Els que som majors de 30 recordam clarament el dia 11 de setembre de 2001. Dos avions, dues torres, i 2.996 persones mortes o desaparegudes en un dels atemptats més espectaculars del segle XXI. Era la primera demostració de força de la branca més radical i fanàtica de l’islamisme, la talibà, convertida en terrorisme. Poques setmanes després, els Estats Units, objectiu de l’atac, va desplegar les seves tropes a l’Afganistan per controlar, van dir, aquest radicalisme. Durant aquests 20 anys, l’ocupació del país afgà ha servit per incendiar encara més els ànims. Com a resultat d’aquesta ocupació, de la qual Espanya ha format part, ens veiem ara amb la desesperació de ciutadans i ciutadanes afganesos que han de fugir del seu país per mantenir no ja la llibertat, sinó les seves vides.
El món pendent d’uns gratacels
Entendre el present és haver de fer un exercici de memòria històrica. I potser encara no sigui suficient. Hi faltaven pocs minuts per les 9 del matí quan un avió de passatgers es va estavellar contra la Torre Nord del conegut World Trade Center, símbol econòmic i financer de Nova York. Aquí, els telenotícies van connectar amb el país nord-americà per retransmetre, pocs minuts després, la imatge de com un segon avió impactava contra la Torre Sud. La informació es van anar donant amb compte gotes així com anava arribant a les cadenes televisives, car ni tan sols els mitjans nord-americans eren molt conscients del que estava passant. L’ensorrament dels dos edificis, de 110 plantes, es va poder veure en directe a les televisions de tot el món.
Diverses hores de directes després, la Casa Blanca va confirmar que es tractava d’un atemptat, al qual es va sumar un tercer atac amb segrestadors suïcides contra el Pentàgon; i un quart segrest d’un avió, que finalment no va assolir el seu objectiu gràcies a la intervenció dels passatgers, que tanmateix no van poder-ho contar en vida després de caure l’aparell a camp obert, a l’estat de Pennsilvània.
L’efecte immediat d’aquells atemptats, que han quedat ben gravats a la memòria del món occidental, va repercutir en una política internacional liderada pels Estats Units anomenada “guerra contra el terrorisme”.
Afganistan, el país en el punt de mira
El règim talibà, concretament la xarxa jihadista d’Al Qaeda i el seu líder Osama Bin Laden, va fer-se responsable dels atacs terroristes contra els Estats Units. Els motius, van anunciar, eren el recolzament del país nord-americà a Israel i la presència de tropes a Aràbia Saudita, països contra els quals el règim lluitava per imposar la branca més radical de la seva religió. Resumidament, per haver-se entremès el món occidental en els seus territoris en nom de la llibertat.
El 7 d’octubre de 2001, gairebé un mes després de l’atac a les Torres Bessones, l’exèrcit d’Estats Units, junt amb les forces de l’OTAN i l’Aliança del Nord, amb el vistiplau de les Nacions Unides, van envair l’Afganistan. Presumiblement, Osama Bin Laden havia trobat refugi en el país afgà, que es va negar a entregar-lo. Des de llavors, i fins aquest mes de setembre de 2021, 20 anys després, l’Aliança del Nord, dintre de la qual hi és Espanya, i els Estats Units, han ocupat el país afgà. Malgrat tot, el règim talibà s’ha seguit fent fort. Ni l’assassinat per part de tropes nord-americanes d’Osama Bin Laden el 2 de maig de 2011 ha pogut aturar l’onada del règim talibà, que ara mateix ocupa un país sotmès per la por i les consignes religioses extremes, que afecten especialment les dones afganeses.
Les repercussions a Europa
Estat Units no ha estat l’únic país en patir les conseqüències del fanatisme religiós islàmic, que ha duit a joves a llevar-se la vida en diversos atacs terroristes. La implicació de bona part d’Europa en l’ocupació d’Afganistan i la posterior guerra contra l’Iraq, que els Estats Units va declarar baix el pretext de què s’amagaven al país armes de destrucció massiva que no es van trobar mai, ha tingut conseqüències greus al vell continent.
El primer país a patir un atac terrorista va ser, precisament, Espanya, l’11 de març de 2004. Una sèrie de bombes van explotar a quatre trens de rodalies a Madrid, deixant un balanç de 193 morts. La implicació d’Espanya en la guerra d’Irak, que va generar una gran controvèrsia al país, va ser el motiu pel qual Al Qaeda va justificar l’atac terrorista, que es va organitzar des de Pakistan. Fonts de la Guàrdia Civil ja preveien, mesos abans, una represàlia per part de la xarxa jihadista, que va actuar amb l’ajuda de Grup Islàmic Combatent Marroquí. Osama Bin Laden va amenaçar directament el govern espanyol, al qual va titllar d'”opressor occidental”.
Un any després, Londres revivia el fenomen amb un atemptat contra el metre. Quatre explosions van paralitzar el sistema de transport públic de la capital britànica, on van morir 52 persones, a banda dels 4 terroristes que van cometre els atacs. Més de 700 persones van resultar ferides. Una vegada més, Al Qaeda atemptava contra “l’opressor occidental” per la guerra d’Iraq i la invasió d’Afganistan.
Un tercer atac, en aquesta ocasió a París, va deixar 131 civils i 7 terroristes morts. Després de la mort d’Osama Bin Laden, va ser l’organització jihadista Estat Islàmic qui va atribuir-se l’autoria de diversos atacs suïcides, tirotejos i segrestaments, el 13 de novembre de 2015. Inclòs el segrestament d’una sala de concerts al centre de la capital francesa.
Va quedar clar que, tot i haver perdut un líder, la branca jihadista seguia ben viva.
Les conseqüències diàries que vivim de l’11-S
Amb la sortida d’Afganistan, veiem aquestes setmanes la misèria que viuen els seus habitants. També, el retall de llibertats i drets humans que pateixen i patiran els que no han pogut sortir del país.
Pel món occidental, l’11-S ha significat molt més que milers de morts i una amenaça constant d’un fanatisme religiós que torna a sorgir amb força en el context de pandèmia sanitària.
La pròxima vegada que pugis a un avió, recorda els temps en què no era obligatori dur els líquids fora de la bossa en passar els controls -si és que tens prou edat per recordar com era viatjar abans de l’11-S. I pensa en totes les llibertats que han arrancat a milers de persones a l’Afganistan.
