Biosfera. Era l’any 2010 i la proposta va arribar en un moment en què el PSM va començar a tenir pes a dintre de l’Ajuntament de Ciutadella. Al cap d’un any de començar la legislatura, Juaneda va entrar com a regidor, quan Salord va donar el salt al Consell Insular. En aquest cas, la fins fa pocs dies consellera i vicepresidenta li dona el relleu d’una cartera a Juaneda que ell considera “transversal, que ha de deixar una llavor de com hem d’orientar la forma de vida dels menorquins i menorquines”.

Has pensat quina orientació política vols donar a l’àrea?

El denominador comú de totes les àrees que m’ha tocat gestionar – Cultura i Esports com a regidor, i Educació, Joventut i Esports com a director insular- he volgut sempre que fos una política pel benestar general de la societat. És evident que és una missió que es pot aplicar a qualsevol àrea. Però sempre es pot posar un granet d’arena a qualsevol àmbit. Durant aquests dos darrers anys ho he vist, per exemple, en el món de la joventut, on als joves els dones l’oportunitat de participar i s’impliquen. I igual amb cultura. Pel que fa a les noves àrees, Medi Ambient i Reserva de Biosfera, crec que es pot millorar molt la vida dels menorquins i menorquines i sobretot es pot crear un ecosistema de vida activa i saludable. Un estil de vida que s’ha promogut des de les àrees que duia fins ara, però que s’emmarquen dintre d’un context, un entorn, que és la nostra illa. Evidentment, també seguiré amb projectes iniciats de gran importància com són la Llei de Reserva de Biosfera.

Com creus que pot beneficiar Menorca una llei com aquesta?

Na Maite Salord ha fet molta feina en diferents àmbits. I el projecte de Llei de Reserva de Biosfera és un d’ells, que ara ha de seguir la tramitació al Parlament de les Illes, que posa en valors molts aspectes del comportament diari i quotidià dels menorquins i el valors entorn de l’illa i que la fan singular.. Ha de ser un marc normatiu que fomenti, i consolidi, un estil de vida que vagi cap a una societat sostenible i respectuosa amb l’entorn i el medi ambient. Crec que el medi ambient pot semblar un àmbit que limita, que s’ha de regular, en el qual s’ha de limitar molt el desenvolupament econòmic, per exemple. Quan pot ser tot el contrari . Ho hem de transformar en què el marc normatiu d’una Reserva de Biosfera com és Menorca, ha de ser un potencial molt gran pel desenvolupament social i econòmic. Hem de canviar el pensament, perquè sempre veim les limitacions i no la potencialitat que hi ha darrere. Igual passa amb el PTI, que ens pot permetre desenvolupar-nos com a una societat única, que des de fora es valora tant. Tant la Llei com el PTI han de ser la base per desenvolupar la nostra illa de forma sostenible al llarg del temps. De fet, aquest és l’etern debat, que avui sembla que ja es comença a superar, que sembla que posa en contradicció dos aspectes: economia i medi ambient. Avui, emperò, a Menorca veim com el territori, el paisatge, la cultura, la conservació de molts espais, etc. són font de diferenciació, fons d’activitat econòmica i de benestar de les persones.

Quins altres projectes ja has començat a mirar que estiguin en marxa dintre dels departaments i als quals donaràs continuïtat?

