Roger Penrose que va dissenyar un dels enrajolats que veiem la setmana passada va tenir el premi Nobel de Física 2020, que va tenir poca difusió.
ROGER PENROSE (1931, Colchester, Regne Unit)
Doctor per la Universitat de Cambridge el 1957, Professor de la Universitat d’Oxford, va ser guardonat amb la meitat del premi Nobel de Física 2020 pel descobriment de que la formació d’un forat negre és una predicció ferme de la teoria general de la relativitat
REINHARD GENZEL (1952, Bad Homburg vor der Höhe, Alemanya)
Doctor per la Universitat de Bonn el 1978. Director de l’Institut Max Planck de Física. Professor de la Universitat de California, Berkeley, EE. UU.
ANDREA GHEZ (1965, Nova York)
Doctora per l’Institut de Tecnologia de California, Pasadena, EE. UU el 1992. Professora de la Universitat de California, Los Ángeles, EE. UU.
Genzel i Ghez van compartir l’altre meitat del premi Nobel de Física 2020, pel descobriment d’un objecte compacte supermassiu, Sagitari A*, al centre de la nostra galàxia.
Roger Penrose va demostrar que es poden formar forats negres i va descriure les seves propietats. L’article innovador de Penrose es va publicar el gener de 1965 i encara es considera la contribució més important a la teoria general de la relativitat des d’Einstein.
Quan una estrella massiva col·lapsa per la seua pròpia gravetat, forma un forat negre de molta massa que capta tot el que passa el seu horitzó d’esdeveniments. Ni la llum pot fugir. A l’horitzó d’esdeveniments, el temps substitueix l’espai i només apunta cap endavant. El flux de temps ho duu tot cap a una singularitat dins del forat negre, on la densitat és infinita i el temps acaba.
Reinhard Genzel (a Silla i Paranal de Xile) i Andrea Ghez (a Hawaii) lideren grups de recerca separats que exploren el centre de la nostra galàxia, la Via Làctia. Els telescopis d’infrarojos i la tecnologia de ràdio van ser els que va permetre als astrònoms per primera vegada veure a través del disc de la galàxia les estrelles del centre.
Des de la dècada de 1990 han anat observant i millorant les tècniques d’observació. Han seguit les òrbites de 30 estrelles prop del centre galàctic. En especial, la de l’estrella S2 que completa una òrbita en 16 anys. El nostre Sol molt més enfora completa una volta en 200 milions d’anys. Els resultats dels dos equips han coincidit i confirmat les seues conclusions localitzant la posició del forat negre invisible.
La zona d’Escórpio, on es troba el centre de la Via Làctea, és visible durant les nits d’estiu a baixa altura, en direcció Sud, a l’esquerra de l’estrella vermella Antares.
A l’octubre es donaran a conèixer els premis Nobel de 2021.
Els enrajolats de Penrose es van donar a conèixer en un article de Martin Gardner a Scientific American (Investigación y Ciencia nombre 6) l’any 1977 . Es mostren uns exemples.
