Pedraules: Casat Per Joan Pons

El líder del PP, Pablo Casado

El líder d’un partit nacional que ha aconseguit milions de vots a les darreres eleccions parlamentàries i que ha governat Espanya durant molts, molts d’anys -massa, tal vegada- diu a Palma que la Terra és plana i un auditori enfervorit aplaudeix la seva afirmació forassenyada i incoherent que va en contra dels principis de la ciència i del sentit comú. Ha passat. A les Illes Balears. A Espanya. En una democràcia plena, com presumeixen els espanyols. Te’n pots riure de Trump. La Terra és plana i jo us vull governar en un futur seguint els principis acientífics d’aquesta boja afirmació. L’eslògan franquista «que inventen ellos» ha passat amb el seu successor històric tradicional a «que piensen ellos». I és el que m’ha vingut al cap quan he vist al guanyador fraudulent d’un màster per la universitat Juan Carlos I de Madrid fent el ridícul dalt una estrada per tal d’acontentar a un auditori entregat. Ens governen, o ens volen governar, bojos, diria Shakespeare. Però el que m’ha preocupat, perquè administrativament som balear, ha estat la reacció del públic. Han rugit quan han sentit l’estupidesa monumental. Quina llàstima que m’han fet. Mesquinets, he pensat. Que vengui un colon i se’n rigui de la nostra llengua i de la nostra cultura i, per tant, dels nostres avantpassats, pot tenir com a resposta un silenci respectuós ja que les tradicions hospitalàries balears són exquisides. Que t’insultin i també insultin la teva intel·ligència i la teva reacció sigui rugir com un boig ja és la degradació absoluta. Entre els votants del PP hi ha moltes persones intel·ligents. Què deuen pensar? Perquè no pot ser que vagis afirmant que mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterenc, i fins i tot cabrerenc, són llengües diferents i després assegurar que madrileny, andalús, colombià, argentí o peruà són la mateixa llengua. Què ho fa? La sal? Forma una crosta que separa les llengües? I quin ingredient les uneix? El gaspatxo? La xulla dels porcs ibèrics? O el famós all hispànic? Divideix i venceràs. És una tàctica tan primitiva que sembla haver estat ideada pel campió del món de llançament de pinyols d’oliva, el popular Teodoro García Egea. Una cosa és la ciència i, l’altra, la política. No es pot governar contra la ciència. Després apareixen els negacionistes de les vacunes o els terraplanistes i ens posam les mans al cap. Si són els màxims dirigents polítics qui alimenten aquestes teories encara és més escandalós. És igual. No hi ha remei. Tots els partits polítics d’àmbit nacional són espanyolistes i, per tant, odien el principal símbol dels valencians, els catalans i els balears. No ho poden evitar. «Antes fascista que rota». El PSOE impedeix que es pugui parlar català al Congrés i afirma que català i valencià són dues llengües diferents. Fins i tot PODEMOS de les Illes Balears ha demanat que al català que es parla a les nostres estimades illes agafi la denominació de balear! Franco ja ho va intentar seguint aquest camí i va fracassar. Durant els seus sagnants quaranta anys de govern els escriptors que escrivien en català -Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Carles Riba, Josep Pla…- o en d’altres llengües autonòmiques eren tractats amb respecte i entrevistats a la televisió espanyola que llavors només tenia dos canals. Ara, sense abandonar la primera tàctica, han incorporat un verí més fort: el desprestigi. I d’aquesta manera sí que es forada la pedra que sosté l’edifici de la llengua. Els cops d’escarpra ens vénen de tots els cantons i sentim retronar les voltes del casat. IB3, per exemple, la nostra televisió pública que hauria de cohesionar el nostre parlar, només fa sentir el balear en feines relacionades amb la ruralia, amb el camp, i, en canvi, no dona espai o veu a la literatura contemporània que és, en totes les llengües, la responsable de prestigiar un idioma. D’aquesta manera, els joves relacionen la llengua històrica de la seva comunitat amb oficis que es van perdent i amb els padrins, amb els vells, i no amb la bellesa de la poesia o amb la força arrogant i imparable de la ficció. Si IB3 mostra al seus espectadors un model de llengua desprestigiat què no faran les altres televisions. TVE, per exemple, la pública estatal i, com IB3, pagada per tots els balears. Jocs Olímpics. Neda Joan Lluís Pons. Incomprensiblement, els locutors animen a un nedador xinès. S’han tornat bojos? Ho acabes entenent. El pretès nedador xinès, Xuan Iu Pon, és en realitat Joan Lluís Pons! Ho enteneu? Si heu estat alumnes de l’escola franquista i heu tingut llinatges com ara Coll, Pons o Llull entendreu perfectament el cruel assetjament patit a mans de mestres i professors! Ara no són mestres. Són locutors i comentaristes de la televisió pública espanyola. Allò que forada la pedra de l’edifici del casat de la llengua és el desprestigi. Aquí hi ha el veritable perill. He estat pessimista. Sí que hi ha remei. Podem tapar les escletxes de la volta que ha cobert els nostres avantpassats i que ens continua cobrint d’una manera formidable i imparable. Com? Amb l´ús quotidià de la nostra llengua i associant-la a aquesta potència subjectiva que colpeix l’esperit i l’eleva.

CASAT. Cases de camp pròpies del lloc menorquí. Antigament també volia dir «família, conjunt de gent que habita una casa».

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *