Diferents autors especialitzats en estudiar l’origen de les plantes cultivades coincideixen en afirmar que l’ancestre de la vinya cultivada (Vitis vinifera subsp. vinifera), la vinya silvestre (V. vinifera subsp. sylvestris) en la seva àrea de distribució natural inclou la Mediterrània. De fet, a Menorca hi ha la única població coneguda a les Balears de vinya silvestre. Es troba a la part més fonda i fresca del barranc d’Albranca on forma part de la vegetació de ribera del torrent (bardisses, omedes, boscarrons d’albers i polls).
La principal diferència entre la forma silvestre i la cultivada és la sexualitat de les plantes. A la silvestre els individus són dioics: les plantes són mascles o femelles, només les darreres fan fruit (raïm), a la cultivada els individus són monoics: cada planta és a la vegada mascle i femella, per tant totes poden fer fruit. Deixant de banda els aspectes més botànics, la presència a Menorca de l’ancestre de la vinya cultivada és significatiu, ja que indica la idoneïtat del clima de l’illa pel creixement d’aquest espècie.
La presència de vinya és coneix des d’antic, havia arribat a ser un dels cultius més importants. També seria un factor per ajudar a explicar l’elevada diversitat de varietats que hi ha a l’illa. No hi ha un inventari exhaustiu ni precís, però com a referència l’arxiduc en llista més de 40. Tot l’anterior també explica que sigui un fruiter que no sol faltar a cap hort o verger, i que pràcticament no requereix cap atenció, més enllà de les destinades al nostre benefici (augmentar la producció de fruit): podes, espampolar, control de plagues i malalties, etc.
S’ha parlat molt sobre que va causar la disminució dràstica del cultiu de la vinya a partir del darrer terç del segle XIX, com en altres casos probablement hi ha més d’una causa i circumstància. No deixa de sorprendre com fins i tot la vinya domesticada, la subsp. vinifera, s’arriba a naturalitzar (especialment en els barrancs) i com, malgrat tot, han persistit fins els nostres dies soques de dimensions considerables i també com s’han conservat les tècniques antigues de cultiu d’aquest fruiter, entre elles la costum de no emprar l’empelt per a la reproducció.
