Pedraules: Lluís Per Joan Pons

Em vaig assabentar de la trista notícia de la mort de Lluís Pons Bosch a França, en concret a Lourmarin. Al camp de futbol de gespa natural que hi ha aferrat al petit poble uns quants al·lots juguen en un córner. Albert Camus, que també estimava el futbol com el petit Lluís, s’asseia en aquest mateix banc per contemplar les evolucions dels joves jugadors o de l’equip federat de la localitat. Ja no podia practicar el seu esport preferit per culpa de la tuberculosi. Primer un pulmó per raons desconegudes, tal vegada la mala alimentació, i, després com a conseqüència de la forta mossegada de la nicotina, del tabac. Es va fer porter per evitar desgastar les sabates i no rebre així una estovada de la seva àvia materna nascuda un 25 de desembre de 1857 a Sant Lluís. Quan has jugat a futbol entres a formar part d’un univers intemporal que no destria entre edats i qualitats futbolístiques. És l’univers del futbol. L’univers intemporal i internacional del joc. Les ensenyances morals que et dóna la competició i, sobretot, el joc en equip són molt valuoses. El joc no s’assembla a la vida, però si hi ha una activitat humana que s’assembli més a la vida aquesta és el joc. Descansa en pau, Lluís. I juga a futbol allà dalt. No et cansaràs ni desgastaràs la sola de les sabates.

No coneixia personalment en Lluís. Ni tan sols el vaig veure jugar al nostre familiar i poc horitzontal camp Sant Bartomeu en el qual hi vaig passar hores de suor i de felicitat; jugant amb els amics o enfundat en la nostra elàstica que un famós equip de futbol va copiar. Ironies innocents a part, cada vegada que vaig veure jugar en Lluís estava jugant a futbol amb el seu pare. A la platja de Cala Galdana, tot just davant el xiringuito d’enmig, davall els pins que besen l’aigua. O a la plaça de l’OAR de Ferreries, el segon camp de futbol d’un poble que ha donat extraordinaris jugadors com ara els germans Viroll, en Tiago, en Carre o fantàstiques jugadores com ara la filla del meu company d’escola Pere Allès, na Clara Allès Janer, que va començar en les categories inferiors del CE Ferreries i que va compaginar el futbol amb el futbol sala i que va morir en un accident de trànsit a començaments d’estiu. També jove, massa jove. Emboirat pel dolor, sentint tota l’empatia del món cap als seus pares, no en sé treure cap conclusió. Tots dos, Clara i Lluís, Lluís i Clara, duien injectada aquesta alegria encomanadissa de qui transita per la vida encamellat damunt una passió i que es reflectia en la seva riallera cara, en la seva quotidiana expressió. Tots dos eren molt estimats per la gent que els envoltava i, si hem de fer cas a la dita sàvia que assegura que ningú no mor mentre hi hagi una sola persona a la terra que el recordi, tots dos viuran per sempre.

En Lluís era un lluitador. L’agost de 2018 li va ser diagnosticada una leucèmia de molt baixa incidència (leucèmia mieloide crònica atípica) i els seus pares van organitzar una campanya efectiva amb l’objectiu de lluitar contra la malaltia i trobar donants. Mentrestant, en Lluís no va abandonar les seves passions. A més d’un entusiasta jugador de futbol era un gran lector. A Lourmarin, tot just darrere la porteria nord hi ha una preciosa bústia d’intercanvi o donació de llibres. Hi he deixat un exemplar del diari d’Albert Camus, Carnets I, que l’escriptor francès d’arrels menorquines va començar a escriure quan tenia tot just vint-i-un anys. Té molts subratllats en llapis. Per exemple: «El amor está al comienzo de todas las cosas».

Es diu que una persona que no llegeix només viu una vida. S’afegeix que, per contra, una persona que llegeix en viu un munt, de vides. No és cap consol, és clar. Només un prec. Vivim temps difícils, assolats per l’egoisme sorgit o accentuat per la pandèmia i la por que aquesta ha provocat en el conjunt de la gent. Aprenguem de l’exemple de vida i coratge de Clara i Lluís, de Lluís i Clara. Només açò. Descansau en pau. El que ens heu donat ha estat molt.

LLUÍS. Nom propi d’home. També és un llinatge. A Menorca fa referència també al tacó de llenya que es posa a les sabates de dona i que té de 5 a 9 centímetres d’alt a la part de darrera. Topònim. Poble fundat pels francesos a l’est de Menorca en el segle XVIII. Encara més famós a tot el món per ser el lloc de naixement de l’àvia materna del premi Nobel de Literatura Albert Camus que està enterrat a la bella localitat francesa de Lourmarin. Del nom personal germànic Hlodwig, convertit en Aloisius per llatinització.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Balearia, Pets Week
Xuroa Menorca
Ajudes lloguer 2021