Les Balears assoliran la plena recuperació econòmica i laboral durant el 2022. La presidenta del Govern, Francina Armengol, ho ha anunciat així en el discurs que ha pronunciat durant el debat de política general, que se celebra entre avui dimarts i demà dimecres al Parlament de les Illes Balears. Una situació a la qual s’ha arribat gràcies a «la talla ètica» de la societat, a partir de «la fortalesa del diàleg social», així com «el major desplegament de recursos públics i d’esforços individuals». «A la major amenaça hem oposat la major resposta col·lectiva. Tot això ens permet dir avui que les restriccions aviat seran només passat i que la pandèmia va deixant el seu lloc a la recuperació, que serà ràpida i completa».
La presidenta ha assegurat que tots els esforços han permès que aquesta crisi, a diferència de l’anterior, «no durarà deu anys», sinó que l’impacte econòmic i sobre l’ocupació en durarà dos. De fet, ha anunciat que enguany les Illes Balears seran la comunitat autònoma que més creixerà econòmicament, amb un augment de l’11,61 % del PIB. També l’any que ve, amb un increment del 12,1 %, segons les previsions de la Conselleria de Model Econòmic. En la mateixa línia, la presidenta ha recordat que l’agost s’ha creat el doble d’ocupació que la mitjana estatal, que les Balears tenen menys atur que la resta de territoris i que han liderat la recuperació d’afiliació entre autònoms, treballadors i empreses en pràcticament tots els sectors.
Abans, Armengol ha iniciat la seva intervenció amb un record a les 934 víctimes de la pandèmia, per les quals s’ha fet un minut de silenci. I malgrat que la malaltia «encara continua sent una amenaça», la presidenta ha subratllat que l’avanç ràpid de la vacunació i l’eficàcia de la immunitat col·lectiva a l’hora de reduir l’impacte de la COVID-19 sí que ens permeten afirmar que el virus ja no tornarà a marcar mai més el ritme d’aquesta societat».
La presidenta ha assegurat que és moment de continuar la immunització per retornar a la completa normalitat. S’assolirà «amb la plena vacunació», ha insistit, abans d’assegurar que també permetrà retornar la normalitat al servei sanitari amb la reducció de llistes d’espera. És per aquest motiu que també ha anunciat l’activació d’un pla de xoc contra les llistes d’espera que permetrà accelerar la resposta a totes les patologies i que suposarà reduir la demora un 20 % anual durant dos anys.
Diàleg i escut social
Per accelerar cap als objectius que persegueix la societat de les Illes Balears, la presidenta ha assegurat que una de les claus que ho permetran serà el diàleg. Per aquest motiu, ha recordat les 40 reunions que durant la pandèmia s’han duit a terme en el marc de la Mesa de Diàleg Social, així com amb les principals institucions de les Illes Balears. També ha recordat el diàleg entre socis de govern i en el si del Pacte de Reactivació. Un diàleg que ha permès assolir una figura com els ERTO per davant dels acomiadaments massius, així com poder gestionar de la millor manera per als interessos de la ciutadania els recursos per fer front a la crisi sanitària i econòmica.
En aquesta línia, s’ha referit al paquet d’ajudes directes de 855 milions d’euros arribats de l’Estat, que ha fet que les Illes Balears siguin «la comunitat que més ajudes ha canalitzat cap a la preservació del nostre teixit productiu i de centenars de milers de llocs de feina». Armengol ha anunciat també que ja s’ha aprovat el pagament de 484 milions d’euros en ajudes a 9.638 empreses i autònoms, i que la setmana vinent es resoldrà la darrera concessió. A més, ha emfatitzat que s’han desplegat més de 3.440 milions d’euros de recursos públics extraordinaris durant la pandèmia, sumats als 5.000 milions de crèdits tous de l’ICO i de l’ISBA. Aquesta xifra, ha explicat Armengol, es veurà augmentada en els propers mesos amb l’arribada de més de 1.500 milions d’euros dels fons europeus.
Tot i així, també ha recordat que aquestes «ajudes conjunturals, per quantioses que hagin estat, no substitueixen la necessitat de comptar amb un règim especial que ha de mitigar el dèficit de la competitivitat de les nostres empreses». Per això, ha assegurat que es continuarà reclamant la part del REB que no s’ha aprovat i que es desenvolupi completament l’acord que està aprovat. També ha advocat per la necessitat d’un canvi en el sistema de finançament per poder fer front a «un repte de primer ordre» com és el repte demogràfic, a causa del seu impacte en els serveis públics.
