El Consell Insular proposa millores per les cases d’acollida i per l’exclusió residencial en augment

Foto: David Arquimbau©

Aquest dijous s’ha presentat a la seu del Consell Insular de Menorca, l’Estudi sobre les millores de gestió i funcionament de les cases d’acollida de Menorca amb la consellera d’Habitatge, Cristina Gómez, qui ha apuntat a una possible gestió insular de les cases d’acollida, i la sociòloga, Montserrat Martínez Melo, autora de l’estudi, qui ha detallat la diagnosi i les propostes elaborades amb la participació de personal tècnic i polític dels ajuntaments menorquins. Aquest estudi neix precisament de la demanda d’ajuda dels ajuntaments al Consell, en trobar-se a una situació límit pel que fa a les 2 cases d’acollida municipals existents, una a Maó i una a Ciutadella. De fet, la creació d’una nova casa d’acollida a Es Mercadal s’ha apuntat com una possible millora.

La diagnosi de l’estudi mostra la gran necessitat d’habitatge social que existeix a Menorca així com els múltiples perfils personals que existeixen amb una situació demogràfica canviant i amb unes cases d’acollida, que si bé es troben en perfecte estat, es podrien fer millores, i a més degut a les moltes demandes que reben, pateixen una difícil situació. De la feina duta a terme per Montserrat Martínez amb unes 30 entrevistes a professionals dels ajuntaments i altres entitats socials, s’han extret dades dels perfils dels demandants així com dels equipaments existents i el tipus de servei i gestió que es podria oferir per millorar aquestes cases d’acollida i que avui mateix s’ha exposat a la Junta de Batles per avançar en properes decisions amb la finalitat d’avançar cap un futur sostenible de les mateixes.

L’autora de l’estudi destaca que a Menorca, com a altres territoris, la manca d’habitatge és un factor “exclusògen” o que genera exclusió, és a dir, que al no tenir un habitatge és molt difícil integrar-se social i laboralment. El fet de “tenir o no un habitatge és vital i per a molta gent, persones i famílies, és un patiment”, ha dit Martínez. A més, respecte les cases d’acollida, la sociòloga ha apuntat que haurien de ser no només un habitatge sino una llar i un espai de normalització de la situació personal de l’usuari i no un estigma.

La consellera d’Habitatge, Cristina Gómez, recollint les demandes d’ajuda que van fer els ajuntaments de Maó i Ciutadella al Consell i amb les aportacions d’aquest estudi, ha avançat que una gestió insular seria una possible solució, tot i que són els ajuntaments qui han de treballar i veure si ho podrien gestionar des dels municipis, amb més pressupost. De moment, però, ha recordat que ja està en marxa el projecte del Centre de Baixa Exigència del Consell que oferirà allotjament bàsic a les persones que ho necessitin i que actualment són ateses a les cases d’acollida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.