Homenatge pòstum a Toni Pons Nadal “Pitxon”, el trencador que va inspirar Lithica Lithica dedica el dia del Laberint a la memòria del trencador de marès, i el Consell li atorga la Carta Honorífica pòstuma de Mestre Artesà.

Un dels dies especials per a Lithica a les Pedreres de s’Hostal és el Dia del Laberint, que cada any es celebra el primer dissabte de setembre recordant la data d’inauguració dels Laberints l’any 2014. És un dia de festa, de portes obertes, d’activitats compartides que enguany es dedica de forma especial a fer homenatge a Antoni Pons Nadal (1921-2010), el trencador, que com diu la presidenta i fundadora de l’entitat Laetitia Lara, va inspirar el projecte Lithica. 

Descobrir les pedreres de marès i conèixer el trencador que treballava per la zona va ser el punt de partida d’una història que ja du 27 anys de projecte. La frase de Toni Pons,  ‘Pitxon’, ‘m’agradaria que les escoles vinguessin per veure com és una pedrera, què feim…’ va impulsar una visió interdisciplinària. Lithica a més d’un gran jardí de múltiples propostes i ser uns espais que acullen activitats artístiques, principalment és un museu a l’aire lliure que passejam guiats per les marques de la feina del trencador, manual o mecànica.

 L’entitat s’imposa des dels inicis protegir, recuperar i reutilitzar les pedreres de s’Hostal, ja sigui com espais socials o amb l’estudi i difusió de l’ofici de trencador. Un ofici antic, que juntament amb el de paredador, són part d’una cultura immaterial que han definit el paisatge cultural de la nostra illa, present tant al camp com als nuclis urbans.

 Empesos per l’estimació a la cultura pròpia de la pedra i pel reconeixement nacional i internacional sobre la recuperació de les pedreres, Lithica projecte un homenatge al ‘creador’, i demana una Carta pòstuma de Mestre Artesà Trencador de Marès al departament d’Economia i Territori del Consell per a Antoni Pons Nadal, que el Dia del Laberint serà entregada a la família Pons Caules, fills del trencador. No es tracta d’un acte simbòlic, sinó un moment just per posar de relleu una part de la identitat de la cultura i les pedres que creen els pobles de la nostra illa, participant també a l’acte el conselle de cultura i l’Ajuntament de Ciutadella.

Amb l’objectiu que la societat es pugui conèixer qui eren els artesans i els oficis de pedra que han creat el paisatge de Menorca, Lithia desenvolupa un projecte educatiu i de divulgació que arranca amb el títol ‘Les pedres xerren’, fruit de la constatació que aquest coneixement s’oblidava. Edicions didàctiques; visites comentades per adults i escoles; tallers de marès; sessions de demostració de pedra; entrevistes i recuperació de la memòria de trencadors antics; xerrades a escoles i altres centres; congressos nacionals i internacionals… ja sigui per iniciativa pròpia o amb la col·laboració del Consell i Ajuntament.

Els temps canvien i la cultura al voltant del trencador de marès de Menorca no es pot salvaguardar intacta, s’ha adaptar. En tot cas si no hi ha una acció de protecció, de consciència de la necessitat d’aquest artesà que proveeix de pedra per continuar conservant edificis i ciutats, es perdrà. L’acció de Lithica és contribuir que l’ofici sigui conegut i reconegut amb la posta en valor com a Patrimoni Immaterial. Un projecte que des del Consell de Menorca es du a terme a través de l’elaboració del catàleg d’aquests tipus de manifestacions culturals de la vida quotidiana (des de la vela llatina, passant per la toponímia, el carboner, paredador… https://www.ipcime.cat/).

El gran Laberint Mineral és també un gran símbol de nou camí per a unes pedreres que s’han convertit en una altra cosa. Els nous camins a Lithica són la recuperació d’espais, descobrir el paisatge esculpit, escoltar la lliçó de les pedres que mostren la marca del trencador… i fent viure a tot el qui arriba la màgia dels seus jardins i la grandesa de les grans pedreres tallades per humils mans artesanes.

Text: A.M. Bagur – Fotos: Arxiu Lithica

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.