Fons europeus: millora d’infraestructures públiques i diversificació
«El nostre compromís amb els serveis públics se substancia també en inversió en infraestructures públiques clau. Noves i essencials». Per a aquest objectiu, la presidenta ha anunciat que es dedicaran 299,5 milions d’euros provinents del programa REACT, una de les dues potes del programa de reformes Next Generation. Permetran invertir en projectes i centres educatius, en hospitals i en infraestructures socials. Per exemple, amb la inversió a 33 projectes educatius fins al 2023, la creació de l’Hospital de Felanitx i les obres del de Verge del Toro, així com millores importants a Can Misses, o la inclusió de 430 noves places residencials i de centre de dia.
D’altra banda, Armengol ha exposat el repte de la modernització i la diversificació del model econòmic de les Illes Balears. «Aquest procés s’ha d’accelerar», ha insistit, ja que «no podem continuar depenent d’un sol sector». L’oportunitat «única» dels fons Next Generation és clau, en aquest sentit, amb el repartiment de 140.000 milions d’euros que arribaran a l’Estat fins al 2026.
La presidenta ha anunciat que aquest mateix mes s’aprovarà el pla estratègic per aprofitar els fons i que té assegurats 938,29 milions d’euros que s’uneixen als 299,5 milions del programa REACT. «Aquestes illes s’han garantit ja més de 1.500 milions d’euros en inversions europees», ha assegurat Armengol, i ha afegit: «Ens trobam davant el major pla d’inversions impulsat a les Illes. Rebrem més ajuda que mai i això ens obliga a estar a l’alçada i transformar aquestes Illes com mai». Això passa per modernitzar i millorar els sectors existents, com el turisme, apostant per la sostenibilitat i la circularitat amb més de 233 milions aconseguits ja; per actualitzar els sectors tradicionals vitals, com el primari o la indústria i el comerç; per apostar per la formació; per millorar els ecosistemes d’innovació, amb projectes per un valor de més de 350 milions d’euros; o apostant per l’economia blava, amb projectes per un valor de 15 milions o la circularitat, mobilitzant 450 milions d’euros més.
Canvi climàtic
«Una amenaça molt més gran que la pandèmia». Així ha definit la presidenta en la seva intervenció un dels principals eixos tan immediats com de futur: fer front al canvi climàtic. Armengol ha recordat els avenços que s’han fet a les Illes durant els darrers anys, com és l’aprovació de la Llei de canvi climàtic o de la Llei de residus, o l’oportunitat que ofereixen fons com el Next Generation, que inclourà 230 milions d’euros destinats a la sostenibilitat. De fet, ha anunciat que es desplegaran nous programes d’impuls dels parcs fotovoltaics que permetran passar dels actuals 100 megawats instal·lats a més de 600 l’any 2023, i que apostaran sobretot per parcs petits, integrats al territori i amb participació social. L’objectiu que se cerca amb una mesura com aquesta és passar del 2,5 % d’energia renovable amb què ens trobàvem el 2015 a un 25 % el 2023.
Aquesta feina per combatre el canvi climàtic «ha de fer confluir totes les polítiques». I per aquest motiu, Armengol ha anunciat també «la passa més gran en matèria de mobilitat sostenible»: el 2023 s’iniciaran les obres del tramvia que ha de connectar Son Espases amb el centre de Palma, l’aeroport i tota la badia de Palma. El Govern espanyol s’ha compromès a finançar amb fons europeus la primera fase del projecte, que té un cost de 250 milions d’euros i que enllaçarà la plaça d’Espanya de Palma amb l’aeroport l’any 2026.
Qualitat de vida
«El futur cap al qual aquest Govern avança té un sentit clar. Tot està encaminat a un fi últim que ens mou com a Govern: reduir la desigualtat, millorar el benestar de la ciutadania», ha destacat Armengol, generant «qualitat de vida per a tothom». Algunes accions encaminades a aquest propòsit són facilitar l’accés a l’habitatge, i per això ha anunciat que més de la meitat dels pisos adquirits de grans tenidors seran per a joves de menys de 35 anys, un col·lectiu amb especial dificultat per poder accedir-hi.
També s’ha referit a un pla d’ocupació que posarà en marxa 400 milions d’euros, a més del pla de xoc de mesures urgents que beneficia 30.000 persones. També els 159 milions d’euros per impulsar 115 mesures del Pla de Conciliació, presentat ahir. D’altra banda, ha assegurat que s’ampliarà la coeducació, la formació sobre diversitat sexual i de gènere o plans específics d’ocupació i formació per a persones trans, amb capacitats diferents o dones víctimes de diferents formes de violència masclista.
«Tenim davant nostre desafiaments per als quals tenim projectes, objectius, plans i, sobretot, la capacitat de feina i superació demostrada durant els últims vint mesos. Tenim tot allò necessari per deixar enrere la pandèmia i avançar més que mai cap al futur que tots volem», ha conclòs la presidenta.
