Sense notícies de S’Enclusa Per Llorenç Allès

Si mires S’Enclusa des de la carretera o des del poble, sembla que el temps no passa. El mateix dipòsit esfèric d’aigua presideix una muntanya coronada per dues grans antenes en desús. La mateixa imatge que anys enrere. Ara bé, si es puja dalt, la imatge és ben diferent de 30 anys enrere, quan aquells que a Ferreries anomenàvem “els americans” feien funcionar aquelles antenes gegantines i consumien aigua a diari. Senzillament, la imatge que ofereix ara mateix aquest lloc és desoladora. Les 12 edificacions que es van deixar d’emprar el 1993 estan fetes malbé, amb vidres romputs, sense portes i amb sostres desapareguts. L’herba consumeix l’espai, i fins i tot algun arbre caigut amenaça la integritat d’alguna de les construccions. S’Enclusa s’ha deixat perdre. 

Des de 1993 cap aquí, res no s’ha mogut allà dalt. 28 anys d’inactivitat, de falta de decisions i de doblers han convertit allò que havia estat l’esperança dels ferreriencs en una instal·lació fantasma. Enfora queda el projecte de convertir aquell espai en un alberg, i el projecte vigent de convertir el cim de la muntanya en un Centre d’Interpretació de la Reserva de la Biosfera està aturat, sense data per a arrancar. Ajuntament de Ferreries i Consell de Menorca defensen que el projecte està viu i, sobretot, que no s’ha de deixar morir. Ara bé, la pregunta de quan es farà alguna cosa, ara mateix no té resposta. 

La batlessa de Ferreries, Joana Febrer, valora així la situació actual de S’Enclusa. “És evident que és una situació bastant decebedora i que ens fa sentir impotents. S’han encadenat una sèrie de circumstàncies que ens han anat a la contra, com són la pèrdua de la partida de 7 milions dels Fons Estatutaris inicialment compromesa per a S’Enclusa, períodes de crisis econòmiques que s’han anat intercalant amb equips de govern d’altres institucions que o bé no han cregut suficientment en el projecte o no han treballat de manera prou eficient i compromesa per tirar-lo endavant”. 

Febrer es refereix als 7 milions que havien d’arribar des de Madrid, amb el Govern balear com a intermediari, per a fer realitat la construcció d’un Centre d’Interpretació. Una quantitat que es va perdre, i que ara mateix no està assegurada. Des del Consell expliquen que “el finançament de l’Estat per fer realitat aquest projecte es concretava en un conveni signat 2009, que va finalitzar el 2015, després d’acceptar el Govern de l’Estat una pròrroga fins el 2013 i no acceptar una segona pròrroga fins 2016 perquè no s’havien iniciat les obres a la instal·lació. Actualment la inversió de l’Estat forma part del protocol subscrit, el dia 3 de desembre de 2015, per la presidenta de les Illes Balears i el ministeri d’Hisenda per a l’impuls financer d’actuacions inversores. L’aplicació d’aquest protocol s’hauria de materialitzar en la signatura d’un nou conveni pel centre d’interpretació”. És a dir, des del Consell no donen aquests doblers per perduts, però tampoc no saben quan podrà arribar. “La inversió segueix viva per l’existència d’aquest protocol que la contempla, pendent d’aplicar-se i materialitzar-se en un nou conveni”, afirmen. El protocol pretén que aquests fons estatutaris que s’havien d’invertir, primer, abans de 2013 i després, amb una pròrroga, abans de 2015, arribin igualment a Balears, encara que sigui amb un altre nom o per una altra via. Ara és responsabilitat del Govern balear i del Govern de l’Estat desenvolupar aquest protocol, i després el Govern balear ha de fer el conveni amb el Consell de Menorca. Ningú no posa dates concretes a aquestes passes. 

Un projecte vigent?