N’ hi ha molts. Així per exemple, el projecte de les coves de Cala Blanca, que hem pogut obrir després de tant de temps, i que tant bona acceptació ha tingut. Cal recordar que queda molta feina per fer, la cova de S’Aigua només és la primera de moltes, ja estem fent feina amb el projecte de la cova nova. Però també hi ha la recollida selectiva de residus, amb la implantació del pla director, es preveuen nous contractes com el porta a porta i les noves instal·lacions de tractament. És una forma clara de com, des de del comportament individual, podem fer molt per millorar el benestar de tots. També tenim damunt la taula, a més del parc de Milà, el repte, com a societat, de les energies renovables. Hem de seguir, per un costat, en projectes i polítiques d’autoconsum, tant a l’àmbit familiar com empresarial, i alhora, treballar per a la generació d’energies renovables, de manera més industrial, amb projectes com el de Son Salomó, o impulsant i/o recolzant els projectes de generació elèctrica aprofitant els espais públics ( aparcaments, edificis, escoles, etc.) dels distints municipis de Menorca, per arribar a un percentatge molt alt de consum d’energies renovables. Com també seria interessant, treballar amb una reducció de l’us de l’energia fòssil i per una millor eficiència en la gestió, ús i consum de la mateixa. També és molt important seguir treballant en relació a la gestió de l’aigua, és imprescindible fer una bona gestió d’aquest recurs des d’una perspectiva insular. Finalment, des de la direcció insular de projectes sostenibles hem treballat per millorar substancialment el contracte de neteja de platges, projecte mancomunat amb tots els ajuntaments de l’illa. Seguim amb la millora i manteniment del Camí de Cavalls, amb moltes actuacions artesanals respectuoses amb el medi ambient. I com no, amb la promoció i recuperació del Llatzeret, aquest projecte sempre ha estat un referent per tot l’equip de Govern.

Tens intenció d’iniciar algun nou projecte, dintre dels dos anys que queden de legislatura?

Dintre de l’àrea s’han de tancar molts de temes que hi ha oberts, com la recollida de residus. Crec que el granet d’arena es pot posar amb una feina transversal als diferents departaments. Posar damunt la taula projectes que puguem llançar en àmbits com la mobilitat activa, que implica Mobilitat, i també Esports. Hem de poder deixar una empremta amb la qual provoquem un canvi real d’hàbits, perquè les coses puntuals o segmentades no calen tant com quan feim una feina conjunta i en equip amb altres departaments. Posar una llavor dintre de la gestió global del Consell.

Amb quines altres àrees del Consell es pot fer transversal el Medi Ambient i la Reserva de Biosfera?

Per exemple, en àmbits com el consum. Tot el que sigui consum i producte local afavoreix la sostenibilitat de la societat menorquina. Si no va unit, crec que no aconseguirem l’objectiu, que és dirigir la política cap a la sostenibilitat global de l’illa. Per açò hem de fer feina amb les àrees d’Economia i Agricultura. El Consell també serveix per vertebrar aquest tipus de polítiques amb els ajuntaments, amb els quals hi estem en permanent contacte. Ens queda molta feina per fer, i com a societat hem d’assumir una manera de viure molt més sostenible. Sense medi ambient no hi ha futur. Per noltros segurament sí, però hem de pensar en generacions futures.

On vas aprendre més, com a regidor o com a director insular?

Crec que han estat els moments en què he estat a l’oposició dels quals he après molt, perquè t’has de preparar molts de temes, has de controlar moltes àrees. S’aprèn que, des de defora, també es poden aconseguir molts objectius i es poden fer moltes aportacions. Quan vaig ser regidor va ser com fer un màster, perquè la proximitat amb la gent, estant a l’Ajuntament, és màxima. I m’ha anat bé poder comparar després com és la gestió des d’una direcció insular. L’ajuntament és una gestió molt més propera, diària i amb uns recursos molt més limitats, i la implicació és total, a banda que el dia a dia et menja. Dintre del Consell el que més he après ha estat gestionar amb perspectiva, de cara a futur cap a un objectiu. Notes com les feines diàries van encaminades cap a aquest objectiu, mentre que dintre d’una institució municipal el dia a dia açò no ho permet.

Essent conseller també hauràs de mirar cap al Govern de les Illes.

Evidentment tenc pensat reunir-me amb el conseller de Medi Ambient del Govern, en Miquel Mir. Però també amb els ajuntaments, perquè crec que són peces clau a Menorca. Treballar conjuntament i coordinadament amb ells, des de la meva experiència com a regidor, crec que pot ser clau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.