L’Institut Menorquí d’Estudis va donar a conèixer ahir la concessió d’onze noves beques d’investigació per aquest 2021 amb una dotació màxima de 4.500 euros per projecte aprovat.
La finalitat d’aquestes beques no és una altra que la d’impulsar la investigació científica de qualitat i relacionada amb Menorca.Per aquesta raó aquest any l’IME hi ha dedicat un pressupost total de 45.000 euros, 10.000 euros més que el pressupostat l’any passat.
Aquesta és la primera ocasió des de l’any 2010 que el pressupost destinat a beques de l’IME supera l’import total de 40.000 euros. “La concessió de beques és un dels instruments clau de l’IME per al foment de la recerca de i des de Menorca, per a la qual cosa ens agradaria anar augmentant progressivament la seva dotació total”, explica Marta Jordi, coordinadora científica de l’IME.
Aquest any, com a novetat, s’han establert criteris d’avaluació més detallats i s’ha canviat lleugeramentel barem, amb l’objectiu d’eixamplar el perfil dels investigadors i de potenciar projectes amb un elevat impacte tant científic com social.
El resultat són 11 projectes aprovats de caràcter molt divers que aborden aspectes del passat i del present de la nostra illa, però que també tenen la vocació d’incidir sobre el futur, tot proporcionant informació útil per a les polítiques de gestió o generant nous coneixements que contribueixin a la conscienciació col·lectiva sobre problemàtiques científiques i socials tan actuals comara la pressió antròpica sobre el medi, el canvi climàtic i la pèrdua de la biodiversitat, la conservació del patrimoni natural i cultural,la prevenció en lasalut mental, la perspectiva de gènere i LGTBI, i els confinaments.
El perfil dels sol·licitants també respon a aquesta varietat i combina tant investigadors novells com experimentats, tant investigadors independents com vinculats a centres de recerca, treballant bé individualment o en equip i en àmbits d’actuació que van des de l’antropologia a l’arquitectura, passant per la història, la geografia, la pedagogia, la biologia, les ciències ambientals i la medicina.
Resum de les beques d’investigació aprovades per aquest 2021
La problemàtica dels plàstics a Menorca és objecte d’estudi del projecte “Presència, caracterització i impacte dels plàstics a les costes de Menorca: Holothuria tubulosa com organisme indicador”, dirigit pel professor titular en bioquímica i biologia molecular de la UIB Antoni Sureda Gomila. Aquest projecte pretén determinar la presència de plàstics a diferents àrees de la costa Menorca, caracteritzar la seva composició química i analitzar la presència de microplàstics en una espècie abundant d’holotúria (pardal de moro) per conèixer el grau d’afectació d’aquests animals per aquests tipus de contaminants.
El projecte “Efecto de la expansión agrícola y la urbanización sobre las comunidades de arañas y coleópteros del suelo”, dirigit per Natalia Rosas Ramos, investigadora postdoctoral del Departamento de Biología Animal, Ecología, Parasitología, Edafología y Química Agrícola de la Universitat de Salamanca, respon a la preocupació per la pèrdua de la biodiversitat a gran escala a conseqüència de la pressió antròpica. En concret, l’equip de Rosas analitzarà els efectes de la intensificació de l’agricultura i l’expansió de les àrees urbanes en la diversitat taxonòmica, funcional i genètica de les comunitats de coleòpters (insectes) i aranyes, en especial les endèmiques de balears i menorquines.
La relació entre la pèrdua de la biodiversitat a conseqüència del canvi global i la transmissió de malalties és el que està en joc en el projecte “Diversidad y posibles impactos de los ectoparásitos sobre las aves de Menorca”, sota la direcció de Carlos Barceló Seguí, professor del Departament de Biologia de la UIB. En concret, s’estudiarà la transmissió de patògens per part d’insectes ectoparàsits (paparres, determinades mosques, mosquits i Culicoides) a diferents poblacions d’aus de Menorca, per determinar els possibles canvis en els patrons de transmissió de malalties d’aquestes aus.