La resposta a aquesta pregunta és un Centre d’Interpretació de la Reserva de la Biosfera. Però es fa difícil concretar què és aquesta instal·lació. Existeix un projecte, fet el 2009 i revisat el 2017, que reconverteix l’espai en un centre de formació, investigació i explicació de la Reserva de la Biosfera, que seria a més la seu mundial de les Reserves de la Biosfera Illes i Zones Costaneres. El 2017 es definia aquesta proposta com una espècie de Centre Bit orientat cap a la preservació del medi ambient. Hi hauria també itineraris, exposicions, mostres temporals i un auditori, entre altres. 

Des del Consell afirmen que “es tracta d’una infraestructura clau per a l’illa i l’objectiu d’aquest avantprojecte és constatar l’aposta del Consell per convertir s’Enclusa en el futur Centre d’Interpretació de la Reserva de la Biosfera i com a referent mundial pel que fa a la divulgació, la formació i la recerca associada als valors de la Reserva de Biosfera i el seu compromís intrínsec amb el desenvolupament sostenible”.

“Un dels autors del projecte de Centre d’Interpretació de la Reserva de la Biosfera convida a repensar la idea, i a no apostar per un únic centre de grans dimensions i habilitar diferents espais arreu de tota l’illa”.

Ara bé, un dels redactors d’aquest projecte, Jesús Cardona, dubta ara mateix que la idea inicial sigui ara la més adequada. En un principi, S’Enclusa havia de ser el gran centre d’interpretació de la Reserva de la Biosfera. Un únic espai que ho concentrés tot. Segons Cardona, aquesta fórmula no és la més adequada: “Menorca hauria d’apostar per un sistema policèntric per donar a conèixer els valors naturals i la relació de l’activitat humana amb el medi ambient, és a dir, una sèrie de centres ubicats a diferents indrets per interpretar i conèixer l’entorn directament, damunt el terreny, i no tancar els visitants a un espai tancat. Les fórmules museogràfiques tenen menys interès que veure el medi a primera vista a partir de la teva pròpia experiència personal”. Afirma. S’Enclusa, diu, podria ser part d’aquesta xarxa de centres, però no ser l’únic. “Rebaixaríem pressió humana i també inversió necessària”, conclou. 

I l’alberg a Santa Cecília?

S’Enclusa era –i encara és- una de les grans oportunitats que té Ferreries. Quan es va tancar el 1993, els ferreriencs i ferrerienques van començar a fer la seva llista de desitjos. De cop, es disposava d’unes instal·lacions a dalt d’una muntanya, amb capacitat per a fer realitat projectes que d’altra manera semblava que no serien possibles al poble. La clau era posar fil a l’agulla quan abans. Però la cosa es va anar enredant, i van passar 14 anys fins que no es va donar la primera gran passa per atracar la infraestructura i les seves possibilitats a Ferreries. Fou quan la Fundación Biodiversidad, depenent del Ministeri de Medi Ambient, va adquirir les instal·lacions al Ministeri de l’Interior, uns 43.000 metres quadrats de terreny. Semblava que la cosa estava més a prop. 

“Ferreries va aparcar vint anys enrere la possibilitat de tenir un alberg a Santa Cecília pensant que es podria ubicar a S’Enclusa. Ara, aquest somni segueix viu, tot i que, segons la batlessa, no és prioritari”.

Paral·lelament a aquest procés, Ferreries havia fet passes per aconseguir un dels somnis de part de la població: un alberg juvenil. Aquesta instal·lació s’havia d’habilitar a les escoles de Santa Cecília, al Camí d’Ets Alocs. El projecte avançava amb força, i fins i tot es van licitar les obres per fer-ho realitat a principi de la dècada del 2000. S’havien d’invertir fins a 500.000 euros. Però aparegué la possibilitat de S’Enclusa, i el projecte de Santa Cecília es deixà aturat. Es pensava que S’Enclusa era millor opció per aquest alberg. I a dia d’avui, ni una cosa ni l’altra. 

