Quintet Frontela i Ivet Frontela al Festival Música Estiu Ciutadella El conegut Quintet de vent i la pianista Ivet Frontela tornen a tocar junts després de més d’una dècada

El proper mes d’octubre farà 13 anys que el quintet de vent Frontela (flauta, oboè, clarinet, trompa i fagot) va tocar en públic la seva primera peça junts i començà, de fet, el seu camí musical. Tots ells, llavors, l’any 2008, estudiants a l’Escola Superior de Música de Barcelona (ESMUC) es reuniren per tocar al projecte de final de carrera d’un dels seus components, davant nombrosos espectadors a l’Aula de Cor del mateix centre i com a audició de l’assignatura de música de cambra que els impartia com a professora l’oboista Dolors Chiralt, de qui reberen important mestratge.

L’obra que interpretaren fou el Sextuor FP100 de Francis Poulenc (1899-1963), un sextet original per a quintet de vent i piano que segurament és l’obra més coneguda del compositor i, amb la seva profunditat i lleugeresa a la vegada, una mostra inseparable del neoclassicisme francès. Per a l’ocasió, als cinc músics de vent se’ls afegí la pianista cubana Ivet Frontela, professora de l’ESMUC i en aquells moments també pianista acompanyant d’aquells alumnes.

El Sextet de Poulenc va agradar i tot plegat els serví de trampolí per iniciar la seva aventura professional dins la música de cambra i com a quintet de vent, guanyant diversos premis importants com el del Concurs Permanent de Joves Intèrprets de Joventuts Musicals d’Espanya en la modalitat de conjunt de cambra i el XIVè Concurs d’Interpretació Musical l’Arjau de Barcelona. Fou precisament per participar en aquest darrer concurs que el grup necessità d’un nom, agafant el de Frontela en homenatge a la seva professora Ivet Frontela, com a reconeixement a la seva influència com a educadora musical i amb qui havien tocat aquell tan especial Sextet de Poulenc. Des de llavors no havien tornat a actuar plegats, seguint cadascú, tant el quintet com la pianista, les seves particulars trajectòries professionals.

Ara, més d’una dècada després, i en el que significarà també la reaparició del Quintet Frontela després de l’inici de la pandèmia, el conjunt de cambra i la pianista Ivet Frontela es retrobaran per tornar a tocar junts en el que serà quart concert del 49è Festival de Música d’Estiu que organitza Joventuts Musicals de Ciutadella, el proper dilluns 2 d’agost a les 21 h al Claustre del Seminari.

I ho faran, tancant el cercle d’aquesta emotivitat, amb un programa que girarà entorn a aquell Sextuor FP100 de Francis Poulenc que els uní per primera vegada, combinant peces només per a piano i altres en conjunt, açò de música referent d’entre la que s’estava fent a França en aquells moments, totes ben reconeixibles per al públic. “Es tracta d’un programa en què tot és música francesa però que a la vegada és molt variat, ja que hi ha molta diferència de Jean Françaix, per exemple, a Ravel o Debussy, i també d’aquests a Poulenc”, assegura l’oboista menorquí Vicent Salvador (Ciutadella, 1985), un dels cinc components de l’estable Quintet Frontela, que ja a l’any 2013, però amb un programa ben diferent, actuaren al Festival de Música d’Estiu de Ciutadella.

El programa preveu començar amb la interpretació del molt fresc Quintette à vent n. 1 del prolífic Jean Françaix (1912-1997), escrit l’any 1948 per sol·licitud de Louis Courtinat per al Quintet de Vents de l’Orquestra Nacional de França. Si aquesta peça servirà al Quintet Frontela per presentar-se damunt de l’escenari al concert de dilluns, les dues obres següents seran per a l’actuació només de la pianista Ivet Frontela, que també compta amb una intensa carrera com a solista: Clair de lune, el tercer i més famós dels moviments de la Suite bergamasque de Claude Debussy (1862-1918); i la Sonatine M.40 de Maurice Ravel (1875-1937), de tres moviments.

El final serà per a dues obres característiques del repertori clàssic per a quintet de vent i piano: la súper agradable d’escoltar i plena d’humor L’heure du berger, que Jean Françaix va escriure en 1947; i l’esperada i icònica Sextuor FP100 de Francis Poulenc, estrenada en el seu moment (1933) amb el mateix Poulenc al piano i composada en el seu període d’esplendor, durant la seva etapa al grup de compositors francesos conegut com a Les Six.

Comptant amb Ivet Frontela com a pianista, el Quintet Frontela formarà amb el mallorquí Pere Sansó (flauta), el menorquí Vicent Salvador (oboè), el valencià Àlex Villanueva (clarinet), el català Josep Casadellà (fagot) i la mallorquina Maria Servera (trompa), que en aquesta ocasió substitueix a l’habitual trompista del grup, el valencià Marc Moragues, que puntualment no hi podrà actuar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.