Els pobles de Menorca no han pogut celebrar la seva festa patronal, amb normalitat. Però, amb cavalls o sense, amb sortides massives al carrer o no, ningú ens pot suprimir fer festa. Un proverbi xinès diu: Només aquells que necessiten organitzar festes constantment porten soledat al seu interior. N’estic segur que els menorquins quan ens arriben les nostres festes populars que no les podem realitzar com de costum, no deixam de fer festa. No deixam d’agrair qui som, la nostra família i amics, el somriure dels fills, l’amor de la parella… No esperem que ens organitzin festes per fer festa, la vida és una festa que podem celebrar cada instant. Ella depèn de cadascú.
A un dels seus llibres, “Elogi de la maduresa”, Francesc Torralba parlant de “La infinita densitat de cada instant” escriu: Francesc-Xavier Nguyen Van Thuan va ser durant vuit anys bisbe de Nhatrang. El 1975 Pau VI el va nomenar arquebisbe coadjutor de Saigon, però va ser arrestat pel règim comunista al cap de pocs mesos pel sol fet de ser bisbe. Va passar tretze anys a la presó, nou dels quals en règim d’aïllament. Estant a la presó va escriure: M’he passat la meitat de la vida esperant. És una gran veritat: tots els presoners, fins i tot jo mateix, esperant cada minut que ens alliberessin. Però després vaig decidir: jo no esperaré. Viuré el moment present omplint-lo d’amor. No és una inspiració improvisada, sinó una convicció que he madurat durant tota la vida. Si em passo el temps esperant, potser les coses que espero no arribaran mai…”.
Antoine Marie Jean-Baptiste Roger Conde de Saint-Exupéry, conegut com Antoine de Saint-Exupéry, va ser un aviador i escriptor francès, autor d’una obra que a molts ens ha captivat: El Petit Príncep. En ella expressa ple de seny: Cada matí, quan el cor es desperta, hem de fer amb molta cura la neteja de l’ànima, hem de dedicar un temps a somriure.
La filosofia de la vida ha de lluitar sempre contra la niciesa dels qui no la tenen quan les coses ens apareixen amb semblant de contracor. Som adults quan aprenem a perdre sense amargor a l’ànima. Som adults quan prenem consciència, i amb molta pau, que molts somnis de la vida han quedat sense realitzar-se. No som perfectes ni tenim un poder absolut a les nostres mans. La humilitat és una de les nostres virtuts més superiors per a viure contrarietats sense perdre el somriure ni les ganes de seguir avant.
Les contrarietats ens arriben per un , dos, tres, o pels quatre punts cardinals. La persona madura s’adona que allò que aspirava (unes festes de poble, un ideal personal o de família, el bon desenvolupament d’un treball o d’una empresa…) no ha culminat. I en cas que hagi culminat, no sempre és exactament igual a com s’ho havia imaginat.
La maduresa és l’edat de la realització. Una veu interior ens diu: Siguis feliç i troba sentit en el que fas ara mateix o mai aconseguiràs ser feliç.
Altres anys, durant aquests dies passats, participava d’una manera o d’una altre de les festes de sant Bartomeu. Em sentia feliç muntant a cavall o obrint les portes de casa i participant de la festa de tots. Avui, i en aquest moment, em sent feliç escrivint el que escric perquè em surt del cor i perquè és el que puc fer tot intentant valorar les oportunitats de cada moment. Ser feliç depèn d’un mateix. Les circumstàncies que vivim no ens podem ofegar l’opció a viure-les amb maduresa.
