Pedraules: Nina Per Joan Pons

Som a Barcelona perquè he d’emprendre un viatge. Bé, el trajecte amb el ferri Ciutat de Granada amb el cotxe dins el ventre de la balena -de fet, l’antic nom del vaixell és Sorolla; super ferri que vaig fer sortir al poema Illa d’arbres vençuts: «El Sorolla trenca en dos / l’esquena de plata del port de Maó»- ja es pot considerar l’inici d’aquest viatge L’objectiu és el petit poble francès de Lourmarin on està enterrat l’escriptor menorquí Albert Camus («Deixeu que sigui el narrador qui doni nacionalitat a l’estranger», es pot llegir a Sorra a les sabates). Abans de travessar la frontera passarem per Portbou i veurem el memorial escultòric a Walter Benjamin que és obra de Dani Karavan. Seguirem fins a Cotlliure i visitarem la tomba d’Antonio Machado («Què diu el rossinyol que passa / i pren alè damunt la creu? / Diu que la vida és bella, bella, com un perfil de llibertat»). Farem nit a Cotlliure amb el record d’aquests versos de Gumersind Gomila i ensoldemà continuarem fins a Lourmarin que és l’objectiu del meu viatge. La raó de fer aquest trajecte un mes d’agost és fotografiar la tomba monacal de l’escriptor de branca materna totalment menorquina i estalviar a l’editorial els drets d’imatge de les fotografies que poden obtenir-se a Internet. També conèixer el poble on va viure i visitar si és possible la casa que va ser de la seva propietat i que va comprar després de guanyar el premi Nobel de Literatura. D’açò se’n diu documentar-se encara que jo també li diria ambientar-se. Conèixer les aromes, el clima, la gent, la textura d’aquest poble de la Provença rodejat de vinyes i protegit pels tossals suaus del Luberon. Fer-hi dues nits i emprendre la tornada seguint aquesta vegada la ruta dels pintors -Arlès on hi va viure Van Gogh i molts impressionistes-, visitar amics a Besiers, sentir la força del Golf de Lleó, responsable de la nostra temible tramuntana- i contemplar la desembocadura del Roina que aboca les aigües dolces a la Mediterrània i el vent ja s’encarrega de dur la sal per damunt el llom de la mar fins a Menorca i dipositar-la en els arbres vençuts que sempre donaran l’esquena al riu en una postura de resignada ofensa. Mentre el mecànic posa a punt el nostre cotxe anirem a veure la representació insòlita de Pedro Páramo -la meva novel·la preferida; em sap greu, Albert-al teatre Romea. És meravellós l’ofici d’escriptor. Dur, exigent, sacrificat i curull de compensacions si el vius amb passió. Sigui com sigui el meu estat d’ànim mentre esper l’inici del viatge -o la segona part- s’assembla al descrit per Albert Camus quan va visitar les illes Balears l’any 1935 i que va plasmar als seus interessants Carnets: «Lo que hace el precio de un viaje es el temor. Es que en cierto momento, tan lejos de nuestro país, de nuestra lengua, un periódico francés adquiere un precio inestimable. Y aquellas horas de la tarde, en los cafes, en que buscamos tocar con el codo a otros hombres, un miedo vago se apodera de nosotros y un deseo instintivo de recobrar el amparo de los viejos hábitos. Es la más clara contribución del viaje. En ese momento somos febriles però porosos. El menor choque nos commueve hasta el fondo del ser. Encontrar una cascada de luz, y ahí està la eternidad. Por eso no hay que decir que se viaja por placer. Veo más bien una ascesis. Uno viaja por su cultura, si por cultura se entiende el ejercicio de nuestro sentido más íntimo, que es el de la eternidad. El placer nos aparta de nosotros mismos, como la diversión de Pascal aleja de Dios. El viaje, viaje que es como una ciencia más vasta y más grave, nos devuelve a nosotros mismos». El misteri continua. Per què no va visitar Menorca aquest estiu de l’any 1935 quan va trepitjar Mallorca i Eivissa? Ho vaig demanar a la seva filla Catherine Camus després de la presentació de la novel·la inacabada i pòstuma El primer home a Barcelona, a l’aula magna de la Pompeu Fabra i amb la presentació estel·lar de Jorge Semprún,  i no em va saber respondre. Em va firmar un mapa dibuixat a mà pel pintor alemany Uwe Geest que m’havia demanat que recollís arena de Favàritx per un dels seus esplèndids quadres. L’escriptor colombià Mario Jaramillo ha fet possible aquesta visita a la novel·la Albert Camus y su viaje clandestino a Menorca publicada a una editorial argentina que fa els llibres a mà. Aquest és el segon viatge que fa temps que vaig emprendre: el viatge de la lectura.  Tota l’obra d’Albert Camus, les principals biografies que s’han escrit -Lottman i Todd-, els escrits en revistes i periòdics sobre la seva obra, el seu origen i la seva figura -vull destacar dos menorquins: Mercadal i Seguí-, novel·les on és protagonista, epistolaris, entrevistes, etcètera, etcètera. Amb quatre hores arribes a Lourmarin amb el cotxe. Temps prehistòrics. Amb la lectura, t’hi plantes en un segon.

NINA. La mare d’Albert Camus era de nom Catalina. Va heretar el seu nom de l’àvia de l’escriptor francès. Pel barri de Belcourt, Alger, l’anomenaven Nina, forma abreujada  dialectal del nom Catalina que es fa servir a Menorca.