El projecte de convertir les escoles de Santa Cecília en un alberg, però, segueix viu. L’any 2018, el ple de l’Ajuntament de Ferreries va aprovar per unanimitat una proposta en la que es recordava que, des del moment en què es va saber que a S’Enclusa no s’hi faria l’alberg, es va pactar un protocol entre el Govern balear, el Consell i l’Ajuntament que mantenia el somni a les antigues escoles rurals de Santa Cecília. Els acords que es van prendre llavors van ser els següents: 

• Reafirmar i seguir impulsant aquest projecte en interès del poble de Ferreries i de Menorca. 
• Instar el Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Menorca a fer efectiu el protocol d’intencions per garantir el finançament corresponent per dur a terme aquest projecte.

Aquest acord i aquesta intenció es manté vigent però no urgent, segons explica la batlessa de Ferreries. “La idea d’un alberg juvenil al terme de Ferreries seria molt interessant, però en aquests moments de legislatura, amb els projectes diversos que tenim engegats, pensam que no és prioritari per a  l’Ajuntament. Trobaríem més adequat que la xarxa d’albergs del Consell a través d’Injove liderés la recuperació d’aquest projecte”, afirma. 

La pregunta retòrica és evident: Què hagués passat si els anys 2000 i 2001, no s’hagués aturat el projecte de Santa Cecília somniant en S’Enclusa? 

La veu de l’experiència

Pere Allès va ser un dels ferreriencs que van fer feina “Dalt la Base”. Era cuiner, i va poder veure les instal·lacions en funcionament en els moments que eren una infraestructura puntera al Mediterrani. La base militar americana va néixer el 1965 per controlar els vols al Mediterrani, en plena Guerra Freda, quan els americans volien saber tot allò que passava a Europa i al món, per si era susceptible de ser considerat una amenaçada. Durant els seus anys de funcionament, a la Base hi treballaven uns 30 americans, i també uns 30 menorquins, que feien tot allò necessari per a què els americans visquessin bé. 

Ara, quan posa la vista enrere, Allès considera que “és una llàstima que quan es va tancar i la instal·lació estava en bones condicions, les administracions no es posessin d’acord per a donar-li un ús públic”. Per a ell, el millor destí per a S’Enclusa era destinar-ho a us educatiu i juvenil. Fins i tot apunta que “es podrien centralitzar allà les antenes que ara hi ha a la muntanya del Toro, i així quedaria alliberada”. 

L’estat actual

Avui dia no està permès entrar a S’Enclusa, però és massa fàcil fer-ho. Des del Consell mostren la seva preocupació per aquest fet, i afirmen que s’han fet diverses actuacions per assegurar el perímetre i evitar l’accés a una instal·lació que pot ser perillosa. Però repeteixo, entrar-hi és massa fàcil. Tant Consell com Ajuntament es mostren preocupats per com el pas del temps està afectant a la instal·lació. I Jesús Cardona, autor del projecte de Centre d’Interpretació, és ben directe: “Ja sabíem al principi de tot que, del què hi ha construït a S’Enclusa, només es podria aprofitar l’estructura, però és evident que, com més dolentes siguin les condicions de les edificacions i les infraestructures, més cara serà l’execució del projecte”.

“Cap administració gosa posar data al projecte, i tampoc no està clar com es recuperaran els 7 milions d’euros que s’havien reservat per a fer realitat aquesta iniciativa”

El panorama no convida a l’optimisme, és cert. Anys d’inacció, fons perduts, doblers que venen i van i que ara no se sap on són, canvis polítics que no han ajudat a què el projecte avancés a bon ritme… I ara la pandèmia, que ha fet que la urgencia passi per davant de iniciatives que podien ser importants. No hi ha resposta a la pregunta que sempre fem els periodistes, i és la de quan serà una realitat el projecte. Ningú no gosa donar-la, perquè segurament ningú no la sap. Des de Ferreries, la batlessa acaba dient que “seguirem reclamant aquest valuós deute que les administracions autonòmica i estatal tenen amb Ferreries”. 

Mentre, dalt S’Enclusa, tot i que sembla que el temps no passa, sí que ho fa. Però les notícies, segueixen sense arribar.