Per qüestions logístiques ens hem hagut de traslladar a viure durant una curta temporada a Ferreries. Greu error. Massa temptacions… gastronòmiques. T’aixeques ben de matí i, després de passejar es ca per la ribera artificial del torrent, d’admirar les tortugues d’aigua que prenen el sol o se submergeixen dins líquid verdet que recorre el llit, de contemplar de resquitllada els ànecs que tresquen entre el rajolí breu i constant que va a desembocar, uns quilòmetres sud enllà, a la platja de Trebalúger -només hi falten peixos de colors- i de comprendre els rètols que has llegit en vàries ciutats del món, inclosa Maó, a la vora de les boques enreixades de les clavegueres dient que allà, en aquell punt concret, comença la mar vas a comprar una banya de carn de Can Marc i te la prens acompanyada d’un cafè amb llet. Quina textura. Quin sabor més intens. Quin contrast entre el cruixent de la crosta daurada pel foc i la calor despresa pel forn i la molla tendra i esponjosa amb similituds amb una impossible galta de cotó. El farcit és també espectacular. Carn capolada amb exactitud, cuinada al punt i especiada amb saviesa fins assolir un sabor únic que et remet al camp menorquí i a la infantesa cada vegada més llunyana. He provat pastes salades a Itàlia –keto-, França –fougasse-, Polònia –kipferl– Portugal –fracesinya-, Alemanya –bretzel-, Espanya –empanada– i en molts punts de Catalunya i per comparació no n’he tastades de millors. Per tant puc assegurar, i sempre des d’un punt purament subjectiu, que les banyes de carn de Can Marc són les millors pastes salades del món. On deuen comprar els ingredients? A pocs metres del forn hi ha la Carnisseria Barber, coneguda popularment com Cas Pateu, i que és un dels establiments emblemàtics de les Illes Balears per la seva continuïtat en el temps i la seva qualitat. Carn criada a les pròpies terres, embotits de nivell suprem i formatges de la zona de Ferreries coneguda també com sa Sibèria. No ho sé. Desconec on la compren. El mèrit de les banyes de carn de Can Marc encara és superior a qualsevol altra elaborador de pastes salades segons l’opinió que em va traslladar fa uns anys un pastisser de la vella escola que tenia la pastisseria a la Diagonal de Barcelona, a pocs metres del Passeig de Gràcia. De l’escola alemanya, ja que estava casat amb una dona d’aquesta nacionalitat, em va assegurar que a Barcelona no es podien elaborar croissants de qualitat per culpa de la humitat; que el croissant és un producte indestriable de les terres seques centreeuropees on va ser inventat per primera vegada; Viena, em sembla, durant l’atac i el setge infructuós del visir otomà Kara Mustafà que havia conquerit la majoria de terres banyades pel Danubi. Encara que la pasta fullada és d’origen francès diuen que un pastisser austríac va adoptar la forma de la mitja lluna creixent que és el símbol de l’islam. He pensat en el pastisser de la Diagonal després de veure la magnífica pel·lícula El pastisser de Berlín que és també un intent infructuós i contemporani de reconciliar Alemanya i Israel a través del menjar. Per cert, si vas a Can Marc de Ferreries no demanis un croissant farcit de carn. Et prendran per un turista. Demana una banya plena de carn. Per què a Menorca es fa servir la similitud amb una banya i no amb la pretesa lluna del pastisser vienès? També ho desconec. Aquesta secció és un reconeixement d’ignoràncies més que una exhibició de savieses. Només puc dir que quan estudiava Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i érem a la classe de Dialectologia impartida magistralment pel mestre de mestres Joan Veny i aquest ens va demanar paraules dialectals del nostre origen geogràfic una estudiant d’Alaior va aportar la paraula banyaper a referir-se al croissant. Sigui com sigui, per alleugerir les calories, quan passeig es ca m’agrada creuar el torrent a través del pont vell de Son Granot que fa anys va restaurar l’escultor Tomeu Coll i que estava construït -i encara hi està- amb pedres de marès i pedres de cot. En aquestes pedres està escrita la resposta -marès, volta, cot; pedres extretes de l’escorça de l’illa i modelades gràcies a la saviesa de la tradició- com hi està, assegura Nietzsche en les escates dels rèptils, formes similars a escultures que no s’ha de prendre mai com un adorn o com una arma ja que contenen les claus de l’evolució i marquen un camí que és aquell que hauríem de seguir. No ho farem perquè som com les tortugues que viuen entre els blocs de formigó del torrent i que treuen el cap i estiren el coll quan el sol aconsegueix arribar fins al fons del llit.
BANYA. Protuberància ossosa o de ceratina, llarga, a vegades acabada en una afuada punta, que creix al front de certs animals. A Menorca, també fa referència als croissants.
