2021, declarat any de les coves per la UNESCO Per Itziar Lecea

Fa pocs mesos que es va obrir al públic la primera cova de caire turístic i divulgatiu a Menorca: la Cova de l’Aigua. Tot coincidint amb l’Any Internacional de les Coves i el Carst, que ha declarat la UNESCO a petició de les Nacions Unides. A Ciutadella, de fet, contam amb coves que han servit com a exemples per a l’avanç en la investigació de diferents àmbits -des de l’arqueologia a la fauna prehistòrica- i que han suposat un reconeixement en l’àmbit internacional per les restes que s’hi ha trobat. Potser de cara al públic, la recentment oberta Cova de s’Aigua pugui semblar espectacular. Però al municipi tenim altres grutes que guarden tresors encara més importants.

Cova d’es Càrritx

Una figura clau en el descobriment recent d’algunes coves dintre del terme de Ciutadella és l’espeleòleg Pere Arnau. Treballador municipal i coneixedor dels racons que s’obren a dintre de la terra, és la seva passió per l’espeleologia la que l’ha duit a fer, durant els anys 90 del segle passat, els descobriments més importants dintre d’aquest àmbit. El més reconegut, pel material que hi va trobar de dins, va ser la Cova des Càrritx, l’any 1995. En un petit forat de la paret del barranc d’Algendar, molt a prop de la Cova Murada, Arnau va trobar l’entrada a una gruta natural de més de 200 metres de recorregut i amb diferents sales. D’aquella troballa, Arnau recorda el moment en què va veure el manat de cabells humans d’una persona prehistòrica. “El més natural és trobar aquest tipus de restes momificades. Els cabells no duren 3.000 anys si no han estat tractats”, comenta. “Per açò, quan els vaig trobar, vaig tenir la sensació d’estar acaronant una persona de fa uns 3.000 anys, perquè l’estat de conservació d’aquells cabells és una cosa excepcional al món, vist a poquísims llocs”.

Junt amb el manat de cabells, que ara es guarden gelosament en una vitrina climatitzada que simula les condicions ambientals de la cova, s’ho troben altres restes. Com la famosa pinta de fusta, un altre material que sembla impossible que s’hagi conservat fins als nostres dies. El 1995, quan es va fer l’estudi d’aquests materials, espeleòlegs de tot el món van posar Menorca, i la cova des Càrritx a damunt del mapa, com un dels llocs més singulars del món. A més, les restes trobades van donar posteriorment molta llum als rites funeraris que s’hi duen a terme.

Cova d’es Mussol

Ben enfora del barranc d’Algendar, a la zona de Punta Nati i a la paret d’un penya-segat d’uns 40 metres, es troba l’altra gran cova de Ciutadella. Es tracta d’una obertura a la paret que va donar pas al segon gran descobriment de material per part d’Arnau, en aquest cas, l’any 1997. Dintre de la Cova des Mussol, Arnau va trobar-hi una talla antropomòrfica de llenya, excepcionalment ben conservada. En aquest cas, és la peça escultòrica més antiga de Balears, ja que volta els 3.100 anys d’antiguitat. Junt amb aquesta talla, s’hi va trobar una altra figura que podria representar un animal. Les conclusions que es van extreure d’aquestes troballes, junt amb altres restes de la cova, és que podria ser un lloc on els prehistòrics realitzaven alguna mena de ritual d’iniciació, a mode de prova. Només l’accés a la gruta, complicat i perillós, ja dona a entendre que no era un lloc de pas o freqüentment habitat pels vius. De fet, a la sala 1 de la cova, s’hi van trobar restes òssies, donant a entendre que en algun moment es va emprar també com a cova funerària. En aquest cas, Arnau també explica que la repercussió internacional de la Cova des Mussol va venir donada per “l’excepcional estat de conservació de la llenya. També, perquè no s’han trobat restes similars a tot Balears, essent aquests dues talles peces úniques”.

Coves C-1 i C-2

D’aquestes dues coves, la localització de les quals es manté en secret per evitar-ne les visites i el deteriorament del material que hi ha de dins, Arnau en destaca “la gran quantitat de restes animals que hi ha”. En concret, restes del myotragus baleàricus, un oví que va habitar les illes fa uns 5.000 anys. “Hi ha moltes restes òssies d’aquest animal, tant a la C-1 com a la C-2. A la primera de les coves també hi hem trobat ceràmiques talaiòtiques i pretalaiòtiques”, comenta Arnau.

El fet de mantenir en secret la ubicació d’aquestes dues coves, que es troben també al terme de Ciutadella, és una pràctica de conservació de les condicions i els materials que hi ha de dins. De fet, la recent oberta al públic Cova de s’Aigua, demostra com l’accessibilitat i el coneixement humà poden ser un perill important per l’estudi de la prehistòria de l’illa.

Cova de s’Aigua

Visitable de manera guiada, la Cova de s’Aigua és un dels atractius turístics més singulars de Menorca. De fet, comprar l’entrada general de 10 d’un dia per l’altra, resulta complicat. I les visites gratuïtes que es van fer durant els 3 primers mesos d’obertura, es van esgotar en poques hores. De les grutes mencionades, la de s’Aigua és clarament la que més usos ha tingut des de la seva formació. De fàcil accés, les restes trobades donen a entendre que s’ha emprat durant totes les èpoques conegudes. Tot i no ser de llarg recorregut, Arnau posa èmfasi en el possible aspecte divulgatiu i didàctic que se li ha donat. “Hem fet moltes troballes interessants de materials de totes les èpoques. El fet d’obrir-la amb un objectiu, ajudarà a educar el públic en el respecte per aquests tipus d’espais”, comenta l’espeleòleg. “Podem dir que és una cova que ha estat coneguda des de sempre, perquè tenim constància que ja s’utilitzava en temps pretalaiòtics. La presència humana és ben visible amb altres restes, com la ceràmica, talaiòtica, la púnica, la romana, la ibèrica, la islàmica, i la medieval-cristiana. També sabem que fa 100 anys encara hi anaven a agafar aigua a dins del llac, perquè s’han trobat càntars de l’època”, diu Arnau, qui ha ajudat en les tasques de recuperació i condicionament de l’única cova turística de l’illa. Per ara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Xuroa Menorca
Ajudes lloguer 2021
Prevenció d'incendis forestals a zones habitades, Govern Balear
Vacuna't del grip