El canvi climàtic i la globalització donaran lloc a epidèmies cada vegada més freqüents, de manera que, un cop superada la pandèmia actual de la COVID-19, caldrà preparar-se per a la propera amb la finalitat que no es cometin els mateixos errors que es van donar especialment durant la primera onada. Aquest és precisament l’objectiu de la trobada de l’Escola de Salut Pública titulat ‘Lliçons apreses de la pandèmia COVID-19 en hospitals i centres sociosanitaris d’Espanya’ que se celebra en línia aquest dimecres i que reuneix a gran nombre d’experts que analitzaran i reflexionaran sobre les lliçons apreses de l’evolució i la capacitat de gestió de la pandèmia a Espanya.
Els coordinadors d’aquesta activitat formativa són José Félix Hoyo i Luis Guerra, de Metges del Món, una organització humanitària amb llarga experiència en epidèmies que va treballar en nou hospitals de Madrid quan va esclatar la COVID-19 i en 80 residències de Castella-la Manxa i Castella i Lleó.
Hoyo assenyala que Metges del Món es va centrar en la que semblava ser la part més feble del sistema sanitari espanyol: la prevenció i el control de la infecció que, segons apunta, és un dels pilars bàsics del control de les epidèmies. “L’objectiu bàsic era protegir tant a el personal sanitari o de les residències geriàtriques com als pacients i usuaris, evitant el contagi creuat”, manifesta.
La primera de les lliçons que Metges del Món ha detectat és que Espanya no estava preparada per a una pandèmia i que, tot i comptar amb un excel·lent sistema de salut, cal reforçar-lo invertint en salut pública, així com disposar d’una preparació prèvia per que tots els engranatges funcionin correctament davant d’una possible nova epidèmia.
Així mateix, Hoyo indica la necessitat de millorar els mecanismes de coordinació amb la finalitat d’aconseguir la participació comunitària. “És molt difícil que la població tingui clar com ha d’actuar davant d’una epidèmia si no té un missatge clar i únic, avalat per l’opinió d’experts”, subratlla el vicepresident de Metges del Món, qui recalca també com a imprescindible disposar d’una reserva estratègica de material, especialment a nivell local, tant de test diagnòstics com d’equips de protecció individual.
D’altra banda, considera que el personal sanitari que treballa en atenció directa als pacients està poc especialitzat en la prevenció i control de les infeccions. Una millor preparació dels treballadors en aquest sentit hauria suposat que els mecanismes de transmissió de la pandèmia de la COVID-19 es controlessin millor, de manera que el percentatge de personal sanitari infectat hagués estat menor.
El coordinador de la trobada remarca que el Centre Nacional de Salut Pública que es pretén crear és bàsic, tot i que creu que ha d’incloure un component de preparació de resposta epidèmica més específic i especialitzat. “El centre de control d’alertes sanitàries estava format abans de la pandèmia per sol tres persones, de manera que cal invertir en aquest punt per aconseguir que les repercussions d’una futura epidèmia no siguin tan elevades”, adverteix.
La trobada que tindrà lloc aquest dimecres de manera telemàtica reuneix experts que, a partir de la seva experiència, es centraran en reflexionar i fer aportacions sobre la millora de la resposta epidèmica que es pot aplicar en altres ocasions relacionades amb els sistemes de triatge i models de previsió d’ingressos que evitin o prevegin la saturació de serveis, els circuits i circulacions en l’assistència sanitària, les mesures d’aïllament de pacients i la pressió hospitalària, entre d’altres. A més, es tractaran els problemes i les conseqüències de l’enfocament psicosocial de la crisi i la seva repercussió en el personal sanitari i de les residències, així com en els pacients i persones grans, una qüestió que Hoyo considera que en el cas de la pandèmia de la COVID-19 ha quedat en segon pla.