La conservació dels torrents de Menorcaés el focus del projecte “Anàlisi d’un imaginari col·lectiu: la percepció social sobre els torrents de Menorca”, coordinat per l’investigador postdoctoral Pablo Rodríguez Lozano del Departament de Geografia de la UIB.Tot combinant ecologia amb sociologia, aquest projecte proposa analitzar la percepció social dels torrents de Menorca i els possibles conflictes socioecològics associats, com a eina de millora de la gestió i conservació d’aquests ecosistemes.
L’antropòloga Annya Crane es planteja el futur de la pesca a Menorca en el projecte “El buen pescador” de Menorca. Ayer y hoy“. En concret, proposa un estudi antropològic, basat en les noves tècniques de l’antropologia marítima, per analitzar què s’entén avui per “bon pescador” i de quina manera aquesta noció pot afectar el futur de la comunitat de pescadors, en un difícil equilibri entre l’aplicació de coneixements tradicionals, l’ús de noves tecnologies i la demanda de noves pràctiques de pesca més sostenibles.
El patrimoni arquitectònic de Binibeca Vell és el que estudiarà l’arquitecte i professor del Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya Jaime José Ferrer Fores, des de l’àmbit de la història, la teoria i la crítica d’arquitectura, amb la finalitat d’elaborar una anàlisi inèdita, completa i documentalment rigorosa sobre el conjunt de Binibeca Vell. El projecte es titula “Binibeca Vell. El paisatge de la tradició”.
La perspectiva de gènere estarà present en dos dels projectes de caràcter històric. Per una banda, la historiadora i professora titular del Departament d’Economia Aplicada de la UIB Antonia Morey Tous dirigirà el projecte “Gènere, mercat de treball i economies domèstiques. La situació de la dona a Menorca segons els padrons de població de 1924”, que pretén reivindicar el doble paper que les dones menorquines han jugat tant en el mercat laboral com en el manteniment de les economies domèstiques en la dècada dels anys vint del segle passat, un període en què escassegen els estudis històrics des d’una perspectiva de gènere.
Per una altra banda, el projecte “Recerca, localització i sistematització d’informació sobre Maria Lluïsa Canut Ruiz (1924-2005)”, coordinat per l’historiador de la ciència Joan March Noguera,es proposa recopilar, classificar, ordenar i fer una primera aproximació a l’estudi de les fonts primàries sobre la física d’origen menorquí Maria Lluïsa Canut, amb la perspectiva futura d’elaborar una biografia integral sobre aquesta física de renom internacional que va jugar un paper destacat en la ciència durant el franquisme, la reivindicació del paper de la dona en la professió científicai en les relacions científiques entre Espanya i els Estats Units.
L’època franquista serà també estudiada per l’investigador i docent Joan Manel Martí Llufriu, qui farà una recerca arxivística, en especial dels arxius dels jutjats de primera instància i els jutjats especialitzats de la Llei de Vagos y Maleantes i la Llei de Perillositat (de Catalunya i Balears, primer; i de Balears després), per analitzar la repressió franquista a les persones que van ser jutjades i condemnades per estar fora de l’heteronormativitat. Ho farà a través del projecte “La repressió franquista contra l’homosexualitat a Menorca”.
El tema dels confinaments des d’un punt de vista històric serà el focus del projecte “Menorca, terra de confinaments”, de l’historiador i investigador Josep Portella Coll, qui analitzarà el fenomen del confinament en la història de Menorca a través dels episodis viscuts a l’illa durant el segle XIX i XX. En concret, els confinaments dels carlistes (1810-1840), els confinaments d’insurgents cubans (1865-1885) i els confinaments d’anarquistes catalans (1920-1921).
Finalment, la llicenciada en medicina Lorena Francés Soriano serà la investigadora principal del projecte “Prevalencia de trastornos del neurodesarrollo en las consultas de atención primaria del programa de salud infanto-adolescente en la isla de Menorca”, que proposa un estudi de la prevalença dels trastorns de neurodesenvolupament en infants de 6 anys, a partir de mostres aleatòries dins el programa de salut infant-adolescent de les consultes de pediatria, amb l’objectiu de fomentar la detecció precoç i la formació de tots els professionals implicats en la cura de la salut mental.
